El director teatral i dramaturg Joan Ollé ha mort aquest dimarts d’un infart als 66 anys, segons han confirmat a l’ACN fonts pròximes a la família. Ollé (Barcelona, 1955) va estar sempre vinculat al món de l’escena. Cofundador de la companyia Dagolll Dagom, va estrenar en solitari una desena de textos com ‘Set i mig’ (Premi de la crítica Serra d’Or 1989) i ‘Paraules d’amor (Espai Brossa, 2015). Com a director va encapçalar tota mena d’espectacles i va dirigir actes i esdeveniments, com l’espectacle de presentació de la cultura catalana a la Fira de Frankfurt (2007). Des del 1980 era professor de l’Institut del Teatre (IT), però l’any 2021 en va ser apartat per acusacions de presumptes abusos a alumnes, que ell sempre va negar.
Al final dels vuitanta inicia les recordades col·laboracions amb el periodista Joan Barril, primer amb el longeu ‘El cafè de la república (2000-2014), a Catalunya Ràdio, amb el singular espai televisiu ‘L’illa del tresor’, a Televisió de Catalunya, amb el Premi Nacional de Televisió 2005.
Aquestes incursions en el món de la comunicació van fer popular un director teatral que va començar en aquest món de molt jove. Llicenciat Filosofia i Lletres (UAB) i en Art Dramàtic (Institut del Teatre). Ollé va ser cofundador l’any 1973 de Dagoll-Dagom, amb muntatges poètics com l’aclamat ‘Nocturn per a acordió’ de Salvat-Papasseit (1975). La fama els arriba, amb ‘No hablaré en clase’, que escriu amb Josep Perramon. Poc després abandona el grup i inicia una trajectòria en solitari.
Durant la seva llarga trajectòria va estrenar una desena de textos teatrals propis, i en va dirigir molts més. L’any 1980 va estrenar-se com a professor a l’Institut del Teatre (IT) i tres anys més tard fundaria el Col·legi del Teatre (1983). L’any següent es va fer càrrec de la Mostra de Teatre de Valladolid. A la dècada dels 90 deixa la subdirecció de l’IT per assumir la direcció del Festival de Sitges (de teatre), fins a l’any 2001. El 1996 va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona per l’adaptació i direcció de l’obra de Peter Handke ‘De poble en poble’.
El 2003 es va integrar a l’equip directiu del Teatre Lliure, concretament per dirigir l’Espai Lliure fins al 2004. Des del tombant de segle van ser abundants els actes institucionals i cerimònies de tota índole que va dirigir, des de la commemoració de la II República (2006) a l’espectacle de la cultura catalana com a convidada a la Fira de Frankfurt (2007), a més de diversos actes institucionals de la Diada. Els darrers anys va dirigir bastant al TNC de Xavier Albertí, una institució que havia criticat per denunciar suposats favoritismes.
Apartat de l’Institut del Teatre
Aviat farà dos anys, arran d’una investigació periodística del diari ‘Ara’ i de posteriors denúncies d’alumnes, Joan Ollé va ser apartat de l’Institut del Teatre acusat d’haver comès presumptament abús de poder i assetjament sexual a diversos alumnes durant anys a les seves classes.
Ollé va dir que havia estat víctima d’un “linxament públic” i tan sols va admetre, per tot error, haver begut a les seves classes en alguna ocasió. A finals del març passat, la Fiscalia Provincial de Barcelona va arxivar les investigacions per abusos i assetjament contra els tretze docents de l’Institut del Teatre.
