La jornada electoral per a la primera volta de les eleccions legislatives a França ja està en marxa, després de l’obertura dels col·legis electorals des de les 8 h. Uns 50 milions de francesos estan cridats a les urnes per renovar els 577 escons a l’Assemblea Nacional i decidir així el color del pròxim govern. La formació d’extrema dreta Reagrupament Nacional, liderada per Marine Le Pen i Jordan Bardella, parteix com a clara favorita, després que tots els sondejos els donin la victòria. Els col·legis electorals tanquen a les 18 h, tot i que es pot ampliar algunes hores més a grans ciutats com París. Les primeres estimacions es publicaran a les 20 h.
Segons les darreres enquestes, el partit de Le Pen ha sumat suports durant la campanya. Les darreres projeccions donen a Reagrupament Nacional el 37% dels vots, mentre l’aliança d’esquerres, el Nou Front Popular, es queda amb el 28% dels sufragis i el bloc liderat pel president Emmanuel Macron cau un punt fins al 20% dels sufragis.
Amb totes les projeccions apuntant a una victòria de l’extrema dreta, la principal incògnita és si Reagrupament Nacional aconseguirà la majoria absoluta -almenys 289 escons- que s’ha autoimposat per formar govern. Segons les enquestes, el principal problema per als francesos és el poder adquisitiu, seguit per la pujada dels preus, la protecció social, la seguretat i la immigració. De fet, aquests han estat els grans temes de la campanya electoral, que també ha estat marcada per manifestacions contra l’extrema dreta en algunes de les principals ciutats del país.
En la primera volta es decideixen els candidats que passaran a la segona, que se celebrarà el 7 de juliol. Ara bé, un candidat es pot proclamar també guanyador en la primera volta si obté la majoria absoluta i, a més, si aquests representen almenys el 25% del total de l’electorat de la circumscripció.
Camí a una cohabitació?
L’escenari que plantegen les enquestes apunta a una possible cohabitació de Macron amb un primer ministre que sigui d’un altre color polític. França ha tingut ja tres cohabitacions, la darrera amb el conservador Jacques Chirac com a primer ministre i el socialista Lionel Jospin com a president.
En cas que cap partit aconsegueixi una majoria clara, tampoc es pot descartar un escenari amb una cambra sense majoria estable per governar. En tot cas, ara per ara Macron, que no es puja la presidència en els comicis en ser només per renovar el legislatiu, ha descartat dimitir sigui quin sigui el resultat de les eleccions, tal com li ha demanat Le Pen.
“Poden confiar que seguiré fins al maig del 2027 com a president”, ha afirmat, tot i reconèixer que “la forma de governar ha de canviar profundament” en el futur.
El que sí apunten totes les enquestes és a un increment de la participació respecte als comicis del 2022. Els sondejos indiquen que la participació se situarà entre el 63% i el 66%, molt per sobre del 47,5% registrat el 2022. Si es compleixen les projeccions, serà una participació pròxima al 64% del 2002 en unes eleccions en què els francesos es van mobilitzar més després que l’extrema dreta, amb Jean-Marie Le Pen al capdavant, passés a la segona volta de les eleccions presidencials. Va ser el primer cop que els ultres arribaven tan lluny en uns comicis.
Guerra entre blocs
Durant la campanya, el partit de Macron s’ha erigit com l’única garantia de moderació, després de situar l’aliança d’esquerres també com a extremista, juntament amb la ultradreta. “Només el centre pot bloquejar l’extrema dreta i esquerra”, va assegurar. Macron no es juga la presidència en els comicis -el su mandat dura fins al 2027-, però sí podria veure afectada la seva capacitat de governar si es troba amb un govern i una Assemblea Nacional contrària.
Per la seva banda, el Nou Front Popular també ha apel·lat en la recta final de la campanya al votant progressista moderat, amb un lleuger allunyament de posicionaments de la França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon. “Si vol ser útil al Nou Front Popular, hauria de fer-se a un costat i callar”, va afirmar durant la campanya l’expresident socialista François Hollande, amb qui el bloc d’esquerres busca captar els moderats.
Finalment, Reagrupament Nacional ha generat polèmica amb algunes iniciatives anunciades durant la campanya, com suprimir el dret que permet obtenir la nacionalitat francesa per naixement en territori francès, “restablir el delicte d’estada irregular” i donar prioritat i fins i tot exclusivitat als nacionals francesos en algunes qüestions, com en posicions “estratègiques” a l’administració pública, com per exemple els relacionats amb seguretat i defensa.
La campanya ha estat molt marcada per les qüestions econòmiques, principalment per la pèrdua de poder adquisitiu dels francesos.
Campanya precipitada
Les legislatives del 30 de juny i 7 de juliol són el resultat de la decisió de Macron de dissoldre l’Assemblea Nacional després de perdre les eleccions europees del 9 de juny, que va guanyar el partit de Le Pen amb un 31,37% dels vots, més del doble que el partit de Macron.
“Vull que els francesos aclareixin aquesta situació”, va apuntar el president en la declaració en què va anunciar l’avançament electoral, un moviment arriscat que podria resultar en una Assemblea Nacional hostil a la línia defensada per Macron.
El sistema electoral
L’Assemblea Nacional la formen 577 representants, que s’escullen entre els candidats inscrits en cada circumscripció electoral, tant a la França continental com als territoris d’ultramar.
Així, en les eleccions legislatives els francesos voten qui volen que representi la seva circumscripció a l’Assemblea Nacional. L’elecció es resol en una sola volta si algun dels candidats aconsegueix més del 50% dels vots emesos i, a més, si aquests representen almenys el 25% del total de l’electorat. Si no es donen aquestes circumstàncies, es va a una segona ronda en què s’elegirà definitivament el candidat.
A diferència de les presidencials, a la segona volta poden passar més de dos candidats per circumscripció, ja que el requisit per accedir a la segona ronda és superar el llindar del 12,5% dels vots. La segona volta la guanya el candidat que obtingui més vots.
L’existència d’una segona volta és una de les principals particularitats del sistema electoral francès i històricament ha servit per barrar el pas a l’extrema dreta. Davant les possibilitats de victòria de l’extrema dreta, amb el sistema a dues voltes es va crear l’anomenat ‘front republicà’, un pacte no escrit en què socialistes i conservadors -el principals partits- es comprometien a donar suport al candidat més moderat que competia contra el d’extrema dreta.
