Òmnium Cultural ha assegurat que va existir una “operació mediàtica” per criminalitzar Jordi Cuixart un cop ja era a la presó. Un cop acabada la fase pericial, l’entitat recorda que el Tribunal Suprem no va admetre com a prova dos informes elaborats per experts que analitzaven, per una banda, les xarxes socials d’entitats, partits i mitjans i, per altra banda, les portades i continguts dels principals diaris de l’Estat (de caire no independentista) els dies 20-S i 1-O. Segons aquestes pericials, no van augmentar les cerques ni la presència a Internet de la figura de Cuixart i no es va relacionar el president de l’entitat amb la violència ni amb el delicte de rebel·lió. Per tot plegat, el vicepresident de l’entitat, Marcel Mauri, considera que es va crear un “relat a mida per convèncer l’opinió pública espanyola i internacional”, i que es va fer de manera “intencionada” i “desvinculada de la realitat” que es va viure a Catalunya durant la tardor del 2017.
L’entitat ha emès un comunicat on critica el que considera que va una “operació mediàtica” contra Cuixart un cop l’Audiència Nacional ja l’havia empresonat, el 16 d’octubre de 2017. Per fer-ho, es basa en dues proves pericials –que no va acceptar el tribunal- que analitzen les piulades de diversos mitjans de comunicació i també les portades i articles d’opinió de cinc diaris de Barcelona i Madrid de caire no independentista.
De l’anàlisi de les xarxes socials es desprèn que en el moment dels fets del 20 de setembre a Economia –i en els dies immediatament posteriors- no es va associar la violència ni la rebel·lió amb Cuixart. L’informe explica que, quan es produeixen fets violents a manifestacions multitudinàries, la transcendència pública provoca que personalitats i polítics centrin la seva atenció en la violència que ha tingut lloc.
En el cas del 20-S, però, l’anàlisi de les xarxes demostra que aquest extrem no es va produir. Per demostrar-ho, s’han analitzat 23 perfils de Twitter d’entitats, partits i polítics catalans i espanyols (PSOE, PSC, Ciutadans, PP, VOX, Podem i Societat Civil Catalana). Durant els dies 20, 21 i 22 de setembre aquests perfils van generar gairebé un miler de piulades i cap menciona Jordi Cuixart, Òmnium Cultural, ni els ‘Jordis’; no apareixen ni una vegada paraules com ‘alçament’ o ‘tumult’. Segons l’informe, només a tres piulades hi apareix la paraula ‘violència’ però en cap cas relacionada amb els fets del 20-S, sinó amb violència masclista. Tampoc s’aprecia cap pic de converses que continguin la paraula ‘violència’ ni derivades.
La pericial, a través de l’anàlisi de les piulades a les xarxes socials, conclou que no s’identifica Jordi Sànchez i Jordi Cuixart amb la mobilització del 20-S fins molt més tard, en bona part perquè les crides a la mobilització el 20 de setembre van ser “múltiples i transversals”.
Els diaris de l’Estat “recriminen la violència policial”
L’altra pericial se centre en l’1-O i estudia la figura i el paper de Jordi Cuixart en relació amb els articles d’opinió i els continguts de diferents capçaleres de premsa (‘El Periódico de Catalunya’, ‘La Vanguardia’, ‘ABC’, ‘El Mundo’, ‘Siglo XXI’ i ‘El País’). Segons els autors de l’informe, els ciutadans van actuar de forma pacífica. Els autors destaquen que als articles editorials es parla molt de la “desproporció i els efectes de la intervenció policial” davant l’actitud ciutadana que es destaca com a “pacífica”.
És el cas del diari ‘El País’ que, en bona part dels textos de l’endemà del referèndum, assenyala la “repressió policial”, inclòs l’editorial, però en cap dels articles del diari parla de violència dels ciutadans. En el cas de ‘l’ABC’, la repressió policial és present a la majoria de textos i fotografies. Es fa referència a actituds “hostils i agressives” durant les intervencions policials en alguns punts de votació “però no es parla en cap cas d’una actitud violenta de forma generalitzada”. A l’informe s’apunta que aquesta és la tendència que s’observa a la resta de diaris.
