La secretària d’Economia diu que s’afegeix a la llista “d’incompliments”
La secretària d’Economia, Natàlia Mas, afirma que la proposta de flexibilització de l’objectiu de dèficit del govern espanyol és una proposta “deshonesta” perquè “va de la mà de la voluntat de no liquidar un deute pendent”. A la sortida del Consell de Política Fiscal i Financera, Mas ha dit que aquest és un “incompliment” més que s’afegeix a una llarga llista. “El resum és que relaxen l’objectiu, segueixen incomplint la llei d’estabilitat, però ho fan centrifugant dèficit i deute a les comunitats. No volem més dèficit”, ha insistit. En aquest sentit, ha remarcat que la seva posició ha estat de “discrepància” i ha dit que seguiran “reivindicant” el compliment dels ingressos dins d’un model que “no respon a les necessitats de Catalunya”.
La representant d’Economia de la Generalitat ha assegurat a la sortida del Consell de Política Fiscal i Financera que tot i que la proposta del govern espanyol de flexibilitzar el dèficit suposa una “relaxació”, creu que es tracta d’una proposta “deshonesta”. Mas ha dit que, al seu entendre, ho és perquè “va de la mà de no liquidar un deute pendent”. Aquest és, ha afegit, un “incompliment” de la llista on hi s’hi suma la “inexecució d’inversions”.
“En resum, relaxen l’objectiu, tot i que segueixen incomplint la llei d’estabilitat, però ho fan centrifugant el dèficit i el deute a les comunitats. No volem més dèficit”, ha insistit.
D’altra banda, Mas ha reivindicat el terme “desequilibri vertical” i ha posat com a exemple l’augment de recursos que, segons ha dit, ha experimentat l’administració central en detriment de les comunitats autònomes. “Entre el 2010 i el 2018 l’administració central els ha augmentat en un 86% mentre les comunitats autònomes ho han fet en un 18%”, ha detallat.
Amb tot, la secretària d’Economia ha assegurat que seguiran reivindicant el compliment dels ingressos en un model, ha dit, que “no respon a les necessitats de Catalunya”. “De fet el debat a Catalunya és un altre, és sobre sobirania i autodeterminació”, ha precisat.
Malestar entre les comunitats autònomes
Catalunya no és la única comunitat on l’anunci sobre l’IVA ha generat controvèrsia. Els consellers de diversos punts del país, han mostrat el seu malestar per la situació. A la sortida de la trobada, molts han criticat el fet que el govern espanyol vulgui compensar l’impagament del deute pendent d’aquest impost amb “més dèficit”.
Entre ells, el conseller d’Hisenda de la comunitat de Madrid, Javier-Fernández-Lasquetty, el de Múrcia, Javier Celdrán o el de Castella-la Manxa, Juan Alfonso Ruiz Molina, sota les sigles del PSOE. També ho ha fet la consellera socialista de les Illes Balears, Rosario Sánchez, tot i que ha assegurat que la mesura de l’IVA era un “primer pas” que volien estudiar en profunditat i no ha descartat cap via per reclamar el deute.
Els Comuns xifren en uns 500 MEUR la flexibilització del dèficit a Catalunya i demanen més despesa social. Els socis de govern de Pedro Sánchez consideren la xifra “oxigen” per als serveis públics catalans
El portaveu d’Economia dels Comuns al Parlament, David Cid, ha xifrat en entre 480 i 500 milions d’euros per a Catalunya l’augment de dues dècimes del dèficit que el govern estatal ha plantejat a les Comunitats Autònomes aquest divendres a la tarda en el marc del Consell de Política Fiscal i Financera. En declaracions a l’ACN Cid ha explicat que ara la Generalitat podrà destinar els diners a més polítiques públiques. El representant dels Comuns ha anunciat que demanaran reunir-se amb el Departament d’Economia “aquests propers dies” per veure de quina manera aquesta flexibilització es pot traslladar a la despesa del 2020, “ja sigui a través dels pressupostos o d’altres fórmules que puguem pactar”.
El representant dels socis catalans del govern de Pedro Sánchez ha considerat una “bona notícia” la flexibilització, tot i que ha admès que queden “coses per resoldre” com ara l’IVA, per al qual “cal trobar una manera de donar-hi resposta”. Amb tot, no ha dubtat que aquestes dues dècimes suposen “oxigen” per als serveis públics de Catalunya.
En tot cas, Cid ha subratllat que aquest escenari mostra “la possibilitat d’obrir una nota etapa de relació entre l’Estat i Catalunya” i permet disposar de més recursos per “deixar enrere l’etapa de les retallades”.
