El Combat d’Arbúcies:
El Combat d’Arbúcies, també anomenat Batalla d’Arbúcies o Batalla de Grau d’en Sala, fou l’enfrontament lliurat el 14 de gener del 1714 entre les tropes borbòniques i els sometents d’Arbúcies, Sant Hilari Sacalm, Espinelves i Viladrau durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
El 13 de gener del 1714 una columna borbònica provinent d’Hostalric passava per Arbúcies per anar a socórrer el general Feliciano Bracamonte a Vic. El desencadenant del combat va ser l’abús de poder de la soldadesca durant la seva estada al poble, que va fer que els vilatans preparessin una emboscada amb les viles de la rodalia per a l’endemà entre el turó de Grau d’en Sala i la riera d’Arbúcies, una zona de penyes molt muntanyosa. El matí del 14 de gener, els sometents van envoltar la columna borbònica i des de posicions avantatjoses la van anorrear provocant-li 500 baixes dels 800 homes que la constituïen.
Poques setmanes després el comandament borbònic va enviar una expedició de càstig més nombrosa que va cremar Arbúcies, Espinelves i, en menor mesura, Viladrau.
El Combat de Balsareny:
L’11 de gener de 1714 el coronel borbònic Francisco Laso Palomino, comandament del regiment d’infanteria de Lleó, va irrompre a Balsareny.
La notícia de l’ocupació de Balsareny es va escampar ràpidament arreu i en fou informat el coronel de miquelets Joan Vilar i Ferrer, que amb el seu regiment de 300 fusellers i diversos sometents de les contrades veïnes van dirigir-se cap a Balsareny. El coronel Vilar i Ferrer hi arribà el 14 de gener i inicià l’assalt a primera hora del matí. Els fusellers començaren a atacar per la part de l’església i la primera escomesa va ser refusada pels borbònics
Retirats els assaltants, als instants llançaren un nou assalt fins a arribar a la muralla del poble patint només dues baixes perquè les tropes borbòniques ja no es defensaven aferrissadament. Enaltits els assaltants mentre cridaren a la resta «A ells, que no tenen municions!» tots els fusellers, voluntaris i sometents es llençaren a l’assalt. Llavors tots els alliberadors assaltaren la vila per diferents parts alhora. El coronel borbònic Francisco Laso Palomino, pres pel pànic, va ordenar replegar-se mentre ordenava a un capità de granaders que incendiés el poble. Però en començar l’incendi el granader va ser atacat pels vilatans, que el van ferir mortalment, i l’incendi va ser sufocat. Palomino i els seus van retrocedir davant l’escomesa dels assaltants i van aconseguir fer-se forts a l’església, on van ser assetjats durant dues hores, fins que va capitular la seva rendició i la dels seus soldats a casa del rector.
