Plataforma per la Llengua ha celebrat que una desena d’ajuntaments hagin incorporat regidories específiques de política lingüística arran de les propostes de l’entitat en el marc de la campanya Vota per la llengua. A més, segons ha detallat en un comunicat, uns quants més ja dissenyen plans per impulsar l’ús del català.
Aprofitant les negociacions dels pressupostos de 2024, Plataforma per la Llengua fa una crida als ajuntaments per aconseguir que augmentin les partides dels comptes públics dedicades a promoure el català. En aquest sentit, l’organització insisteix que és necessari que “la llengua es prioritzi econòmicament a través de les partides pressupostàries i la contractació pública”.
Així mateix, l’entitat insta els consistoris a incloure i condicionar les contractacions i subvencions públiques (tant de béns com de serveis) a uns requisits lingüístics. “La incorporació d’aquestes clàusules és el requisit necessari perquè, de vegades, empreses que no haurien tingut en compte el català, l’acabin incorporant”, raonen des de Plataforma per la Llengua, tot afegint que “permet estendre l’ús del català al sector privat”.
Girona, Terrassa, Vic, Sant Cugat del Vallès, Tiana, Artés, Martorelles, la Garriga i Montblanc són alguns dels municipis que ja han incorporat una regidoria pròpia per a les polítiques lingüístiques a instàncies de l’ONG del català. A més, Tarragona, Olot, Ripoll, Tordera o Sant Esteve de Palautordera també han posat fil a l’agulla, amb l’assessorament de l’entitat, per dissenyar polítiques lingüístiques transversals, que es dinamitzarien a través de plans, taules o oficines locals per la llengua. L’entitat també està en contacte amb ajuntaments com el de Reus, que compta amb una regidoria específica de llengua des de fa anys, i els està oferint assessorament perquè les polítiques lingüístiques que impulsin siguin realment efectives.
Dissenyar polítiques efectives
Plataforma per la Llengua ha refermat el seu compromís a l’hora d’assessorar els ajuntaments en l’enfocament de les polítiques lingüístiques per tal que siguin més efectives i tinguin en compte la realitat local. A banda del pressupost econòmic, l’entitat insisteix en la importància d’un bon estudi que analitzi la situació de la llengua a cada municipi. Ara bé, tot i les diferents realitats lingüístiques que poden existir entre les poblacions, sí que ofereix unes recomanacions generals. “Cal que la població catalanoparlant es mantingui en català a les converses amb desconeguts, que els nouvinguts s’integrin en català, que es promogui el consum cultural i audiovisual en català (especialment, entre els joves) i que la llengua guanyi presència en el món empresarial i comercial i es garanteixin els drets lingüístics dels catalanoparlants”, assenyala Plataforma.
Per ara, diversos ajuntaments ja han traslladat a l’entitat la voluntat d’impartir cursos de reciclatge de llengua o de sensibilització lingüística als treballadors municipals, a més de sessions dirigides als representants públics perquè entenguin el seu rol de referents lingüístics. Pel que fa a accions per promoure l’ús de la llengua entre la ciutadania, els consistoris plantegen campanyes de foment dels drets lingüístics i de conscienciació de la importància de mantenir el català. En aquest sentit, Plataforma per la Llengua recorda que els pot facilitar que el Síndic de Drets Lingüístics, que recorre la geografia catalana, faci parada a la seva localitat i animi els habitants a defensar els seus drets lingüístics quan els són vulnerats i a denunciar les discriminacions.
