El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha ordenat a la Generalitat que executi de manera immediata la sentència que obliga a fer un 25% d’hores en castellà a totes les escoles de Catalunya. En una interlocutòria, el tribunal requereix al conseller d’Educació, Josep González-Cambray, perquè en 15 dies com a molt “dicti les instruccions i estableixi les garanties de control que s’escaiguin” per fer que almenys una assignatura troncal es faci en castellà, a banda de l’assignatura de llengua catalana. A més, requereix també a l’Alta Inspecció educativa que verifiqui el compliment de les mesures i n’informi el tribunal.
En la interlocutòria el tribunal especifica que “reconeix la llibertat” de la Generalitat per determinar els mitjans que consideri oportuns per fer efectiu l’ús vehicular de les llengües oficials. El fet determinant en la sentència no és el mitjà sinó el resultat. El que es condemna és una inactivitat en el dictat de normes, instruccions o actes d’aplicació que siguin necessaris “a l’efecte de determinar l’ús vehicular de les llengües a l’ensenyament, o l’exercici de la potestat de control”.
La sentència es limita a determinar el mínim constitucionalment exigible en aquest àmbit, assegura la interlocutòria. En conclusió, “l’elecció del mitjà per garantir el resultat establert a la sentència és facultat de la Generalitat, però el que no està en la seva llibertat és no actuar i permetre una situació contrària al mandat constitucional“, diu el tribunal.
El tribunal accepta parcialment la sol·licitud d’execució forçosa de la sentència feta per l’Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB). D’altra banda, el tribunal no ha admès a tràmit la sol·licitud d’execució forçosa de la sentència del 2020 i confirmada pel Tribunal Supremo formulada per diversos diputats del Parlament i Vox. El TSJC no els considera legitimats per demanar l’execució forçosa.
La sentència inclou un vot particular concurrent amb el fons, però que discrepa en el fet d’admetre a qualsevol alumne com a part legitimada per demanar l’execució forçosa de la sentència. Segons la magistrada, la sentència no afecta una escola en concret, sinó tot el sistema educatiu i, per tant, no es pot acceptar com a part personada cada alumne individualment.
