Òmnium fixa en 1.616 les persones que es podran beneficiar de l’amnistia. L’últim recompte de l’entitat, al qual ha tingut accés l’ACN, hi comptabilitza 697 persones encausades penalment, i 919 administrativament. De les 697 persones afectades per causes penals, 540 continuen amb processos oberts o sense sentència fema. L’entitat preveu que també es puguin acollir a l’amnistia quan se’n tanqui el procés definitivament. Òmnium crida tots els “represaliats” a acollir-se a l’amnistia, i assumeix que la justícia espanyola farà “maniobres per sabotejar”-ne l’aplicació. L’entitat que presideix Xavier Antich anunciarà dilluns l’eina que oferirà per coordinar i ajudar tothom qui vulgui demanar l’amnistia, per no deixar “cap represaliat sol”.
Òmnium ha actualitzat la xifra del total de les persones que s’haurien de poder acollir a l’amnistia, després que la llei s’aprovés al Congrés. L’ACN ha tingut accés al recompte que es desprèn de les causes comptabilitzades a l’Antirepressiva, l’organisme intern d’Òmnium que estudia i situa al mapa tots els casos de “repressió”. Així doncs, són 1.616 les persones que es podrien veure beneficiades per l’amnistia.
De totes aquestes persones, 697 tenen causes penals, i 919 tenen causes administratives. A més, cal tenir en compte que de les 697 persones investigades en causes penals, unes 540 continuen tenint causes obertes o bé encara no tenen una sentència ferma. En aquests casos encara no es poden acollir a l’amnistia en no tenir sentència definitiva. Però l’entitat preveu que també es puguin beneficiar de la llei, un cop hi hagi sentència ferma.
Així, i amb més concreció, Òmnium ha comptat totes les persones amnistiables en funció de si ja estaven condemnades, jutjades o investigades dels processos sobre l’1-O. En diferencia dos blocs: les persones amb causes penals, i les persones amb causes administratives.
Del primer paquet, l’entitat en xifra un total de 697. D’aquestes, 199 estan ja condemnades; i 540 tenen una causa penal encara oberta, inclosos els 2 casos que hi ha pendents de sentència. Hi ha dons 157 persones amb les causes penals ja tancades. Així mateix, hi ha 919 persones amb causes administratives. D’aquestes, 875 estan sancionades, i 34 estan pendents del Tribunal de Comptes.
En el recompte fet públic l’Onze de Setembre de 2023 -per tant, previ al redactat final de la llei-, Òmnium havia fet aquest càlcul: 113 persones condemnades penalment, 17 pendents de sentència, i 387 amb una causa penal oberta. D’altra banda, 880 sancionades administrativament, i 35 pendents del Tribunal de Comptes.
4.584 persones “represaliades”
Amb aquest últim recompte, al qual ha tingut accés l’ACN, Òmnium ha xifrat ara en 4.584 les persones “represaliades”. L’entitat va comptabilitzar fa mig any unes 4.400 persones “represaliades” per defensar l’1-O i que, d’aquestes, unes 1.432 podrien ser beneficiàries de l’amnistia (per les 1.616 que ha xifrat ara). La llei només afecta les persones “represaliades” amb condemnes o processos judicials, i no totes les que tenen causes ja arxivades o que han quedat absoltes.
També en queden fora les víctimes de la violència policial de l’1-O, les persones espiades per Pegasus i les víctimes de les infiltracions policials, totes elles “represaliades” segons Òmnium, però que queden fora de l’amnistia.
Recurs contra policies amnistiats
Òmnium no inclou al recompte els policies de l’operatiu de l’1-O. L’entitat xifra només les persones “perseguides” en la “macrocausa” del procés i, per tant, la Policia i la Guàrdia Civil no hi estan incloses. De fet, l’organització d’Antich denuncia la demora i lentitud dels procediments judicials contra agents policials per vulneració de drets fonamentals. I recorda que, 7 anys després, les víctimes de la violència policial no han pogut accedir al seu dret a la justícia i reparació.
