Durant la Guerra de Successió, l’any 1706, la vila d’Alcoi es va declarar partidària de l’arxiduc Carles. Després de la batalla d’Almansa de 1707, que va suposar la porta d’entrada dels borbònics al País Valencià, les tropes de Felip V van guanyar molt terreny en terres valencianes. El 16 de juny d’aquell mateix any, el governador militar borbònic, el Comte de Mahony, va enviar un emissari a Alcoi exigint la rendició de la vila, tot amenaçant d’arrasar la població. Els representants de la vila van demanar 8 dies de marge per prendre la decisió. Finalment el dia 23 es va decidir que Alcoi es rendiria a Felip V, però posant algunes condicions que havia de pactar una comissió negociadora.
Mahoni va trencar les negociacions i va enviar tropes a prop de la ciutat d’Alcoi, que van acabar essent foragitades pels alcoians. El segon atac va ser el gener de 1708. El combat va durar 8 dies. Finalment el dia 9 de gener les tropes borbòniques van prendre la vila i van fer penjar Francesc Parera, cap dels voluntaris. Alcoi va ser castigada amb una dura sanció econòmica. El 18 de novembre de 1709 es va publicar a Alcoi la Reial Cèdula segons la qual s’hi imposaven les lleis de Castella i s’hi eliminaven les lleis pròpies valencianes. Les armes van ser confiscades, es van prohibir les festes de Moros i Cristians i l’administració local va ser designada des de Castella, obligant a fer tota la documentació oficial en castellà.
