La plataforma Octuvre ha destapat un presumpte cas de corrupció que involucra la Generalitat de Catalunya i la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). La investigació d’Octuvre va començar arran de la denúncia d’un treballador anònim, però ha acabat destapant un entramat de corrupció que demostra com es desbaraten milions d’euros públics, recolzat per l’anàlisi de centenars de documents, correus electrònics i arxius d’àudio. L’Oficina Antifrau ha obert una investigació oficial, segons informa Octuvre.
La investigació d’Octuvre destapa que la DGAIA, l’oficina de la Generalitat centrada en l’atenció als joves tutelats, “roba milions d’euros cada any, per donar-ho a empreses fictícies“; això no acaba aquí, i és que segons ha descobert Octuvre, la majoria de les ajudes als joves que gestionen les diferents fundacions, associacions i cooperatives moltes vegades s’han atorgat a dit i “saltant-se la llei”, sovint a aquestes empreses fictícies.
El sistema públic de protecció social es basa, principalment, en la sanitat, l’educació i els serveis socials; serveis proveïts als ciutadans a través de proveïdors públics, privats i “del tercer sector”, que són en els que se centra la investigació d’Octuvre. Desenes d’associacions, fundacions o cooperatives, entre altres, són les encarregades de prestar els serveis socials del tercer sector, el qual és el més privatitzat de tots tres (en comparació amb el grau de privatització de l’educació i la sanitat). Tal com exposa Octuvre, “aquestes organitzacions no són públiques, perquè no estan sota el control directe de la Generalitat, però tampoc són estrictament ‘privades’, ja que, per exemple, no tenen accionistes ni reparteixen beneficis i, sobretot, no tenen ‘ànim de lucre'”.
És precisament aquest sector el que a Catalunya gestiona “la pràctica totalitat de la protecció dels infants i adolescents en situació de risc”, ja que “cada any la DGAIA transfereix centenars de milions d’euros públics al ‘tercer sector’ per fer ‘acollida’“. Tanmateix, tal com ha detectat Octuvre, els últims anys moltes d’aquestes iniciatives del tercer sector “han anat engreixant-se amb diners públics i desenvolupant un alt grau de mercantilització i professionalització més propi d’una gran multinacional global que d’una iniciativa civil i popular”. Aquesta situació ha generat una espècie d’ecosistema on unes poques persones tenen un “sou altíssim, hi ha empreses satèl·lit, portes giratòries, bons contactes polítics i feina assegurada, tot plegat finançat amb diners públics que es mouen amb una opacitat enorme”.
Un dels casos que Octuvre exposa és el cas de la Fundació Resilis, de la qual l’exregidor d’ERC i exdirector general de la DGAIA, Ricard Calvo, n’era el gerent. La Fundació Resilis forma part de la Plataforma Educativa, creada l’any 1994 (amb la participació de Calvo) com una organització sense ànim de lucre que buscava millorar la qualitat de vida de persones en situació de risc. La plataforma va créixer fins a convertir-se en el Grup Plataforma Educativa, el qual engloba ja 10 organitzacions del tercer sector, algunes de les quals Ricard Calvo n’és també director o gerent. Paral·lelament, Calvo escala políticament fins a arribar a dirigir la DGAIA l’any 2016.
Amb tot, Octuvre descobreix que la DGAIA atorga a dit ajudes i subvencions a les empreses del tercer sector perquè acullin i acompanyin els menors desemparats o en situació de risc; tanmateix, algunes de les fundacions i cooperatives subvencionades destinen les ajudes a empreses satèl·lit creades per elles mateixes que tenen ànim de lucre i que sovint inflen els preus per tal d’obtenir més benefici econòmic. Això és el que va casar amb la Fundació Acció Social Infància (FASI), que formava part del Grup Plataforma Educativa, i que també va ser dirigida per Ricard Calvo. La FASI rebia diners de la DGAIA per tal d’acollir menors vulnerables però, en lloc de cercar pisos al mercat immobiliari, la mateixa FASI va crear una immobiliària (“Casa Equipaments”, a la qual li llogava els pisos per un preu molt superior al de mercat. D’aquesta manera FASI enriqueix amb diners públics (atorgats perquè es tractava d’una entitat sense ànim de lucre) una empresa privada que sí que té ànim de lucre.
Aquest cas va esclatar l’any 2016 i va suposar un veritable escàndol, pel qual l’oposició va demanar a la Sindicatura de Comptes que investigués els contractes d’acollida de la DGAIA amb les diferents fundacions. L’informe va publicar-se el març del 2024, i deixa constància de les diverses irregularitats comeses per la DGAIA a l’hora de contractar serveis al “tercer sector”. Entre aquestes irregularitats, hi trobem: “pagar serveis al “tercer sector” sense documentació que justifiqués el cost dels serveis, augments de despesa sense que estiguessin prou justificats, pròrrogues milionàries de contractes de la DGAIA, haver-se gastat 774.282 euros més dels que es van adjudicar; o contractar sense justificació serveis utilitzant el mecanisme d’emergència, un sistema que permet saltar-se certs controls i pensat per a quan hi ha ‘fets catastròfics, de situacions que suposessin un perill greu o de necessitats que afectessin la defensa nacional”.
