Francisco Ibáñez, el pare de dos dels personatges més coneguts del còmic estatal, Mortadel·lo i Filemó, ha mort aquest dissabte a Barcelona als 87 anys, segons ha confirmat l’editorial Penguin Random House Grupo Editorial. El dibuixant i historietista ha mort aquest matí. “Acomiadem la figura més important del còmic espanyol. Ens deixa l’enorme llegat de la seva lucidesa, sentit de l’humor i més de 50.000 pàgines amb personatges memorables que han fet feliços un gran nombre de lectors”, ha afegit l’editorial també a les xarxes socials. Mortadel·lo i Filemó van ser els dos personatges més populars de l’historietista barceloní, que també va crear altres sèries populars com ’13 Rue del Percebe’ , ‘Rompetechos’ o ‘El botones Sacarino’.
Nascut a Barcelona el 15 de març del 1936, Ibáñez va mostrar ja de ben petit l’afició pels còmics i pel dibuix. Seguidor d’autors com Escobar, Peñarroya o el belga Franquin va començar a publicar les primeres historietes amb 20 anys a revistes com ‘La Rosa’ o ‘Paseo infantil’. Ibáñez compaginava aleshores l’afició amb la feina d’oficinista al Banco Español de Crédito, on havia començat de ben jove com a grum.
L’afició va poder més que la seguretat de la feina en un banc i el 1957 va començar a col·laborar a l’Editorial Bruguera, que ja acollia altres personatges d’historieta populars de l’època, com ‘Zipi y Zape’.
Un any més tard, la ploma d’Ibáñez va crear la primera versió dels que serien els seus personatges més populars, la parella de detectius tocats per l’humor de l’absurd Mortadel·lo i Filemó. Les primeres aparicions de la parella, que en un inici parodiaven els famosos Sherlock Holmes i Watson, van tenir lloc a la revista ‘Pulgarcito’, i des de llavors la parella aniria creixent en personalitat pròpia i en reconeixement del públic. El 1969, el 19744, el 1975 i el 1976 la sèrie va ser reconeguda amb el guardó Aro de Oro als personatges infantils més populars.
El 1970 va néixer la revista ‘Mortadelo’, una nova mostra de l’èxit dels dos personatges, en un moment en què l’univers dels dos detectius ja era el que ha arribat fins avui, amb l’agència secreta T.I.A. i tots els personatges que el conformen, el Súper, el professor Bacterio o la secretària Ofelia, entre d’altres. Mortadelo ja era, a més, el rei del transformisme que es coneix actualment.
Ibáñez va continuar dibuixant la parella que li havia donat la fama, però en una mostra de prolixitat, va crear també diversos personatges que van rebre igualment el reconeixement del públic, com ara ‘El botones Sacarino’ -on rememorava la seva pròpia època com a grum de banc-, ‘Rompetechos’ o ’13 Rue del Percebe’, una sèrie a la qual productes televisius com ‘Aquí no hay quién viva’ deuen bona part de la seva essència.
L’any 1985 el dibuixant barceloní va abandonar l’Editorial Bruguera per desavinences amb la direcció i va buscar nova casa per als seus personatges. Mentre s’aclaria la propietat de les creacions, va pactar amb l’editorial Grijalbo crear dues noves sèries, ‘Chicha, Tato y Clodoveo’ i ‘7 Rebolling Street’.
El 1988, però, va néixer Ediciones B, que va adquirir tot el fons editorial de Brugera, i els responsables de la nova firma van arribar a un acord amb Ibáñez perquè tornés als personatges que li havien donat la fama i que ja no abandonaria. Cada cop més Mortadel·lo i Filemó eren protagonistes d’aventures llargues que reflectien la situació social de l’Espanya del moment. Per la ploma del barceloní van passar olimpíades, mundials de futbol, eleccions o l’arribada de l’euro, entre d’altres.
En tots els anys de trajectòria Francisco Ibáñez ha publicat 150 títols de Mortadel·lo i Filemó, que també han tingut versió en l’univers dels videojocs, en el de la televisió, a través de sèries animades, o en el del cinema, tant en pel·lícules d’animació com en films de personatges reals. Una de les adaptacions més conegudes és la que l’any 2003 va fer el director Javier Fesser, una cinta que amb Pepe Viyuela intepretant Filemó i Benito Pocino en el paper de Mortadel·lo recollia amb un gran respecte les singularitats de l’univers creat pel barceloní. A banda, els àlbums han arribat a diversos països del món, com ara Alemanya, el Brasil, Portugal, Dinamarca, Itàlia, Grècia, Finlàndia, Suècia o França.
El 1994, Francisco Ibáñez va rebre el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona, i l’any 2002 se li va concedir la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts.
