Les referències a la independència o al referèndum d’Aragonès al mateix debat l’any passat han desaparegut
El concepte ‘Catalunya’ ha estat de llarg el més emprat pel president de la Generalitat, Salvador Illa, durant el seu discurs del debat de política general aquest dimarts. Amb 135 referències, supera qualsevol altre terme, una circumstància que també es va donar tant al primer com a l’últim discurs del seu predecessor Pere Aragonès, en el mateix debat. El concepte ‘públics’ ha sumat 39 mencions durant la intervenció, mentre que els altres conceptes més utilitzats pel cap de l’executiu es troben ‘país’ (37), ‘prosperitat’ (35) o ‘recursos’ (20). D’altra banda, les referències a la independència o al referèndum que va fer Aragonès al debat de política general de l’any passat han desaparegut per complet.
‘Govern’ ha estat una altra de les paraules més utilitzades durant l’hora i mitja que ha durat la intervenció. Les referències a l’administració que lidera també han estat nombroses, ja que ha esmentat ‘consellera’ en 21 ocasions, i Generalitat, en 26. Altres temes que Illa ha destacat inclouen ‘serveis’ (27), ‘col·laboració’ (19), ‘finançament (13) o bé ‘seguretat’ (12). El president no ha fet cap referència a cap dels grans conceptes relacionats amb el procés, i el govern espanyol ha estat testimonial.
Al seu torn, el 2021, Aragonès va fer servir el concepte ‘Catalunya’ un total de 90 vegades, una menys que ‘govern’. Entre els termes que també va emfatitzar més hi havia ‘transformació’, ‘país’ o bé ‘social’, totes elles emprades en una cinquantena d’ocasions. El dirigent dels republicans, que va fer servir ‘més’ 120 cops, va fer un discurs on la covid-19, que va començar a impactar Europa un any i mig abans, encara tenia presència. Així, ‘pandèmia’ va aparèixer 30 vegades al seu discurs, que també va tenir espai pels conceptes ‘recuperació i ‘salut’, en una vintena d’ocasions cadascun.
‘Model’ (40), ‘ciutadania’ (31) o ‘persones’ (23) també eren paraules recurrents fa tres anys, així com ‘procés’ (21), ‘independència’ (14), ‘independentistes’ (9) o bé referèndum (8). La relació amb Madrid també va fer acte de presència, amb termes com ‘espanyol’ (23) o ‘negociació’ (22).
El 2023, Aragonès va duplicar la quantitat de vegades a què es va referir a Catalunya (182) i a ‘país’ (99) en detriment dels termes més sobiranistes, ja que ‘independència (5), ‘independentistes’ (3) i ‘referèndum’ (3) van caure en comparació amb dos anys enrere. Les referències a la pandèmia van anar a la baixa, també, però no el concepte ‘salut’, mencionat en 28 ocasions, o ‘benestar’, en 23.
‘Futur’ (31), ‘social’ (35), ‘feina’ (31) i conceptes com ‘8’ (38), en referència a l’assoliment dels vuit milions d’habitants al país, també van ser comuns en el discurs del predecessor d’Illa. També ho van ser ‘transformació’ (22) o ‘recerca’ (23). Les relacions amb l’executiu de Sánchez van tenir el seu espai fa un any, també, amb termes com ‘conflicte’ (29) o negociació (10), mentre que ‘espanyol’ es va quedar en cinc mencions.
