El Tribunal Europeu de Drets Humans ha desestimat els dos primers recursos per les càrregues policials durant el referèndum de l’1 d’octubre. Després d’esgotar la via judicial interna, dos ciutadans del Bages van denunciar Espanya al tribunal d’Estrasburg l’agost del 2020 per vulnerar el seu dret a un judici just amb una investigació “molt escassa” de les càrregues. També consideraven que s’han vulnerat altres drets fonamentals com el dret a reunió, a la lliure expressió i a no ser sotmès a un tractament inhumà o degradant. Segons ha pogut saber l’ACN, el passat 25 de maig del 2021 el TEDH va declarar inadmissibles aquests dos recursos perquè que les queixes són “infundades” i no veu indicis de vulneracions de drets fonamentals.
Una sala formada per un únic jutge ha estudiat el cas, però “a la vista de les proves aportades, no sembla que s’hagi produït una vulneració dels drets i llibertats” de la Convenció Europea de Drets Humans, segons consta en la notificació del tribunal. La decisió és definitiva i no es pot recórrer, si bé això no impedeix altres afectats per les càrregues de l’1-O apel·lar a Estrasburg quan acabin el procediment judicial a l’estat espanyol.
Recurs per una intervenció al Bages
En J.P.R i la S. T. V van ser dos dels setze ferits lleus per la intervenció de la Guàrdia Civil l’1 d’octubre a l’escola Sant Miquel de Castellgalí, un poble d’uns 2.000 habitants prop de Manresa on es va desplegar un fort efectiu per desallotjar el col·legi electoral. Insatisfets per l’arxivament del cas a l’estat espanyol, aquests dos ciutadans van ser els primers a denunciar a Estrasburg que s’havien vulnerat els seus drets fonamentals.
