La Generalitat ha retut aquest diumenge homenatge als deportats i víctimes catalanes del nazisme al camp de Mauthausen. L’acte s’emmarca en la commemoració del 77è aniversari de l’alliberament del camp. La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró ha recordat que Mauthausen va ser una “xarxa d’horror i terror” i considera que és important “recordar aquests episodis negres i denunciar que el feixisme no pot campar lliurement pels carrers i les places”. Per això, ha dit, el Govern hi “planta cara” tirant endavant lleis com la de Memòria Democràtica. De la seva banda, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha aprofitat l’ocasió per reclamar a l’Estat que es facin “actes de memòria, justícia i reparació a l’alçada d’una democràcia”.
Ciuró ha destacat que és important “recordar tot el que va passar per no oblidar i per tenir present que mai, sota cap concepte, es poden vulnerar els drets fonamentals”. “Qui vulnera aquests drets en nom d’alguna idea està posant la base perquè el totalitarisme i el feixisme tornin a campar pels nostres carrers i places”, ha afegit. En aquest sentit, ha posat en valor la importància de divulgar la memòria democràtica entre les noves generacions perquè “les víctimes vives cada cop són menys i hi ha el perill que el record s’esmorteeixi”.
En el seu parlament, ha recordat que Mauthausen va ser “l’epicentre d’una xarxa d’horror i terror” i ha expressat que “el record d’avui és per als milions de persones a qui va patir una realitat que era un món fora del món on només hi tenien cabuda la por, l’horror, el terror i un dolor inimaginables fins aquell moment”. La consellera ha afegit que “mai s’havia executat un extermini humà de manera tan sistemàtica, planejada i a gran escala. No hi havia cap precedent històric de tanta intolerància irracional”.
La consellera ha assenyalat que més de 7.000 espanyols i catalans van acabar a Mauthausen després d’haver patit “els estralls de la Guerra Civil espanyola i d’haver-ne pogut escapar”. “Són persones a qui es va desposseir de tot, fins i tot de la seva condició humana. La seva memòria ens esperona a continuar treballant contra el feixisme i les seves aberracions”, ha afegit Ciuró.
De la seva banda, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que també ha estat present als actes de commemoració, ha volgut tenir un record no només per les víctimes, sinó també pels supervivents i familiars. “És necessari demanar-los disculpes oficialment perquè en els darrers anys s’han començat a fer polítiques de memòria però són insuficients i arriben tard”, ha expressat Colau, que ha criticat que a l’Estat “no s’hagi fet una política de memòria d’estat com sí que s’ha fet a França i Itàlia”. Per això, ha reclamat que es facin actes “de memòria, justícia i reparació a l’alçada d’una democràcia”. “No hi ha democràcia sense antifeixisme i ja és hora que al conjunt de l’Estat i a totes les administracions s’incorpori com una peça nuclear”, ha sentenciat.
A més, Colau considera que aquesta reparació de les víctimes també serviria per “defensar les futures generacions davant de la barbàrie”. Creu que és “imprescindible” treballar amb les escoles i Instituts perquè coneguin de primera mà el que va passar i escoltin els testimonis “perquè això no es torni a repetir”. “Veiem a Europa com creixen els discursos d’odi, també a casa nostra amb forces que fins i tot ocupen posicions de govern, i això posa en perill la mateixa democràcia”, ha lamentat l’alcaldessa, que creu que és “imprescindible practicar la memòria antifeixista per enfortir la democràcia i defensar la pau, la llibertat i la felicitat de les pròximes generacions”.
Una ofrena floral i el Cant dels Ocells
En l’acte que ha organitzat la Generalitat a Mauthausen s’ha fet una ofrena floral en record de les víctimes i s’ha interpretat el ‘Cant dels Ocells’ i també la peça ‘Kaddish’, de Maurice Ravel. Un grup d’alumnes de diferents instituts de Manresa han llegit un manifest. L’acte a Mauthausen ha estat organitzat per la Delegació de la Generalitat a l’Europa Central i Ciuró ha estat acompanyada per l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, el director general de Memòria Democràtica, Toni Font, el director del Memorial Democràtic, Vicenç Villatoro, i la delegada del Govern a l’Europa Central, Kristina Schreïber.
La delegació catalana també ha participat en l’acte internacional de commemoració que s’ha fet a Mauthausen on hi participen, cada any, entre 10.000 i 15.000 entitats i delegacions d’arreu del món per commemorar les víctimes. Està organitzat per diverses entitats austríaques, com el Comitè Mauthausen, i és un dels esdeveniments més importants i de més repercussió a Àustria.
Mauthausen i Gusen
El camp de concentració de Mauthausen i el crematori de Gusen van ser un dels grans complexos d’extermini nazi. El primer camp de Mauthausen, format per fins a 49 subcamps, va ser construït pels mateixos presoners entre 1939 i 1940. Hi van ser deportades unes 200.000 persones, 120.000 de les quals hi van morir.
Els primers deportats van ser opositors alemanys i austríacs, i després els van seguir intel·lectuals polonesos i deportats soviètics. A partir de 1941, van començar a arribar-hi grans quantitats de catalans, juntament amb republicans d’altres punts de l’estat espanyol i membres de la resistència francesa. Al camp també hi van deportar homosexuals, gitanos i testimonis de Jehovà, fins a un total de disset col·lectius diferents.
Catalans als camps nazis
La base de dades de deportats catalans i espanyols als camps nazis està en constant actualització. Diverses recerques aporten dades noves com, per exemple, el projecte Stolpersteine. A la base de dades del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya hi consten actualment 9.446 ciutadans espanyols com a deportats als camps nazis, el 21 % dels quals eren nascuts a Catalunya.
Els republicans van començar a ser deportats als camps nazis a partir de l’agost de 1940, especialment Mauthausen (80 % dels deportats), Dachau (8 %), Buchenwald (7 %) i altres, com Ravensbrück, Sachsenhausen, Bergen-Belsen, Buchenwald-Dora, Treblinka, Auschwitz i Neuengamme.
Barcelona, ciutat compromesa contra el nazisme
L’Ajuntament de Barcelona ha presentat recentment un projecte pedagògic, juntament amb l’Amical de Mauthausen i de Ravensbrück, perquè l’alumnat de 4t d’ESO i 1r de Batxillerat de tres instituts de la ciutat duguin a terme un projecte de recuperació de la memòria i d’homenatge a les persones de Barcelona que van ser deportades a camps de concentració nazi. El programa culminarà amb la col·locació de nou llambordes de memòria -anomenades Stolpersteine- a diferents punts de la ciutat.
