La consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó, ha assegurat que la seva prioritat és la millora educativa i ha criticat que “els últims temps han estat de molts canvis, a vegades poc planificats i poc consensuats”. “El que hem de fer entre tots és recuperar la confiança, l’orgull i el prestigi del sistema educatiu”, ha dit en una entrevista al diari ‘Ara’, on ha remarcat que el departament no és qui ha de qüestionar una metodologia, ni tampoc imposar-la, perquè això correspon als centres educatius. Ara bé, ha afegit: “La transformació per la transformació no sé si aporta res”. Sobre la sisena hora, ha fet èmfasi en el fet que l’acord amb els comuns inclou la concertació social.
Niubó ha subratllat que cal reforçar el professorat, que és el “pilar fonamental” del sistema educatiu, i cal donar-los des del departament “confiança i estabilitat”. En aquest sentit, ja ha parlat amb els sindicats i s’han emplaçat a seure aquesta primera setmana de setembre. “Volem que les portes del departament estiguin obertes per dialogar i arribar a acords”, ha destacat la consellera, que ha afegit que hi ha molts temes que li preocupen, com ara la falta de professorat. Educació vol parlar amb Universitats per veure com es pot ampliar l’oferta de grau i de màster i “anar prenent mesures quirúrgiques per habilitar docents”.
Pel que fa a l’inici de curs, ha opinat que el problema no és la data, si no si hi ha temps per preparar-lo i s’han fet les assignacions de professors, i això és el que vol treballar Niubó de cara a nous cursos. Segons ella, l’avançament no és negatiu i començar abans de la Diada és “raonable”, però ha criticat la forma amb què es va fer, sense diàleg.
En preguntar-li pels motius dels mals resultats a l’últim informe PISA, la consellera ho ha atribuït a molts elements, com ara els canvis en la societat i en la composició social de les aules, que “han afectat el professorat”, però també al fet que “moltes vegades els canvis s’han fet amb certa improvisació i ha fet la sensació que s’actuava en contra de la comunitat educativa”. “Això ho hem de capgirar i tenim molt marge de millora amb mesures concretes”, ha indicat.
En aquest sentit, ha assenyalat que algunes mesures es van començar a treballar amb el grup d’impuls de millores educatives que l’anterior govern va activar d’acord amb alguns grups, entre els el PSC. Algunes parlaven de definir i clarificar els aprenentatges bàsics que s’han de garantir a cada etapa educativa. “Em consta que això no està fet i la instrucció és que sigui una de les primeres coses que posem en marxa”, ha explicat. També ha situat la mesura de fer plans a mida en centres concrets, començant pels que tenen més marge de millora. Finalment ha parlat d’un parell de programes de reforç de comprensió lectora i de les matemàtiques, per ara amb un abast bastant reduït. “Si funcionen, hauríem de poder-ho escalar més endavant”, ha dit.
Sobre la diferència entre els resultats de l’escola concertada i la pública, ha opinat que no és tant una diferència entre titularitats, sinó un component que té a veure amb la composició social de cadascuna d’aquests escoles i instituts. Segons ha dit, la diferència entre alumnat de franges baixes i altes és més gran que en altres comunitats.
Sisena hora amb concertació social
Pel que fa a la sisena hora, Niubó ha volgut remarcar que l’acord d’investidura subratlla que s’ha de fer amb concertació social. “Crec que és una mesura molt important que s’ha de poder negociar tant amb els sindicats com amb les direccions i també amb les famílies”, ha assenyalat.
Sobre la metodologia educativa, Niubó ha destacat que una cosa és la renovació pedagògica, que vol dir “anar millorant progressivament la manera d’aprendre”, i una altra és “la millora que implica arribar a l’èxit educatiu de l’alumnat”. Aquest, ha dit, ha de ser l’objectiu final. “La transformació per la transformació no sé si aporta res. A partir d’aquí, el departament no és qui ha de qüestionar una metodologia, ni tampoc imposar-la, crec que això correspon als centres educatius”, ha remarcat.
Pel que fa a la segregació escolar, ha reconegut que en alguns entorns “és difícil dessegregar les escoles”. Al seu parer, cal garantir els recursos necessaris perquè l’alumne pugui tenir èxit en l’entorn que sigui. Ha apostat per treballar en grups més petits i continuar impulsant les aules d’acollida.
“El català no pot ser només una cosa de l’escola”
Sobre el retrocés de l’ús social del català entre la població jove, la consellera ha indicat que el català “no pot ser només una cosa de l’escola”, i ha indicat que ja ha començat a parlar amb el conseller de Política Lingüística i amb la de Cultura per tenir més oferta cultural, audiovisual, atractiva i moderna que “enganxi els joves”. L’escola ha de ser “el pal de paller”, diu, però és un repte que “vagi molt més enllà”.
Al seu parer, l’escola “ha de fer el que està fent, però ho ha de fer més, perquè segurament en aquests últims anys, quan es veia que les dades d’ús social anaven davallant, no es va saber reaccionar o no es va reaccionar a temps”.
Pel que fa a l’últim decret per protegir el català que està suspès cautelarment per la justícia, la consellera ha remarcat que hi ha la llei aprovada el 2022 amb un gran consens del Parlament, que marca que el català ha de continuar sent la llengua vehicular, i a partir d’aquí els projectes lingüístics a les escoles “han de venir molt més marcats pel seu context”. Niubó ha apuntat que “no és el mateix una escola en un poble del Ripollès que en una ciutat metropolitana”.
Al seu parer, “el que cal és que tot el que tingui a veure amb la llengua es pugui consensuar per reforçar el model lingüístic del sistema educatiu”. El seu model, ha dit, és el que marca la llei. “Em sembla que cada centre educatiu té un context sociolingüístic massa diferent per marcar un percentatge igual a tot arreu”, ha reblat.
L’FP com a prioritat
Com ja va fer dilluns, Niubó ha demanat disculpes pels 30.000 alumnes que encara no tenen plaça assignada d’FP, i ha assegurat que farà el que estigui al seu abast perquè aquesta situació no es torni a repetir.
Ha constatat que l’oferta pública és inferior a la que hauria de ser i ha insistit que el procés d’assignació “s’ha de poder acabar abans”. “El mes de juliol hauríem de marxar amb la certesa que tothom sap quina plaça té”, ha conclòs.
