Els tribunals francesos confirmen la prohibició de fer servir el català als plens municipals de la Catalunya del Nord, després que diversos ajuntaments nord-catalans presentessin un recurs contra la sentència del Tribunal Administratiu de Montpeller de l’any passat que també establia el francès com l’únic idioma vehicular per als plens municipals. El dimecres, el Tribunal d’Apel·lació de Tolosa de Llenguadoc va confirmar la sentència del primer tribunal i, així, opta per mantenir la prohibició de fer servir el català en els plens municipals dels ajuntaments dels Banys i Palaldà (Vallespir), Elna (Rosselló), Portvendres (Rosselló), Sant Andreu de Sureda (Rosselló) i Tarerac (Conflent).
La sentència del tribunal rebutja el recurs de l’Ajuntament d’Elna i confirma l’anul·lació del reglament que permetia l’ús del català als plens, i al qual hi havia adherits els cinc ajuntaments afectats en la nova sentència. El reglament establia que les intervencions dels regidors es podien fer en català i que després s’haurien de traduir al francès. Ara, però, la justícia francesa ha dictaminat que el francès ha de ser la llengua prioritària als plens de la Catalunya del Nord perquè així ho estableix la constitució francesa. Amb tot, però, el tribunal obre la porta a traduir les intervencions en francès al català.
El tribunal recorda l’article primer de la llei de 4 d’agost de 1994, segons el qual la llengua francesa és “un element fonamental de la personalitat i patrimoni de França, i és la llengua de la República en virtut de la constitució”. També recorda que l’article 2 de la constitució francesa estableix que “l’idioma de la República és el francès”. Sobre l’article 75.1 de la constitució francesa, el qual considera que les llengües regionals “pertanyen al patrimoni de França”, el tribunal sosté que “l’ús del francès és obligatori per a les persones jurídiques de dret públic” i que, per tant, s’ha de prioritzar el francès i l’article 2 de la constitució.
