Després d’aconseguir el recolzament de la Generalitat Valenciana, el Govern ha sumat aquest dilluns el del govern Balear en el front comú per defensar l’eix mediterrani en la reforma de la PAC i el model de gestió pesquera. La consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, s’ha reunit a Barcelona amb el seu homòleg balear, Vicenç Vidal, i han decidit posar en marxa un grup de treball per definir els ”punts en comú” per donar resposta als agricultors, ramaders i pescadors d’ambdós territoris. Jordà ha destacat la importància d’aquest ”eix mediterrani” que posa en valor ”tot el que ens uneix” per arribar més lluny. Agricultura defensa que la PAC per al 2021-2027 ha de ser poder definir des del territori els plans estratègics i no només des de l’Estat, tal com es planteja ara.
En el mateix sentit s’ha manifestat el conseller Vicenç Vidal que ha remarcat la necessitat de defensar ”les nostres diferències” davant Europa ja que ”som singulars”. Segons Vidal, no es pot tractar totes les regions per igual perquè l’agricultura no és igual i això ha de quedar recollit a la política agrària comuna. Així mateix, ha definit l’eix mediterrani com un ”eix real i polític” amb una força que ”s’ha d’aprofitar” per defensar interessos del sector al davant de l’estat espanyol.
El Govern i el sector agrari van acordar al desembre una posició comuna respecte a la futura reforma de la PAC prevista per al període 2021-2027, en la qual es reclama la regionalització dels fons i que els plans estratègics s’estableixin territorialment amb l’objectiu de poder fer una gestió més eficient i eficaç dels ajuts.
La trobada d’aquest dilluns s’emmarca en la ronda de reunions que està fent la consellera Jordà per sumar aliats en la defensa d’una reforma de la PAC adaptada a les particularitats de cada territori. El 10 de gener passat, la consellera i el seu equip es van desplaçar a València on es van reunir amb la consellera d’Agricultura de la Generalitat Valenciana, Elena Cebrián. Així mateix. Jordà té previst reunir-se a finals d’aquest mes amb la consellera de Desenvolupament Econòmic i Infraestructures del govern Basc, Arantza Tapia, departament del què depèn l’àrea d’Agricultura, per establir sinèrgies en qüestions d’interès comú.
En matèria de política pesquera, som a les portes d’un canvi històric i radical en el model de gestió de la pesca d’arrossegament, la més important pel que fa a la importància econòmica, tant a Catalunya com a les Illes. Un reglament comunitari en procés d’adopció estableix un règim de gestió basat en la limitació dels dies de pesca anuals, així com altres mesures tècniques i de conservació addicionals. En el marc de l’Estat, el sector d’arrossegament catalano-balear, juntament amb el valencià, abasta el 80% del total d’aquesta flota al Mediterrani i tots dos governs comparteixen la mateixa visió sobre la seva gestió i el seu futur. Un futur que volen que passi per mantenir les embarcacions actuals, tot evitant la pèrdua de més flota, i compensar la possible reducció de possibilitats de pesca mitjançant la millora de la comercialització i la recuperació dels recursos pesquers. El 2017, la flota d’arrossegament catalana comptava amb 234 embarcacions, que van realitzar 7.682 tones de captures, que van suposar una recaptació de gairebé 60 milions d’euros.
Tots dos governs han treballat estretament sobre aquesta matèria els darrers anys i han aconseguit influir de manera important en les propostes actuals, tant a l’Estat com a Brussel·les. Està previst que aquesta col·laboració s’estrenyi encara més durant aquest 2019 en què es decidiran els detalls concrets del nou model, que probablement entrarà en vigor el 2020.
