Els francesos ja estan votant en la segona volta de les eleccions legislatives. Els electors tornen a estar cridats a les urnes en 501 circumscripcions, en les quals encara hi ha entre dos i quatre candidats que es disputen l’escó. En la primera volta ja es van elegir 76 representants a l’Assemblea Nacional i en aquesta segona volta s’acabarà de tancar la composició de la cambra amb els 501 restants. En la majoria de les circumscripcions hi ha dos candidats, però en 89 n’hi ha tres i en dues fins a quatre. Els col·legis electorals han obert a les 8 h i romandran així fins a les 18 h, tot i que a grans ciutats com París es pot votar fins a les 20 h. La primera estimació dels resultats es publicarà a les 20 h.
La segona volta de les eleccions legislatives està marcada per la retirada de més de 200 candidats de diferents partits amb l’objectiu d’evitar la dispersió de vot contra l’extrema dreta i impedir, així, l’elecció de candidats ultres. Reagrupament Nacional va guanyar la primera volta dels comicis amb el 33% dels vots, seguit de l’aliança d’esquerres Nou Front Popular amb el 28% dels suports i del bloc liderat per Emmanuel Macron amb el 21% dels sufragis.
Els darrers sondejos apunten a una victòria del partit liderat per Marine Le Pen i Jordan Bardella, però lluny de la majoria absoluta que reclama per poder governar. Segons les enquestes, Reagrupament Nacional obtindrà entre 190 i 220 escons a l’Assemblea Nacional. Alguns sondejos donen a la ultradreta fins a 230 representants, una xifra que també està lluny dels 289 necessaris per a la majoria absoluta.
Durant la campanya, Bardella, candidat de l’extrema dreta a primer ministre, ha insistit que sense majoria absoluta no podran governar. “No us deixeu robar la victòria, no us deixeu intimidar”, ha dit Bardella, que ha reclamat a l’electoral “una majoria absoluta per governar i redreçar França”.
Per la seva banda, les enquestes apunten que l’aliança d’esquerres, el Nou Front Popular, aconsegueix entre 159 i 191 escons, mentre el bloc liderat pel president, Emmanuel Macron, es queda amb 118-150 representants. Finalment, els Republicans -la dreta tradicional- aconseguirien entre 35 i 67 escons.
Davant la possible victòria de la utlradreta que apunten les enquestes, el Nou Front Popular també ha fet una crida a la mobilització perquè, ha avisat el socialista Raphaël Glucksmann, “la majoria absoluta de Reagrupament Nacional no està totalment descartada”.
“Soc prudent amb els sondejos”, ha afirmat el primer ministre, Gabriel Attal, de les files de Macron. Attal ha advertit que una majoria absoluta dels ultres a l’Assemblea Nacional seria “catastròfica” per al país.
Increment de la participació
Com ja va passar en la primera volta, els sondejos preveuen una elevada participació en els comicis d’aquest diumenge, d’entre el 64% i el 70%. La participació en la primera volta va ser del 66,7% i es preveu que la xifra sigui semblant en la segona. En les anterior legislatives, la participació es va situar en el 47,51% en la primer volta i en un 46% en la segona.
Els col·legis electorals han obert a les 8 h i tanquen a les 18 h, tot i que l’horari s’amplia fins a les 20 h a grans ciutats com París. Les primeres estimacions es publicaran a les 20 h.
Escenaris després de les eleccions
Un dels escenaris que plantegen les enquestes és el d’una possible cohabitació de Macron amb un govern que sigui d’un altre color polític. En cas de no arribar a la majoria absoluta, Bardella podria aconseguir el suport d’alguns diputats conservadors. Ara per ara, una part dels Republicans està a favor de la unió amb els ultres, però la majoria s’hi oposen.
Una altra de les alternatives és que l’aliança d’esquerra, el bloc de Macron i alguns conservadors s’uneixin per sumar una majoria suficient per formar govern. És una opció que seguiria la tradició de ‘front republicà’ contra l’extrema dreta, però ara per ara sembla poc probable per la poca simpatia dels centristes i conservadors amb la França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon, a qui han assimilat en radicalitat a l’extrema dreta.
França ha tingut ja tres cohabitacions, la darrera amb el conservador Jacques Chirac com a primer ministre i el socialista Lionel Jospin com a president.
En cas que cap partit aconsegueixi una majoria clara, un dels escenaris possibles és que no hi hagi cap majoria estable per poder governar, en cas que els ultres no sumin els diputats suficients per poder governar i les forces alternatives tampoc puguin construir una aliança. En aquest cas, no es pot descartar que s’entri en un període d’ingovernabilitat. Davant l’escenari incert, també s’ha especulat amb la possibilitat d’un govern tecnòcrata.
Qualsevol d’aquests escenaris deixa Macron en una situació molt complicada. Tanmateix, el president francès ha descartat de moment dimitir sigui quin sigui el resultat de les eleccions, tal com li ha demanat Le Pen. “Poden confiar que seguiré fins al maig del 2027 com a president”, va afirmar abans de les eleccions.
