La crisi de l’habitatge està reconfigurant ciutats com Barcelona i marcant la vida dels seus veïns. A Gràcia, una seixantena de persones que fins ara pagaven lloguers assequibles estan pendents d’una operació immobiliària que busca reformar els pisos i llogar-los a preus més alts. Després de la mort de l’antic propietari, els familiars han decidit vendre –de moment– quatre blocs al fons Palau&Manfredi, que no té intenció de renovar els contractes. N’hi ha que hi viuen des de fa dècades, fins ara amb rendes per sota els 860 euros. Enmig d’aquesta operació que busca més rendiment, alguns dels llogaters han decidit quedar-se i asseguren que “esgotaran totes les vies legals possibles” abans de marxar.
Els veïns afirmen que els van “enganyar” per entrar a fer les taxacions dels pisos mentre suposadament es feien inspeccions tècniques.
Segons expliquen a l’ACN, tot va començar amb la visita d’uns arquitectes a vuit blocs de Gràcia, on una seixantena de persones paguen lloguers d’entre 500 i 900 euros, per sota del preu del mercat.
“La inspecció serà visual, requerint només uns minuts per habitatge. Els preguem que facilitin l’accés a cada estança i que permetin efectuar fotografies els problemes constructius que puguem detectar”, afirmava el document.
En aquell moment no sabien, però que l’objectiu era fer una taxació actual dels pisos per vendre’ls. Feia poc que havia mort el propietari de l’empresa Madurell Martí i els seus familiars van decidir desfer-se de part del patrimoni.
“Vam veure que un arquitecte havia passat per tots els blocs i al cap de pocs mesos ens vam assabentar que se n’havien venut quatre”, explica un dels veïns. El comprador dels immobles al carrer Torrijos 14, Martí 36b i 38 i Pare Laínez 23 és Palau & Manfredi, una empresa que adquireix edificis residencials i els reforma per vendre’ls com a pisos de luxe. Als quatre pisos comprats hi viuen una trentena de persones.
Al maig van començar a rebre burofaxos que els reclamaven que sortissin dels pisos perquè no els renovaven el contracte. “Vendrem el pis que vostè lloga i, mitjançant la present, poso de manifest que ni jo ni el nou comprador tenim intenció de renovar, prorrogar ni reconduir tàcticament el seu contracte d’arrendament d’habitatge”, apuntava un dels documents que ha pogut consultar l’ACN.
Quan marxa un veï: obres i a rellogar
Una de les famílies que vivia al carrer Martí des de feia 25 anys va marxar quan va rebre el burofax. Pocs dies després, va començar el moviment d’obres per reformar el pis i ara els veïns compten els dies per veure un anunci en un portal immobiliari amb l’espai reformat i un preu molt més car. “L’endemà del dia que van marxar, ja hi havia una alarma posada i ja començaven les obres. Han fet un pis amb dos banys, més de luxe per llogar. A la que marxa un veí, alarma, obres i a rellogar”, relata un dels residents que encara viu als blocs.
I és que sis mesos després, la majoria dels veïns continuen a la finca, alguns fora de contracte, altres amb una nova propietat.
“No és una situació còmoda estar sense contracte, havent rebut el burofax, sense saber si has de marxar o no. És un neguit que hem de passar i la majoria no ho portem bé”, explica un dels residents, Miquel Albanell.
Alguns dels burofaxos contenien errors de forma i no donaven el preavís necessari per recuperar la possessió de l’habitatge. Segons relata una de les veïnes afectades amb dues filles menors, el fons d’inversió ha ofert alternatives habitacionals a alguns dels veïns que van rebre documents amb errors però no a altres com ella, amb una situació més vulnerable. També s’han fet ofertes de compra als que tenen renda antiga i, per tant, no poden ser expulsats. Aquesta veïna es troba ara fora de contracte i ja no li cobren les mensualitats, però vol continuar pagant.
Entre els veïns n’hi ha més de vulnerables, com una dona de 83 anys invident al carrer Pare Laínez.
Palau & Manfredi, el fons que ha comprat els immobles, no ha volgut contestar a les preguntes de l’ACN. L’empresa immobiliària, fundada el 1998 a Barcelona i amb seu a l’avinguda Diagonal, opera a zones cèntriques de la capital catalana i de Madrid. “La nostra estratègia consisteix a adquirir i transformar edificis per tornar-los a vendre per parts o d’una peça”, indica la seva web.
