Només el 7% de les denúncies per vulneració de drets lingüístics dels consumidors presentades entre el 2012 i el 2024 han acabat en sanció. Segons dades de l’Agència Catalana Consum (ACC) analitzades per l’ACN, s’han imposat sancions en 367 de les 5.406 denúncies tramitades per l’ACC i pel Departament de Política Lingüística, una seixantena de les quals han acabat en multes per motius no lingüístics. L’import mitjà de la multa és de 2.240 euros, la majoria per informacions de caràcter fix i “invitacions a comprar” dels establiments i empreses. Els últims dos anys les queixes i denúncies per discriminació del català s’han disparat: 3.000 expedients entre 2023 i 2024, aproximadament la meitat de tots els registrats des de l’any 2012.
Les dades, obtingudes a través d’una petició de transparència, registren 341 sancions –algunes, que donen resposta a més d’una denúncia a la mateixa empresa pels mateixos motius–. Tres de cada deu multes (29,9%) són per no incloure el català en la informació de caràcter fix, és a dir, rètols del comerç, cartells als aparadors o a l’interior, o la senyalització de l’horari comercial de l’establiment, entre d’altres. Una quarta part (25,5%) és per no fer servir la llengua catalana quan s’invita a comprar, és a dir, en qualsevol comunicació comercial que indica les característiques del bé o servei i el seu preu. Per exemple, les cartes dels restaurants.
Les vulneracions de drets lingüístics en matèria d’etiquetatge només han motivat el 3,5% de les sancions, mentre que la resta estan relacionades amb els manuals d’instruccions, la documentació contractual, l’atenció o altres circumstàncies. Al voltant de dues de cada deu denúncies que acaben en multa ho fan no per la raó original que va obrir el cas, sinó per temes no lingüístics.
Sancions de fins a 10.000 euros
Les sancions més altes imposades són de 10.000 euros, una quantitat que s’ha donat en 12 ocasions. En conjunt, consten els imports imposats en 293 casos, que sumen 685.901 euros, uns 2.340 euros per cada procediment.
En total, s’han obert 396 expedients sancionadors, la majoria dels quals han acabat en multes (341), però 37 encara estan en tramitació i en 18 casos s’ha dictat el sobreseïment. En qualsevol cas, les queixes i denúncies que acaben en possibles processos sancionadors són una minoria, menys d’un de cada deu casos.
Dels 6.145 expedients que l’ACC o Política Lingüística van obrir entre el 2012 i l’11 de desembre del 2024 –el dia més recent d’actualització de dades–, gairebé la meitat han acabat arxivades (47,8%). Els motius són diversos: la majoria d’ells són o bé una manca d’infracció, o bé que s’ha requerit a l’empresa esmenar el fet denunciat i ho han fet. A banda, en un 20,6% dels casos s’incorpora la circumstància a les inspeccions que l’organisme du a terme en matèria de drets lingüístics, i en un 10,2% es trasllada la protesta a un organisme extern.
Les denúncies es disparen des del 2023
Les denúncies i queixes per vulneracions dels drets lingüístics dels catalanoparlants en l’àmbit del comerç es disparen a partir del 2023, amb més de 2.000 casos aquell any i 1.250 més el 2024. Els expedients d’aquests dos anys, sumats, suposen més de la meitat de tots els que s’han obert (tramitats per l’Agència Catalana de Consum o pel Departament de Política Lingüística) des de l’any 2012. El 2022 ja va ser un any àlgid, amb 666, un volum que no es veia des d’una dècada enrere, amb les 732 denúncies del 2012.
Del conjunt d’expedients oberts entre 2012 i 2024, es poden distingir 5.406 denúncies, 710 queixes i 29 comunicacions. Les queixes no poden acabar en sanció, ja que no hi ha més recorregut que la mera constància: algú pot haver rebut un tracte incorrecte, però no implica una vulneració de drets, segons expliquen fonts de l’ACC a l’ACN.
Sectors i queixes més habituals
La restauració és el principal sector objecte de queixes i denúncies, amb gairebé la meitat: més de 600 l’any passat entre restaurants, bars i granges. En segon lloc, però a molta distància -tant 2024 com tot el període-, hi ha el sector de les perruqueries i l’estètica, amb un 6,1% dels casos (76). I després venen altres comerços al detall i centres comercials (26 casos), gimnasos i centres esportius (20), supermercats (18), hotels (15) i assegurances (14) el 2024.
Un miler d’empreses denunciades el 2024
Des del 2012, hi ha hagut més de 4.300 empreses que han estat denunciades o bé objecte de queixa. Gairebé 600 d’aquestes tenen més d’una denúncia interposada, una vintena n’acumulen més de 10, i també hi ha casos que en tenen algunes desenes. Concretament, una sola empresa té fins a 41 denúncies en l’última dècada i mitja. Pel que fa a l’any 2024, es comptabilitzen un miler d’empreses denunciades. Entre elles, una ha rebut 18 denúncies diferents.
Pel que fa als denunciants, les dades del darrer any els xifren en 377 persones físiques i/o jurídiques que han presentat alguna queixa o denúncia. També mostren que uns 90 d’aquests denunciants han presentat més d’una denúncia/queixa, i que entre tots acumulen el 76% de tots els expedients oberts, és a dir, prop d’un miler. Anant més al detall, consten dues persones físiques que l’any 2024 van presentar, respectivament, 181 i 159 denúncies ells sols.
En un 90,4% dels expedients oberts el 2024 hi consten empreses amb seu a Catalunya, i el 10% restant a la resta de l’Estat. En aquest sentit, destaca la Comunitat de Madrid, amb 61 denúncies, però no consta si el denunciant ha indicat la direcció de la seu oficial de l’empresa o bé des d’on ha estat atès (en cas que es tracti d’una atenció telefònica o telemàtica).
Dels expedients referenciats a Catalunya, el 78,7% són a la demarcació de Barcelona, el 12% a Tarragona, el 6% a Girona i el 3,2% a Lleida. Per municipis, es registren denúncies i queixes en 141 municipis de tot l’Estat (principalment a Catalunya). Gairebé la meitat (46%) de tots els expedients del 2024 estan identificades a Barcelona ciutat, amb 571 expedients. Després destaquen els 58 de Sabadell (4,6% del total), Tarragona (55), Madrid (43), l’Hospitalet de Llobregat (28) i Lleida (26 casos).
L’ACC rep la majoria de les queixes i denúncies -i en tramita derivades d’altres organismes-. L’any 2024, el 92% dels expedients són seus, mentre les queixes vehiculades a través del Departament de Política Lingüística van ser una mica més del 7%.
Més d’una tercera part dels motius de queixa (36%) que apareixen als expedients de l’ACC i el DPL estan vinculats a informacions comercials de caràcter fix als establiments, com rètols i cartells. En segon lloc, apareixen les queixes vinculades a l’atenció al client, amb una de cada cinc. Un 15% més són reclamacions per vulneracions de drets lingüístics en les diverses fórmules d'”invitacions a comprar”, i prop d’un altre 15%, sobre la documentació contractual de béns i serveis. Encara n’hi ha prop d’un 5% més que denuncien l’absència del català en l’etiquetatge.
Les sancions que s’acaben imposant no necessàriament coincideixen amb els motius originals de queixa. Normalment, ho fan, però de vegades l’expedient es resol o bé amb més d’una sanció per vulneració de drets lingüístics, bé amb una altra per un tercer motiu no denunciat, de naturalesa lingüística o d’una altra.
