El Departament d’Economia i Hisenda ha xifrat en 21.982 milions el dèficit fiscal el 2021, xifra que equival al 9,6 del PIB. Es tracta d’un màxim històric després que en els anys anteriors el dèficit fos de 20.203 milions el 2019 (8,5% del PIB) i el 2020 de 20.772 milions (9,8%) i suposen 2.831 euros per càpita. Així, la Generalitat va aportar el 19,2% dels ingressos mentre que només en va rebre el 13,6% de la despesa. La consellera d’Economia, Natàlia Mas Guix, ha criticat “l’ofec financer sostingut, injust i deliberat” causat per un sistema finançament “caduc”. Segons ha dit, aquest dèficit suposa al voltant del 50% del pressupost de la Generalitat i ha remarcat que limita la despesa de salut, educació, serveis socials i infraestructures.
La Generalitat calcula que per càpita els ciutadans de Catalunya reben 2.831 euros menys i, segons la consellera Mas Guix, representa una “pèrdua de recursos” que afecta des de l’atenció sanitària, fins a l’educació o el servei a Rodalies.
Per això, ha criticat l’ofec financer “sostingut”, ja que la mitjana dels darrers 35 anys situa el dèficit en un 8,1% de mitjana i demostra que s’ha convertit en “estructural”; “injust” perquè l’actual model de finançament correspondria amb “molt escreix” la solidaritat entre territoris mentre serveis bàsics a Catalunya es veuen perjudicats; i “deliberat” perquè, ha dit, es produeix “governi qui governi a l'”Estat” i perquè “hi ha una voluntat política per limitar l’actuació i l’autogovern de Catalunya”.
“Cal dir prou i exigir un tracte just”, ha apuntat la consellera d’Economia, que ha exigit la “reversió d’aquest greuge” i “una relació bilateral que posi fi a aquesta sagnia que fa temps que dura”. “En aquestes condicions, que Catalunya mantingui el dinamisme econòmic, es pot considerar de gairebé una heroïcitat”, ha resumit la consellera Mas Guix.
La consellera també ha titllat la darrera xifra del dèficit fiscal “d’escandalosa” i ha assegurat que equival al 50% del pressupost de la Generalitat o al pressupost dels de Salut, Educació i Drets socials sumats.
El Departament d’Economia i Hisenda ha presentat aquest dilluns en roda de premsa els resultats de la balança fiscal actualitzada dels anys 2020 i 2021 mitjançant el mètode de flux monetari, que mesura l’impacte econòmic generat per l’activitat del sector públic central en un territori. En paral·lel, la Generalitat també està elaborant el càlcul segons el mètode càrrega-benefici, tot i que Mas ha advertit que es tracta d’estimacions “encara més complicades” per “l’opacitat” de l’Estat i “implica fer més hipòtesi”.
Per calcular aquestes dades, el Govern ha fet servir dades territorialitzades, com les inversions de l’Estat i organismes autònoms; les transferències del model de finançament i dels fons covid, les transferències a ens locals i es van identificar partides pressupostàries de transferències. Per altra banda, també s’han agafat altres dades, no territorialitzades, i s’han analitzat les transferències al BOE, ens locals o compres de béns i serveis segons el % històric, entre d’altres.
D’acord amb les estimacions de la Generalitat, Catalunya va aportar uns ingressos equivalents al 19% del PIB i va rebre una despesa del 13,6%, inferior al seu pes demogràfic al conjunt de l’Estat, que és del 16,4%. A més, la diferència s’accentua si es treu la despesa de la Seguretat Social, que no distingeix per territoris, la despesa comptant també organismes autònoms i empreses públiques cau a menys de la meitat, fins al 9,2%.
Si es té en compte la mitjana des de l’any 1986, la mitjana del dèficit fiscal en relació al PIB es va situar en el 8,1%. En aquesta sèrie històrica, no s’han tingut en compte els anys 2017 i 2018 perquè la Generalitat no va rebre les dades que va requerir a l’Estat i el càlcul es va reprendre a partir del 2019.
