La plataforma International Trial Watch – Catalan Referendum Case (ITW), que coordina una trentena d’observadors de 22 organitzacions, ha explicat que presentarà un informe a l’Examen Periòdic Universal de Nacions Unides, al qual Espanya es sotmetrà entre gener i febrer del 2020. Després d’un mes i mig de judici, els representants de l’entitat han exposat que entre els observadors internacionals “hi ha força unanimitat en dir que es tracta d’un judici polític”, que “és un judici inusual on en algunes situacions s’afavoreix més l’acusació que les defenses” i que es pretén “convertir una conducta democràtica en delicte”.
L’entitat, que es finança amb aportacions individuals i privades, apunta que no poder mostrar imatges per evidenciar contradiccions és una de les principals vulneracions de drets. “S’impedeix posar de manifest possibles contradiccions del testimoni mitjançant la mostra d’imatges videogràfiques”, diuen. Segons ha explicat l’advocada Anaïs Franquesa, “no poder mostrar els vídeos d’imatges del 20 de setembre o de l’1 d’octubre preocupa”.
Entre altres vulneracions, a més, han denunciat també la limitació d’interrogar o repreguntar a testimonis proposats per l’altra part sobre temes no tractats abans, el que consideren que “podria ser un clar indici de presumpta falta d’imparcialitat objectiva del tribunal”. En paraules d’Iñaki Ribera, de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la UB, n’és un exemple les preguntes del jutge a Josep Lluís Trapero. També ha destacat que el jutge no tracta igual les preguntes sobre la ideologia o la pertinença a associacions dels testimonis.
Ribera ha assenyalat una “immensa preocupació” per la televisió com una “arma de doble fil” perquè el fet de veure les declaracions dels subordinats o superiors “contamina” i “fa la sensació, fins i tot pel llenguatge que utilitzen, que estan absolutament entrenats per haver pogut veure les declaracions anteriors”. Tot i criticar parcialment que el judici es vegi per televisió apunten que no és la seva feina proposar una solució, sinó assenyalar vulneracions.
Els observadors internacionals faran tres informes. Els dos primers seran de caràcter acadèmic per analitzar les possibles vulneracions a drets fonamentals quan el judici estigui vist per sentència. L’advocat Karlos Castilla ha explicat que hi haurà un tercer informe que es farà quan surti la sentència amb un anàlisis amb profunditat de les possibles vulneracions dels drets humans i serà el que es traslladarà al proper Examen Periòdic Universal de les Nacions Unides entre gener i febrer del 2020.
“Una gestió desconsiderada dels observadors”
L’entitat, que de manera periòdica publica una valoració de les vulneracions de drets fonamentals al judici, considera que s’està fent “una gestió absolutament desconsiderada” dels observadors internacionals. Laia Serra, de l’Associació Catalana per la Defensa dels Drets Humans, ha dit que els observadors “són il·lustres representants dels drets humans a nivell internacional” i haurien de tenir “un lloc destacat”.
Franquesa ha exposat que inicialment van sol·licitar una entrevista amb el president de sala per explicar-li en què consistiria la observació i per demanar seients reservats i més tard van demanar una entrevista amb la fiscalia però en cap cas hi va haver resposta. Ha indicat que per aquest motiu ara ho han demanat directament a les parts.
Formen part de la plataforma l’Institut del Drets Humans de Catalunya, el Centre Irídia, el Col·lectiu Praga, Novact, l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans i l’Observatori del Sistema Penal i els Drets humans de la UB. Luca Gervasoni ha dit que treballen de manera voluntària però que per poder seguir finançant els viatges segueixen necessitant donacions particulars.
Barrat l’accés al públic al judici de l’1-O
Potser una altra de les coses que els observadors internacionals es plantejaran denunciar més endavant és el fet que, des d’aquest dilluns, s’hagi barrat l’accés al públic al judici. Fora de la sala ja no es podia accedir als presos polítics, però un cop dins podien interactuar amb persones que els donaven suport durant els recessos o el final de les sessions. Ara, només familiars i autoritats podran parlar amb ells uns minuts a la sala on esperen entre sessions.