Errors i pisos que es venen sense avisar el llogater
Un dels arrendataris que va rebre la carta certificada amb errors és el Miquel Albanell, un dels residents del carrer Martí. En el seu cas, el document rebut al juny indicava que havia de marxar en 30 dies. Tot i viure amb més tranquil·litat que els seus veïns perquè l’error de forma invalidava el burofax, s’ha trobat que fa un mes que el seu pis ha estat venut i ara té un nou propietari sense que ningú li comuniqués. El Sindicat d’Habitatge de Gràcia denuncia que hi ha moviments “sospitosos” entre diferents empreses el mateix dia i amb el mateix notari, vendes que creuen que s’han fet per “no generar alarma i atreure inspeccions o denúncies”.
“Encara que el propietari hagi canviat, a mi m’agradaria renovar el contracte cinc anys més perquè jo no vull marxar. Marxaré quan vulgui i no quan em fan fora. Quan un pis es queda buit fan obres, el milloren del tot per fer-hi no sabem si lloguer de temporada o pisos turístics, però segur que pujarà el preu actual perquè als rendistes no els interessa que paguem rendes tan baixes”, apunta Albanell, que lamenta que el mercat actual no dona “sortida possible” a les persones que busquen lloguers assequibles.
“Fa 20 anys marxaves d’un pis de lloguer i anaves a un altre, podies canviar de pis cada tres o quatre anys quan volguessis. Ara no és possible”, assenyala.
El preu mitjà del lloguer a Barcelona és de 1.132 euros al mes, prop d’un 70% més que fa 10 anys, segons les dades de l’Agència d’Habitatge de Catalunya del segon trimestre de l’any.
Neguit entre els veïns dels blocs que no s’han venut
La situació ha estat seguida molt de prop per la trentena de llogaters dels altres quatre blocs de Madurell Martí que van rebre les visites dels arquitectes, però que encara no s’han venut.
“Estem preocupats i volem moure’ns. Estem amb neguit. No sabem en quina situació estem, si els volen vendre o no i voldríem saber-ho”, ha denunciat el Francesc Andrés, un veí de l’edifici del carrer Providència, que viu amb el seu pare de 92 anys en un pis de renda antiga. “El meu pare s’ha acostumat a viure aquí, té dificultats per caminar, però se sap valdre. En un altre cas s’hauria d’adaptar. Ell no vol marxar”, afegeix.
En aquest bloc s’han donat situacions “estranyes”, segons denuncia, perquè hi ha pisos que els renoven el contracte cada any i aviat tres d’ells se’ls expirarà el termini de vigència.
Exemple de la crisi d’habitatge
Els veïns han reclamat obrir una via de negociació col·lectiva amb la propietat per aturar l’expulsió, la renovació de tots els contractes i l’atenció a les tasques de manteniment necessàries. El Sindicat d’Habitatge de Gràcia, que ha assessorat els veïns conjuntament amb el Sindicat de Llogateres, assegura que aquest cas és “un exemple de la crisi d’habitatge que viu Barcelona” i afirma que aquesta realitat “passa cada vegada més”. Les organitzacions també denuncien que un mateix bloc s’ha comprat a nom de diferents empreses per evitar haver d’oferir als inquilins el dret de tanteig.
“A les primeres assemblees sempre venen molt espantats perquè de cop es veuen al carrer, busquen a portals immobiliaris i veuen que no hi ha res que es puguin permetre o que potser hauran de compartir pis, marxar de Barcelona… i una cosa que diem és que l’única persona que et pot fer fora d’un habitatge és un jutge”, ha afirmat Judit Esposa, membre del Sindicat d’Habitatge de Gràcia.
Les organitzacions en defensa del dret a l’habitatge denuncien que “el gran buit” de la normativa amb els lloguers de temporada incentiva els propietaris a apostar per aquesta modalitat per treure “moltíssima més rendibilitat”, especialment en un barri “llaminer” com Gràcia.
“El problema de l’habitatge no és només que hi hagi uns propietaris que ens vulguin fer fora de casa. Va molt més enllà. Comença justament en el fet que hi ha unes lleis que protegeixen davant de tot la propietat privada (…). Hi ha tot un sistema judicial que empara aquestes expulsions”, ha dit Esposa.
