Elisabet II, la monarca més longeva en la història del Regne Unit, ha mort aquest dijous al castell de Balmoral, a Escòcia, segons ha anunciat la família reial a través de les xarxes socials. “La reina ha mort en pau a Balmoral aquesta tarda. El rei i la reina consort romandran a Balmoral aquest vespre i tornaran a Londres demà”. Amb 96 anys Elisabet ha regnat l’illa britànica durant més de 70 anys, superant el rècord de la seva rebesàvia la reina Victòria, a més d’exercir com a cap d’estat de 16 estats independents, entre ells el Canadà i Austràlia.
En aquests més de 70 anys de regnat Elisabet ha sigut testimoni i protagonista dels moments clau de la història britànica, des de la constitució de la Commonwealth, el conflicte a Irlanda del Nord, l’entrada a la Unió Europea fins a la crisi econòmica del 2008 o el Brexit. Durant el seu regnat Elisabet ha vist passar per Downing Street 13 primers ministres com Winston Churchill, Margaret Tatcher, Tony Blair, David Cameron o Theresa May.
Reina per sorpresa
Elizabeth Alexandra Mary va néixer el 1926 sense expectatives de convertir-se en reina d’Anglaterra. Tanmateix, quan el germà gran del seu pare, Edward VIII, va abdicar per casar-se amb la nord-americana divorciada Wallis Simpson, el seu pare George VI va agafar les regnes de la monarquia britànica posant a Elizabeth en la primera posició de la línia de successió.
El 1947 la futura reina es va casar amb el príncep de Grècia i Dinamarca, Philip Mountbatten, amb qui va tenir 4 fills: el príncep de Gales Charles, la princesa Anne, Andrew, duc de York i Edward, compte de Wessex. Casada durant més de 65 anys amb Philip, Elisabet és també la monarca amb el matrimoni més longeu a la història real britànica.
Amb només 26 anys Elisabet va ascendir al tron britànic després de la mort del seu pare. La seva coronació el 1952 va ser la primera televisada, un petit tast de l’exposició mediàtica a la qual s’hauria d’enfrontar a partir d’aquell moment la nova reina com cap altre monarca ho havia fet abans.
Commonwealth
Com a monarca constitucional Elisabet va haver d’adoptar una posició política neutral, però un dels seus grans esforços va ser mantenir la unitat de la Commonwealth, organització formada per 53 estats amb vincles històrics amb el Regne Unit pel seu passat colonial.
A finals dels anys 70‘ una Gran Bretanya sacsejada políticament per una crisi econòmica va celebrar amb controvèrsia el jubileu de la reina. En plena celebració, els Sex Pistols van ser detinguts mentre cantaven l’antimonàrquica God Save the Queen al riu Tàmesi. Pocs anys després, Elisabet va patir un intent d’assassinat quan va ser disparada mentre muntava a cavall.
Annus horribilis i Diana
Tot i això, va ser el drama entre el seu fill el príncep Charles i la princesa Diana de Gales el que va deixar més tocat el suport públic de la institució monàrquica britànica, i a Elisabet com a màxima representant. Descrit per ella mateixa com un “annus horribilis”, el 1992 va ser sens dubte un dels més difícils per a ella. Dos dels seus fills es van divorciar i la princesa Diana va publicar un polèmic llibre on relatava la seva infelicitat al Palau de Buckingham i el fracàs del seu matrimoni amb Charles. El 1997 la crisi va tocar el seu punt més àlgid amb la mort en un accident de cotxe de Diana de Gales.
La mort de Lady Di, autèntica icona popular tant al Regne Unit com a bona part del planeta, va suposar un punt d’inflexió en la manera com la reina d’Anglaterra es relacionava amb els seus súbdits, que des d’aleshores va mirar d’acostar-s’hi d’una manera menys protocol·lària. El novembre del 1997, en el marc de la celebració de les noces d’or amb el duc d’Edimburg, Elisabet II prometia obrir la monarquia a la ciutadania. La promesa va anar acompanyada d’actes fins aleshores impensables com pagar impostos, i amb l’establiment d’una agenda més social que incloïa, entre d’altres, visites a víctimes de terrorisme.
L’any 2002 la reina va celebrar el Jubileu d’Or, és a dir, el cinquantè aniversari al tron, i el desembre del 2006, per primer cop des del 1960, va fer la transmissió anual de Nadal en directe. El 2012 va celebrar el 65è aniversari de casament i el juny del 2015, durant una visita oficial a Alemanya, Elisabet destacava la importància de mantenir la unitat d’Europa. El paper de la casa reial britànica en tot el procés del Brexit va ser discret, amb una postura oficial de neutralitat, però amb alguns discursos de la reina interpretats en diferents ambients com contraris a l’abandonament de la Unió Europea.
El 9 de setembre del 2015, ara fa 7 anys, es va convertir en la monarca que més temps ha regnat en la història britànica. El 9 d’abril del 2021 mor als 99 anys el duc d’Edimburg, espòs de la reina durant més de 7 dècades.
El 6 de febrer del 2022 la reina Elisabet II es va convertir en la primera monarca britànica en regnar durant 70 anys. Dues setmanes més tard el Palau de Buckingham anunciava que la reina havia donat positiu per coronavirus. El 29 de març faria la primera aparició pública en cinc mesos, en un acte en honor a la memòria del seu marit.
L’última aparició pública la va fer el dimarts 6 de setembre del 2022, quan va rebre a Balmoral, a Escòcia, la nova primera ministra del Regne Unit, Lizz Truss.
