El català va recuperar el 2024 el nivell de lectors habituals i ocasionals que tenia abans de la pandèmia a Catalunya, 8 de cada 10 persones. És la dada més positiva per la llengua que recull el darrer Baròmetre d’hàbits de lectura i compra de llibres a Espanya, segons el qual l’any passat van davallar els lectors de llibres que tenen el català com a idioma preferit fins al 26,8%, només un de cada quatre. També es registra un descens dels qui han comprat el seu darrer llibre en català, amb el percentatge més baix en cinc anys: un 25,6%. En l’àmbit estatal, per primera vegada el percentatge de població que llegeix llibres en el temps lliure supera el 65% de la població, cosa que ja havia succeït a Catalunya, on el 2024 s’ha arribat al 68,9%.
El Baròmetre de la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya inclou altres dades sobre els hàbits lectors i de consum de llibres l’any 2024. Entre aquests, destaca l’increment dels ciutadans de Catalunya que han comprat llibres no de text en l’últim any, amb independència de l’idioma, un percentatge (58%) que és deu punts més alt que l’any 2019. En aquest aspecte, Catalunya se situa a la banda alta del rànquing de comunitats autònomes. Però quant a la mitjana de llibres comprats per individu, en canvi, és de les més baixes de l’Estat, amb 7,7 títols l’any (la mitjana espanyola és de 8,5).
En la mateixa línia, també va amunt la lectura de llibres per oci (almenys una vegada al trimestre), que segueix sent més important a Catalunya (68,9%) que al conjunt de l’Estat (65,5%), on això sí, per primera vegada se supera el 65% de la població lectora en el seu temps lliure.
Més lectors ‘habituals’ i ‘ocasionals’, menys preferència pel català
Una de les bones notícies per al català és la constatació que creix la població que el té com a llengua ‘habitual’ o ‘ocasional’ de lectura: l’any passat, gairebé el 80%, tal com ja passava el 2019. I és que si bé els anys 2020 i 2021, a causa de la pandèmia, es va disparar aquest indicador fins al 88%, l’any passat havia caigut fins al 75%.
Però si bé s’ha registrat un creixement de les persones que han comprat i/o llegit llibres (no de text) durant l’últim any, no ho han fet -ans al contrari- els que han comprat i/o llegit llibres en català. L’estudi es fixa en “l’últim llibre” adquirit i llegit, per separat, i en aquest aspecte hi ha un doble descens. D’una banda, del percentatge de persones que han llegit el darrer llibre en català: tan sols el 25,9%, pel 67,9% en castellà. Quant a l’últim llibre comprat, la dada és una mica millor pel català (28,4%), però la davallada respecte a anys anteriors és més gran: el 2019 n’havia comprat gairebé el 35% de la població, i el 2022, el 40,7%.
Preguntats pels motius de no comprar el llibre en català, es percep una baixada dels qui el 2023 argumentaven que el títol no estava editat en aquest idioma, d’un 33,5% a un 19%, el 2024. La resposta majoritària és que “resulta més senzill la lectura en castellà”, amb gairebé el 30%. Un 21% declara que no té preferència per una llengua i l’altra, i que alterna d’un llibre a l’altre.
D’altra banda, com s’ha dit, pel que fa a l’idioma preferit de lectura de llibres, el català també pateix un retrocés respecte al 2023 i a la resta d’anys des del 2019. L’habitual en aquest període havia estat entorn del 36-38% de preferència pel català, mentre que enguany el percentatge cau fins al 26,8%. En paral·lel han crescut fins al 66,6% els que tenen el castellà com a idioma preferit.
Joves i dones, els més lectors
En clau estatal, l’informe constata que les dones llegeixen més que els homes en el seu temps lliure: un 71,7% d’elles ho fa, per un 59% d’ells. La mitjana és, com s’ha dit, per primer cop superior al 65% a l’Estat, i del 68,9% a Catalunya.
Per edats, els més lectors són els joves de 14 a 24 anys (el 75,3% són lectors en temps d’oci, un 1,3% més que el 2023). I per nivell d’estudis, ho són els universitaris de forma aclaparadora, amb el 84,4%. Així i tot hi ha hagut una pujada percentual significativa de la població amb estudis primaris que llegeix, que són ja prop del 40% d’aquest col·lectiu.
Repunta el suport digital
Encara al conjunt de l’Estat, la lectura amb suport digital puja després d’uns anys d’estancament. El 31,7% llegeixen en suport digital amb freqüència almenys trimestral. L’e-reader és el primer suport (11,8% amb dades del 2023). Però només el 39% són lectors de pagament i la majoria (61,5%) se’ls descarreguen gratuïtament d’Internet, i un 40% també els aconsegueixen d’amics o familiars.
Pel que fa a la compra de llibres per Internet es manté estable amb un 26% del total. La llibreria retrocedeix lleugerament, però segueix sent el gran lloc de compra amb el 44% del total. Les cadenes de llibreries, tenen el 13%, puja dos punts la compra en fires i mercats de llibres (6% del total) i es manté com l’any passat el 4% de compres en hipermercats.
Finalment, l’estudi també reflecteix la relació dels ciutadans amb les biblioteques com a espai de lectura. L’ús d’aquests equipaments segueixen a l’alça i s’apropa ja al 30% dels ciutadans, proper a l’ús que se’n registrava abans de la pandèmia. La nota mitjana que els ciutadans posen a les biblioteques és un 8,3 a l’Estat i un 8,6 a Catalunya, la puntuació més alta de totes les comunitats autònomes.
