El compositor i pedagog Jordi Cervelló (Barcelona, 1935) ha mort aquest divendres als 86 anys. El violí i, en general, la música de corda van ser el centre de la seva trajectòria vital i artística des que als sis anys va iniciar estudis de violí amb els mestres Rosa Maria Faria i Joan Massià. Va cultivar una línia arrelada als grans clàssics del segle XX.
A banda de la passió per la música, Cervelló va mostrar una gran sensibilitat cap a la repressió que va patir Catalunya el 2017. Després de la violència policial exercida per la policia espanyola durant l’1-O, Cervelló va compondre Les càrregues coneguda com a ‘Simfonia de l’1-O’, estrenada el 2021 a l’Auditori de Barcelona. “Aquesta obra el que vol és expressar la meva indignació per tot el que es va viure aquell dia”, va afirmar en una entrevista a El Temps de les Arts.
Una trajectòria brillant
El seu catàleg, interpretat per Europa, els Estats Units, Mèxic, Colòmbia i Israel, va constar d’una quarantena d’obres per a corda, que inclouen peces per a violí sol, obres per a violí, viola i violoncel sol i orquestra, i diverses agrupacions de cambra. Cervelló va recollir reconeixements com la Creu de Sant Jordi de la Generalitat l’any 2006 i el Premi Nacional de la Música el 2010.
‘Sonatina’ (1994) i els ‘4 Capricci’ (1998), amb la mirada posada en Paganini, van conformar el seu apartat de peces concebudes a partir de l’experiència docent per ajudar al progrés tècnic dels estudiants. Algunes de les seves obres més representatives per a orquestra de corda, com ‘Dos moviments’ (1965), ‘Anna Frank, un símbol’ (1971), ‘Concerto grosso’ (1973) i ‘Cimento di luce e tenebra’ (1985), han estat interpretades per conjunts de prestigi internacional com l’English Chamber Orchestra, els Virtuosos de Moscou, l’Orquestra de Cambra Holandesa i la Camerata Lysy de Gstaadt.
El caràcter líric de la seva música destaca als dos ‘Divertimenti’ (1996); ‘Homenatge’ (1994), per a violoncel; ‘Vers l’infinit’ (1983); ‘Formas para una exposición. Lux et umbra’ i l’elegia per a cordes ‘Madrid, 11 de marzo’. Altres peces destacades són el ‘Concert per a violí i orquestra simfònica’ (2005), estrenat per l’Orquesta Sinfónica de la RTVE el 23 de setembre de 2005; el ‘Divertimento 2002 pour petite orchestra’, per encàrrec de l’OBC, i el poema dramàtic per a orquestra Ybris, estrenat el 2006 per l’Orquesta Nacional de España (ONE) dirigida per Josep Pons.
