El grup d’advocats Drets i l’Institut de Drets Humans d’Andorra han presentat un escrit a la jutgessa andorrana per instar-la a reclamar les comissions rogatòries remeses fa 8 mesos a Espanya sobre l’expresident del govern espanyol Mariano Rajoy i 7 persones més. Les comissions tenien l’objectiu d’informar les vuit persones que eren investigats en el marc d’una querella i requerir-les perquè nomenessin advocat andorrà. La causa investiga presumptes pressions de l’anomenada policia patriòtica i de l’aleshores executiu espanyol comanat per Rajoy als responsables del banc andorrà BPA i al mateix govern d’Andorra per aconseguir informació financera de líders independentistes catalans.
La investigació comença el setembre del 2016 quan Higini Cierco, exmàxim accionista del banc BPA, va declarar que des del maig del 2014 ell i l’aleshores director executiu de l’entitat financera, Joan Pau Miquel, havien estat coaccionats i extorsionats per l’inspector de la Policia Nacional Celestino Barroso, i pel comissari Marcelino Martin Blas, per aconseguir els comptes andorrans de diferents líders independentistes i de familiars.
Els dos directius bancaris van declarar haver estat amenaçats amb el tancament del banc andorrà i de la seva filial espanyola, Banco Madrid, si no facilitaven la informació. El març del 2015 els dos bancs van tancar acusats de blanqueig de capitals. Drets i l’Institut de Drets Humans d’Andorra sospiten que l’anomenada policia patriòtica va facilitar informació falsa sobre els bancs a les autoritats nord-americanes, que alhora la van remetre a les autoritats andorranes, una informació que va precipitar el tancament.
Les dues entitats també sospiten que la visita del 8 de gener del 2015 de l’aleshores president espanyol, Mariano Rajoy, en companyia de l’aleshores ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, al govern andorrà, va acabar precipitant el tancament dels dos bancs d’acord amb aquella informació falsa. Els juristes opinen que Rajoy va visitar Andorra com a president del govern, no com a cap d’Estat, i que, per tant, no té la immunitat diplomàtica que concedeix el dret andorrà.
Una primera querella s’adreçava a Barroso, aleshores agregat d’Interior de l’ambaixada espanyola a Andorra, i a Martin Blas. Després es va ampliar a l’aleshores director Adjunt Operatiu de la Policia Nacional Eugenio Pino i a l’inspector en cap Bonifacio Díez Sevillano, ‘Boni’, anterior agregat d’Interior de l’ambaixada espanyola a Andorra. En una segona ampliació, la querella també es va adreçar a Rajoy, Montoro, a l’aleshores ministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz, a l’ex secretari d’Estat d’Interior Francisco Martínez i a l’ex director general de la Policia Nacional Ignacio Cosidó.
Pel que fa a les comissions rogatòries, la referida a Pino es va contestar dient que s’havia jubilat. En el cas de l’adreçada a Díez Sevillano, des de l’ambaixada espanyola a Mèxic, on era destinat, es va respondre que precisaven aclariments, cosa que va servir per tornar a Madrid i deixar-la sense complimentar, afegeix Drets. El comissari Marcelino Martin Blas, àlies ‘Fèlix’ sí va comparèixer.
Vist que han transcorregut 8 mesos sense que consti en el sumari el retorn de cap de les 8 comissions rogatòries, les dues entitats demanen a la jutgessa que en reclami la devolució “immediata”. Pel que fa les 3 paralitzades cautelarment -segons, indiquen, s’ha publicat a la premsa- i que afecten Rajoy, Montoro i Fernández-Díaz, se li sol·licita que demani explicacions oficials a Espanya sobre els motius d’aquestes paralitzacions cautelars.
