El centre obert es diferencia del centre penitenciari ordinari perquè té unes mesures de seguretat més atenuades, i un major contacte amb el medi comunitari, per facilitar la incorporació progressiva a la vida en llibertat.
Per fer una proposta de classificació inicial en tercer grau la junta de tractament valora la longitud de la condemna, al costat d’altres factors com ara el risc de reincidència o de trencament de condemna, les característiques personals i socials del penat, si es tracta del primer ingrés en un centre penitenciari, el suport familiar que té, si té feina a fora, la conducta dins del centre, i la participació i compromís en el seu programa individual de tractament, entre d’altres.
El Reglament Penitenciari recull que s’ha d’aplicar el tercer grau als interns que estiguin capacitats per dur a terme un règim de vida en semillibertat (art. 102.3). L’article 103 regula el procés de classificació inicial, mentre que el règim de vida en tercer grau està recollit en els articles que van del 80 al 88.
Un de cada quatre interns a Catalunya està en tercer grau
L’any passat les juntes de tractament dels centres penitenciaris van fer 873 propostes de classificació inicial en tercer grau. A Catalunya, de les 8.484 persones que compleixen pena de presó, 1.640 ho fan en tercer grau. Representen un 26% del total d’interns classificats.
Des de l’ingrés a la presó de qualsevol persona condemnada amb sentència ferma, la Junta de Tractament del centre penitenciari disposa de dos mesos, com a màxim, per fer una proposta de classificació inicial. Aquesta primera classificació pot ser en primer grau, que es correspon amb el règim tancat, en segon grau, que es correspon amb el règim ordinari, o bé en tercer grau, que és el règim obert.
Un equip multidisciplinari del centre entrevista l’intern i la seva família, estudia l’expedient judicial, avalua l’intern mitjançant l’eina Riscanvi i, en reunió d’equip, discuteix les característiques del cas i quin grau de classificació volen proposar. El resultat és un informe del psicòleg, del jurista, de l’educador i del treballador social que va dirigit a la Junta de Tractament del centre, on cada professional exposa el cas des de la seva disciplina i fa una proposta de grau.
Aquests informes s’estudien en la Junta de Tractament, que és un òrgan col·legiat que acorda una proposta de grau i l’eleva al Servei de Classificació de la Subdirecció General de Programes de Rehabilitació i Sanitat de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, que pren la decisió definitiva, ja sigui confirmant o modificant la proposta. És un procés de caràcter tècnic.
Contra aquesta decisió, que signa la cap del Servei de Classificació per delegació del Secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, l’intern pot interposar recurs davant del Jutge de Vigilància Penitenciària. També pot interposar recurs la fiscalia.
Revisió cada sis mesos
Cada 6 mesos s’ha de revisar la classificació d’un intern en tercer grau. En cas que hi hagi una involució, es procedeix a una regressió immediata. El procediment de revisió és el mateix que el de classificació: l’equip estudia, la Junta de tractament proposa, la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima resol, ja sigui confirmant o modificant la proposta de la junta, i el fiscal o l’intern poden recórrer.
