Els tempos de la burocràcia a la Unió Europea no són els mateixos en què evoluciona la intel·ligència artificial. Aquest és el principal advertiment que fan els experts consultats per l’ACN, després de l’acord tancat aquest divendres de matinada entre el Consell de la UE i el Parlament Europeu. Malgrat que diuen que ha arribat tard, consideren una “bona notícia” que es reguli aquesta tecnologia i que contingui elements positius a falta de llegir la lletra petita. Ara bé, també assenyalen alguns punts foscos, com la possible “arbitrarietat” en la vigilància biomètrica, així com la incertesa afegida per les eleccions europees del pròxim 9 de juny, que podria qüestionar el fràgil consens aconseguit.
El president de la Fundació puntCAT, Genís Roca, defensa que “malgrat les deficiències que sempre se li poden trobar a qualsevol llei”, aquest acord és “una bona notícia”. Serà “la primera de moltes lleis que haurem de fer”, però l’expert considera que l’acord és pioner, com ho va ser en el seu moment el reglament general de protecció de dades. “En teoria és una normativa que aplica només a Europa, però a la pràctica l’han acabat aplicant totes les multinacionals a tots els territoris”, assenyala Roca, que afegeix que “ara passarà el mateix”.
En els mateixos termes s’expressa Albert Cuesta, periodista especialitzat en tecnologies de la informació, que assegura que “la normativa, fins on la coneixem fins ara, és molt prometedora” i que “pot marcar la pauta del que es podrà fer a Europa” i del que no. A l’espera de veure com s’acaba aplicant, Cuesta indica que “l’estratègia és correcta”.
Ara bé, tots dos experts coincideixen que els tempos de la política europea no són els mateixos que els de la intel·ligència artificial. “Aquesta llei ara l’ha d’aprovar el Parlament Europeu i després cadascun dels 27 estats membre. Entre una cosa i altra, fins que no entri en vigor, passaran 16, 18, 24 mesos”, explica Genís Roca. “On estarà la intel·ligència d’aquí a 24 mesos? No ho sabem”, afegeix.
En la mateixa línia que Albert Cuesta, que avisa que esperar “entre 18 i 24 mesos” per a la seva aplicació és “mitja vida en intel·ligència artificial”. En aquest sentit, recorda com la setmana passada Amazon va presentar “el seu ChatGPT”, que Google ha anunciat l’alternativa millorada del seu (Geminis) aquesta setmana i que Google i Samsung “ja treballen amb models d’algoritme que no s’executin al núvol, sinó al dispositiu de l’usuari”. Tot “està evolucionat moltíssim”, conclou l’expert.
Avisar dels continguts generats per IA
Pel que fa al contingut mateix de l’acord, a falta de conèixer el detall de la directiva, Genís Roca assegura que “no es prohibeix res” sinó que “es posen condicions” per a determinades qüestions. “Només et diu que, si et vols passar dos pobles, hauràs de donar moltes explicacions, però no que no puguis”, sintetitza el president de la Fundació puntCAT, que no creu que es poguessin posar “límits clars” a la intel·ligència artificial.
Una de les “coses pràctiques” que Roca valora positivament és l’obligació de posar una “marca d’aigua” per avisar de continguts generats amb intel·ligència artificial, en intent de “lluitar contra les ‘fake news’”. Posa un exemple: “Tu ara veies fotos o vídeos de Barack Obama dient coses i ja començaves a dubtar si era real o generat per intel·ligència artificial”.
Albert Cuesta també ressalta que s’obligui a avisar dels continguts generats amb IA. Ara bé, també avisa que la normativa haurà d’obligar els mitjans de comunicació i les xarxes socials a fer-ho visible. “De poc serveix si quan algú l’escampa evita mostrar aquesta característica que és fonamental”.
Un altre dels punts forts que destaca Cuesta és que es prevegin quatre nivells de risc per a les diferents tecnologies i que s’estableixin condicions a partir d’aquesta categorització.
Vigilància biomètrica: tribunals “arbitraris” i exèrcits “exempts”
Un dels punts més espinosos de l’acord, i que va costar més de tancar, és el que té a veure amb la vigilància biomètrica. En aquest sentit, Albert Cuesta considera “raonable” que es contemplin excepcions a la prohibició del reconeixement facial en temps real en espais públics, com s’ha fet per a amenaces terroristes o captura de delinqüents. Al mateix temps, però, avisa de possibles situacions d’abús.
“Si les han d’aplicar els tribunals, aquí ho sabem molt bé que tenen una certa arbitrarietat i pot ser que et considerin terrorista abans que demostri res”, assenyala el periodista amb preocupació.
Per la seva banda, Genís Roca assenyala certa contradicció: “Diem que no acceptarem un model com el xinès, però tindrem un model de vigilància biomètrica i que hi posarem condicions i regles. Però el tindrem. I hi veu un altre punt de foscor en aquest àmbit: els militars. “Aquesta llei aplica a tothom, a la policia, etcètera, però no aplica als exèrcits. Aquesta van per la seva banda”. Roca sosté que la intel·ligència artificial és “una tecnologia comparable a la de la bomba atòmica”.
Incertesa per les eleccions europees
Aquest acord ha arribat a poc més de mig any de les eleccions al Parlament Europeu, que tindran lloc el pròxim 9 de juny i que podrien portar a un canvi de correlacions de forces a Brussel·les. Segons Albert Cuesta, el fràgil consens es podria veure amenaçat: “Si hi hagués un canvi substancial de composició, un els efectes podria ser que aquesta directiva no aprovada s’hauria de modificar pels interessos de les noves majories”.
