Edició 2311

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 22 de novembre del 2024
Edició 2311

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 22 de novembre del 2024

Mònica Roca nega que calgui un pla per facilitar el retorn de les empreses que van traslladar la seu el 2017

La candidata d'Eines de País diu que la Cambra vivia "tancada en si mateixa" i ella l'ha girat "com un mitjó"

|

- Publicitat -

La presidenta de la Cambra de Barcelona, Mònica Roca, considera que no cal un pla per facilitar el retorn de les empreses que van traslladar la seva seu els dies previs a l’1-O de 2017. “No hem fet mai cap pla concret per fer retornar aquestes grans empreses. No pensem que requereixi un pla si elles no volen tornar”, ha explicat la també candidata d’Eines de País a les eleccions camerals del setembre. “És evident que nosaltres preferiríem que algunes d’aquestes empreses no haguessin marxat mai, això no cal dir-ho”, ha manifestat Roca en una entrevista amb l’ACN. Tot i que reconeix que el que s’ha traslladat és “una adreça”, admet que la situació pot derivar en una pèrdua de “poder de decisió” si s’allarga molt de temps.

Publicitat

“Això no ens agrada, no cal enganyar-nos”, resumeix Roca. Pel que fa a la seva relació amb les grans companyies, la presidenta de la Cambra apunta que ha sigut complexa durant el seu mandat. “No ens hem sabut explicar bé en la relació que pretenem tenir amb la gran empresa, ens ha faltat saber-nos explicar”, afirma. Segons ella, el vincle entre la institució cameral i les grans firmes ha de ser “institucional”, diferent de la que es teixeix amb els autònoms o les pimes. De fet, l’empresària reconeix que ha arribat a sentir “una certa hostilitat” per part d’aquestes grans empreses.

Malgrat les tensions amb part del teixit empresarial, Roca defensa la labor desenvolupada durant el seu mandat al capdavant de la Cambra, etapa que va començar el 2021 quan Joan Canadell va deixar la institució per entrar a les llistes de Junts. “La Cambra que ens vam trobar vivia ancorada al passat i li hem fet una volta de mitjó, obrint-la a les empreses. Era una Cambra que vivia tancada a si mateixa”, recorda. Tot i això, l’empresària avisa que les cambres catalanes necessiten ja una nova llei. “Ens sembla impresentable que portem tant de temps sense un marc legal que ens empari. Portem un endarreriment enorme, des del 2014, quan es renova la llei espanyola”, assevera.

El paper de l’ANC

La candidatura de Roca compta amb el suport explícit de l’Assemblea Nacional Catalana, que fa quatre anys ja es va implicar per aconseguir que la Cambra quedes en mas independentistes. Segons l’empresària, aquest paper actiu de l’entitat sobiranista no és un hàndicap tot i que reconeix que la seva situació actual és força diferent de la del 2019. “L’ANC sempre suma. Mai podem pensar que resta. Té un paper important encara a la societat catalana. Dit això, és veritat que no està en el moment en què estava fa uns anys. Tot l’independentisme està molt trastocat i trasbalsat i és evident que l’ANC no està en el mateix moment”, explica. Tanmateix, ella defensa la idoneïtat de les seves propostes, que emmarca en un context únicament econòmic, però desacomplexadament lligat en la idea que la millor política empresarial és “l’Estat propi”.

Preguntada per altres qüestions com el paper dels sindicats, Roca defensa una major participació de la part laboral a la Cambra. “Per llei no es pot, no es contempla que estiguin representats al ple, però ens interessa saber el seu pensament en alguns temes que afecten a tot el conjunt de l’empresa, i això també inclou els treballadors”, explica. En aquest sentit, aposta per donar veu a les organitzacions laborals en temes com l’energia incorporant representants dels treballadors a les comissions amb una funció “consultiva”. “D’aquí a què siguin membres de ple dret del ple de la Cambra és impossible i tampoc seria el que la major part de l’empresariat voldria”, reconeix.

El futur de l’aeroport

Durant la presidència de Roca, la Cambra també s’ha hagut de posicionar de temes molt polèmics com l’ampliació de l’aeroport del Prat. En l’entrevista, l’actual candidata ha insistit que la infraestructura s’ha d’adequar a un model que connecti Barcelona amb pols de coneixement i talent. Segons sosté, això no vol dir necessàriament ampliar la pista sinó explorar l’opció de “no fer res i utilitzar la pista llarga segregada”. “Aquesta és la primera opció que s’ha de tenir en compte i pensem que no se’n parla prou”, assenyala Roca, que reitera l’aposta perquè es tingui en compte la xarxa d’aeroports catalans perquè ajudin a descongestionar el Prat i, indirectament, enforteixin la xarxa ferroviària.

Amb tot, demana que es valorin totes les propostes per a un model amb més vols intercontinentals. “No volem més visitants que no ens aporten gaire res, seria bescanviar un tipus de vol per un altre. Com ho fem això? No és fàcil”, admet la candidata d’Eines de País. Per Roca, el model d’aeroport s’ha de definir en funció del model econòmic. “I no a l’inrevés: fem la pista i després ja veurem qui ve”, conclou.

Publicitat

Opinió

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Minut a Minut