Pasqual Maragall és Doctor en Ciències Econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona i llicenciat en Dret i en Econòmiques per la Universitat de Barcelona, on va estudiar entre 1957 i 1964. Pasqual Maragall és net del poeta Joan Maragall, germà del també polític Ernest Maragall i de l’escriptor Pau Malvido. Estudià a l’escola Virtèlia i va ser membre de l’escoltisme a l’agrupament escolta de la Confraria. Participà activament en la lluita clandestina contra la dictadura franquista a la universitat on fou un dels líders de Nova Esquerra Universitària. El 1959 intervé en la constitució de L’Associació Democràtica Popular de Catalunya (ADPC), antecedent del Front Obrer de Catalunya (FOC). Va ser de l’any 1963 fins a la seva dissolució el 1970, membre del comitè executiu del FOC. Posteriorment prengué part en la formació de Convergència Socialista de Catalunya l’any 1974, embrió del futur Partit dels Socialistes de Catalunya, del qual va ser un membre destacat.
Des de l’any 1965, treballà de funcionari tècnic al gabinet de programació de l’Ajuntament de Barcelona, a les ordres de l’alcalde Josep Maria de Porcioles i Colomer, a qui lliurà la medalla d’or de la ciutat de Barcelona el 1983.
Entre 1971-1973 farà una estada amb la seva família a Nova York per ampliar estudis. Va obtenir el Master of Arts en Economia a la New School University de Nova York. Es va reintegrar a l’Ajuntament Barcelona i a les classes d’economia urbana i economia internacional com a professor adjunt interí a la Facultat d’Econòmiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, on cinc anys més tard presentaria la seva tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978).
L’any 1979 es presentà a les eleccions municipals de Barcelona al segon lloc de la llista del Partit dels Socialistes de Catalunya darrera de Narcís Serra, que el nomenà tinent d’alcalde. El 2 de desembre de l’any 1982, després de la victòria del PSOE a les eleccions generals i la marxa de Narcís Serra al Govern espanyol, fou elegit alcalde de Barcelona.
La victòria del PSC a les eleccions municipals del 1983 el va confirmar en el càrrec. Posteriorment va ser reelegit a les següents eleccions municipals de 1987 i 1991. El 1992 prengué possessió de la presidència del Consell de Municipis i Regions d’Europa. Com a batlle de la ciutat, el 1986 guanya la candidatura —iniciada en temps de Narcís Serra— per organitzar els XXV Jocs Olímpics d’estiu de 1992 que esdevenen un èxit i promocionen la ciutat a nivell mundial. Aquell mateix any el Col·legi d’Economistes de Catalunya el distingeix com a col·legiat de mèrit.
A les eleccions municipals del maig del 1995 s’imposà a la candidatura de Miquel Roca i Junyent i fou reelegit per tercera vegada consecutiva batlle de Barcelona. El març del 1996 fou elegit president del Comitè de les Regions de la Unió Europea, en substitució del francès Jacques Blanc.
El setembre del 1997 deixà l’alcaldia de Barcelona, tal com havia anunciat el novembre de l’any anterior en un congrés del PSC de Barcelona, i s’instal·là per un temps a Roma. Fou substituït per Joan Clos. Aquest mateix any fou elegit president honorífic del Consell de Municipis i Regions d’Europa.
L’any 2003 esdevindria el 127è president de la Generalitat de Catalunya
Font: Viquipèdia
