El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha citat per al 15 de setembre l’expresident del Parlament i conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, per declarar com a investigat per presumpta desobediència.
En una interlocutòria, tal com explica Europa Press, cita per al mateix dia el càrrecs que compartien mesa amb Torrent: el vicepresident primer de la Mesa del Parlament, Josep Costa; el secretari primer, Eusebi Campdepadrós; i la secretària quarta, Adriana Delgado.
Aquest fet evidencia el continuat atac a l’independentisme a través de la via judicial i denota la voluntat de l’oposició de bloquejar l’agenda política del Govern a través d’una judicialització dels principals actors polítics. En aquest cas Roger Torrent, el successor en el càrrec de Carme Forcadell és acusat de desobediència. És inevitable destacar que aquesta acusació manté similituds amb la que es va dur a terme contra Quim Torra, que va concloure amb la inhabilitació del President de la Generalitat.
La causa contra Torrent parteix d’una querella de la Fiscalia contra els exmembres de la Mesa de la cambra catalana per presumptament desobeir el Tribunal Constitucional quan van tramitar propostes de resolució relacionades amb el procés independentista: una reivindicava l’autodeterminació i una altra reiterava la reprovació al rei d’Espanya Felipe VI.
Les defenses de Torrent, Costa, Delgado i Campdepadrós van presentar recursos contra la decisió del TSJC d’amissió de la querella de la Fiscalia, però el tribunal els va rebutjar. La magistrada instructora ha acceptat que Vox exerceixi l’acusació popular en la causa, per a la qual cosa haurà de dipositar una fiança de 10.000 euros. La notícia que un partit d’extrema dreta ocupi el càrrec d’acusació popular ha causat certa polèmica, en tant que el grup parlamentari ultradretà només ocupa 11 dels 135 escons del Parlament de Catalunya.
L’1 de març, la Fiscalia Superior de Catalunya va presentar aquesta querella que esmenta una proposta de resolució que el 22 d’octubre del 2019 van registrar Junts, ERC i la CUP contra la sentència de l’1-O i que defensava el dret a l’autodeterminació.
El fiscal considera que la tramitació d’aquestes propostes de resolució va suposar desobeir el Tribunal Constitucional, que havia anul·lat les lleis de desconnexió i havia advertit a la Mesa del Parlament de la seva obligació d’impedir que s’apliquessin. S’evidencia així un cert ànim de persecució per la via judicial de l’independentisme protagonitzat per una oposició incapaç de sumar els escons necessaris per aplicar la seva agenda política.