Pel que fa a l’aplicació de la llei, Òmnium no té cap estimació de quants policies poden ser amnistiats. Ara bé, subratlla que no se’ls hauria d’aplicar la llei “de cap manera” a tots aquells que van cometre “greus” violacions de drets humans, lesions greus o delictes de tortura. En aquest sentit, en cas que se’ls apliqui la llei, Òmnium presentarà recurs en aquells procediments contra la violència policial on l’entitat està personada.
En el recompte d’Òmnium tampoc hi consta la presidenta de Junts, Laura Borràs, condemnada a 4 anys i mig de presó per adjudicar contractes a dit a la Institució de les Lletres Catalanes. L’expresidenta del Parlament es considera víctima de ‘lawfare’, tot i que la condemna és per dos delictes vinculats a la corrupció. Els suposats casos de ‘lawfare’ finalment no queden recollits a la llei.
Crida a acollir-se a la llei
Òmnium recorda que el redactat final ha estat cosa de les esmenes dels partits, del qual l’entitat se n’ha quedat més al marge. Sí que va insistir, fa mesos, que els partits havien de batallar perquè les esmenes incloguessin el retorn de les multes als manifestants sancionats en processos administratius.
Òmnium insisteix que les dades són “aproximades”, i que cal tenir en compte que no tothom iniciarà els tràmits judicials corresponents per acollir-se a l’amnistia. En aquest sentit, l’entitat que presideix Antich fa una crida a totes les persones represaliades a acollir-se a la llei.
Una eina per no deixar “ningú sol”
L’organització cultural té “molt clar” que el poder judicial espanyol farà “maniobres per sabotejar” l’aplicació de l’amnistia. El “més probable”, segons Òmnium, és que alguns jutges facin una “aplicació restrictiva” de la llei i que, per tant, l’efectuació no sigui “fàcil ni immediata”. És en aquesta línia que Òmnium presentarà dilluns que ve els mecanismes a través dels quals l’entitat actuarà com a agent de “coordinació i suport” a les persones que vulguin demanar l’amnistia.
L’ens que presideix Antich reitera que des del primer moment ja va afirmar que no deixaria “cap represaliat sol”. “Tampoc ho farem ara”, afegeixen. De fet, des de fa mesos l’equip jurídic i l’equip de drets civils i polítics d’Òmnium treballa en aquest sentit, amb l’objectiu que l’entitat continuï sent una “eina útil” per al país i contra la “repressió”.
5 anys de batalla
L’exigència de l’amnistia ha estat un dels grans objectius d’Òmnium els últims anys. Des de 2019 que batalla per l’amnistia, des que l’aleshores president de l’entitat, Jordi Cuixart, situava aquesta demanda com a element clau per resoldre el conflicte polític. Cuixart ja va dir el 20 de setembre de 2019, des de la presó de Lledoners, que l’amnistia era una “reivindicació legítima”, i una via perquè l’Estat “reconegui que els actes no són delicte”, tal com va apuntar a Catalunya Ràdio.
Un mes després, i com a resposta a la sentència del Suprem, Cuixart insistia en un missatge a les xarxes fet arribar des de la presó: “La resposta a la sentència, reincidència. Ho tornarem a fer. Amnistia, democràcia i autodeterminació”. Setmanes després Òmnium engegava una campanya on situava l’amnistia com a única via per resoldre el conflicte. En aquesta línia també es movia mesos després, ja en plena pandèmia, l’advocat Benet Salellas, que va defensar Cuixart al Suprem: “L’amnistia és l’única solució correcta, justa i progressista”.
Cuixart fins i tot va enviar una carta al president espanyol, Pedro Sánchez, reclamant l’amnistia, una mesura que l’entitat situava com “l’única condició” per negociar amb l’Estat. El PSOE va argumentar que la Constitució no contemplava pas aquesta mesura.
La demanda de l’amnistia arribaria a finals de 2020 a les institucions. El Parlament aprovava una proposta de resolució en suport a la llei, i Òmnium sortia als carrers per recollir signatures per portar el text al Congrés. ERC, Junts, PDeCAT i CUP registraven el 16 de març de 2021 la llei d’amnistia, però la Mesa la va tombar. Però 1.171 dies després, el propi Congrés ja ha aprovat definitivament la llei d’amnistia.
