Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) han anunciat aquest divendres a la tarda que recorreran l’aplicació de l’amnistia a 46 agents del Cos Nacional de Policia (CNP) investigats per les càrregues de l’1-O. Per l’ANC, la resolució de l’Audiència no respon a algunes qüestions que plantejava l’entitat en el seu recurs i considera que es fa una interpretació contrària a l’Article 3 del Conveni Europeu de Drets Humans, de prohibició de tracte degradant o inhumà a les persones. Per la seva banda, Òmnium Cultural assenyala que la llei d’amnistia “no pot beneficiar, en cap cas, els responsables de la violència policial” durant el referèndum de l’1 d’octubre del 2017.
Òmnium Cultural argumenta que els actes investigats són “delictes de tortures o tractes inhumans o degradants perquè superen el llindar de gravetat de conformitat amb la jurisprudència del TEDH i, per tant, són actes exclosos a l’article 2 de la llei d’amnistia”.
En la seva resolució, l’Audiència de Barcelona sosté que “les lesions als ciutadans no van ser greus” i que “la finalitat no era castigar o humiliar els ciutadans, sinó impedir, o intentar impedir, la celebració de la consulta, tot i que la força emprada fos excessiva o desproporcionada en els casos investigats”. Hi afegeix, però, que les accions dels policies “no superen el llindar de gravetat” al qual es refereix la norma de l’oblit penal per excloure’ls, i per això valida que la causa contra els policies s’arxivi.
Òmnium Cultural, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Irídia, i 16 persones afectades van presentar recurs contra l’amnistia dels agents, dictada pel jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona, que ja els havia deixat a un pas de judici. Van assegurar que “la llei d’amnistia no pot beneficiar els responsables de la brutalitat policial exercida contra la ciutadania, ja que és incompatible amb el Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals”. Ara, l’Audiència de Barcelona comparteix el raonament del magistrat instructor.
