‘El caso Alcàsser’ dirigida per Elías León Siminiani és una sèrie documental original de Netflix de cinc capítols, d’una hora de duració cadascun, que analitza i investiga el triple assassinat de tres adolescents de 14 i 15 anys, Míriam, Toñi i Desiré, de la localitat valenciana d’Alcàsser, que va commocionar Espanya el 1992 per la seva duresa i per la seva impactant retransmissió mediàtica. 25 anys després, la resolució del cas i les seves conseqüències segueixen generant polèmica. Elías León Siminiani ha explicat que “els ha interessat què va passar i com es va explicar i com va afectar a la societat. Són tant importants els fets com el relat d’aquests”. ‘El caso Alcàsser’ és una creació de Bambú Producciones i està produïda per Ramón Campos, i s’estrenarà el 14 de juny a Netflix. El capítol es projectarà aquest dimarts a l’Auditori del CCCB.
L’equip de la sèrie documental ha gravat 228 hores d’entrevistes; s’ha contactat i parlat durant la investigació amb 160 persones, de les quals finalment se n’ha gravat a 58; en les diverses fases de la sèrie hi han treballat 135 persones; s’han visionat 392 hores de judici i 220 hores d’altres continguts relacionats directament amb el judici.
En aquest primer capítol es narra la cerca de tres adolescents de 14 i 15 anys, Míriam, Toñi i Desiré, de la localitat valenciana d’Alcàsser desaparegudes, la cerca de la família i de gairebé tot un país fins el dia que troben els seus cossos sense vida. Més enllà d’això s’analitza com els mitjans van cobrir aquells fets en especial el programa que va fer Nieves Herrero amb la família i tot el poble d’Alcàsser el mateix dia en què van aparèixer els cossos de les tres joves.
Elías León Siminiani ha fet èmfasi en “el fet de tenir temps per explicar les històries, per poder investigar i madurar-ho”. En aquest cas, han aconseguit poder explicar la història de manera profunda durant cinc hores. “Posar el temps en valor és una cosa que agraeixo molt”, ha declarat. Ramón Campos ha dit que era important per ells que els ciutadans d’Alcàsser no els veiessin com “uns més que hi anaven a gravar per després marxar corrents, sinó que li volíem dedicar molt temps. En la mesura que anàvem agafant testimonis, anàvem ampliant la història”.
León Siminiani ha explicat que van parlar amb molta gent i sempre hi va haver moltes trobades prèvies, cada entrevista que “hi ha porta moltes hores prèvies i no té res a veure” amb el tractament mediàtic que es veu al primer capítol de la sèrie. Campos ha explicat que el cas d’Alcàsser va generar moltes ferides i “moltes encara no esta tancades” i ha considerat que no havien de forçar la participació de ningú. Pel que fa la cobertura dels mitjans dels fets d’Alcàsser, Elías León Siminiani no creu que hi hagi repetiment, però sí que va marcar un abans i un després de la forma d’abordar la crònica negra.
Judici
Un material de gran transcendència amb la que van comptar l’equip de la sèrie documental són les 400 hores de judici del cas. El judici es va gravar amb diverses càmeres i Canal 9 va arribar a un acord amb el tribunal per fer dues còpies de la gravació, una se la va quedar Canal 9 i l’altre el tribunal. El judici es va gravar sencer, però es desconeixien on estaven les cintes de les quals només s’emetien 10 minuts al dia. També hi ha testimonis que no han parlat mai.
