Veïns i entitats “preocupats” per les conseqüències negatives que “la massificació” i la “gentrificació” tenen a la ciutat han creat la ‘Plataforma pel decreixement turístic Girona’. Aquest dijous han fet públic el manifest, que busca sumar adhesions i pressionar les administracions perquè adoptin mesures urgents. La plataforma subratlla que “es va tard” i consideren que la capacitat de Girona i de l’àrea urbana ha arribat “al límit”. Entre les mesures que proposen hi ha fer inspeccions per detectar allotjaments il·legals o un cens d’expatriats que viuen a la ciutat. Alerten que l’increment sense limitacions del turisme ha creat “zones-gueto elitistes” que expulsen els veïns, que no poden fer front a l’augment del cost de la vida.
La plataforma sosté que la ciutat ha arribat “al límit” i que les conseqüències negatives del turisme (com ara l’augment del cost de la vida o dels preus de l’habitatge) s’han estès “com una taca d’oli” a les poblacions veïnes. Per aquest motiu, sostenen que ja no n’hi ha prou amb limitar els preus del lloguer o fixar un topall municipal al nombre de pisos turístics i que la solució passa per adoptar mesures concretes que “reverteixin” l’impacte de la massificació i redueixin l’oferta turística: “El monocultiu turístic, que ha servit per al negoci d’uns pocs, ha estat una sentència de mort per als barris i les persones que els habiten”.
La plataforma apunta que Girona s’ha convertit en una “ciutat-aparador” i que de mica en mica ha anat “expulsant” els veïns, convertint els barris en “elitistes”. Això es deu, apunten, no només a l’increment de visitants, sinó també al fenomen “en massa” dels expatriats, que són aquelles persones d’origen estranger que opten per establir-se a una altra població. Un dels portaveus de la plataforma, Jordi Mateu, ha remarcat que són persones amb una capacitat econòmica molt alta que poden pagar més per habitatge però que són “alienes” al teixit social i associatiu del barri on viuen.
La plataforma també exposa que hi ha barris sencers (i no només el Barri Vell) on molts habitatges han passat a mans de capital estranger i, també, on la implantació de comerços “fet per i per al turisme” ha fet tancar establiments locals. Posen com a exemple la conversió de Girona en una mena de capital ciclista i sostenen que no és només “un problema de mobilitat”. En aquest sentit, han lamentat que l’antic teatre Odeon s’acabi convertint en un espai ciclista.
Els portaveus de la plataforma, Jordi Mateu i Núria Massegú, han celebrat que l’Ajuntament de Girona proposi fer un pla per buscar l’equilibri entre turisme i ciutat però afirmen que ja es va “tard” i que la situació actual és culpa de “la inacció” de les administracions durant anys. Ni reivindiquen ni condemnen els actes vandàlics d’aquest mes a diversos establiments turístics però sí que sostenen que, en comptes de criminalitzar-los, els responsables polítics haurien d’atacar el problema d’arrel i veure que és conseqüència directe del “malestar” que provoca “la gentrificació”.
Entre les reclamacions que fan al govern municipal i a la resta d’administracions (Diputació, Generalitat i estat espanyol) hi ha abandonar la política de “barra lliure” al turisme, apostar per decreixement d’aquest sector i deixar de destinar recursos a promoció per atraure encara més visitants.
També volen que es redueixi l’oferta actual (rebaixant llicències a pisos turístics o limitant-les per a nous establiments vinculats al ciclisme), més fiscalitat per al sector i que la taxa turística es destini a “revertir” els impactes que té el turisme en la ciutat i el seu entorn: “El turisme erosiona els recursos i el territori, agreujant la crisi climàtica i destruint les cultures locals, encarat sobretot en el menyspreu de la llengua”.
La plataforma comença a caminar i ara l’objectiu és sumar adhesions de més veïns i veïnes o entitats per reclamar canvis immediats. També estan plantejant accions concretes per donar visibilitat a la problemàtica.
