Ahir al vespre un Pedro Sánchez tocat i enfonsat va acabar anunciant el que el govern català fa setmanes que demanava amb l’aval de la comunitat científica. La demanda del govern del president Torra, que començava a ser seguida per altres presidents autonòmics, havia rebut crítiques per insolidària per part de la caverna mediàtica espanyola i catalana, insults per part de socialistes i comuns incapaços de criticar la deriva del govern Sánchez-Podemos.
I avui, un cop anunciat el confinament sever, els que tant van criticar ara callen com rates amagades al cau. Ha quedat palès el penós perfil polític de bona part d’aquests “pijos-progres” que ara, a més, també queden retratats per la incapacitat d’assumir els seus errors.
Però el més greu és l’actitud dels grans mitjans de comunicació catalans, com La Vanguardia i El Periódico, amb els seus opinadors escampats per les tertúlies dels mitjans públics de comunicació, que es revelen incapaços de reconèixer l’encert del Govern català i la fermesa amb què el MHP Torra ho havia defensat. Avui no hem vist cap disculpa, ni tan sols cap rectificació, per la quantitat de pàgines vexatòries i declaracions infames vessades sobre el govern català. I, encara més incomprensible i malgrat tot això, aquests mitjans infectats del virus de l’autoodi reben milers de “calers” de la publicitat institucional catalana.
En comparació, la premsa catalana de proximitat, que intenta fer un servei a la ciutadania d’aquest país i que reconeix tant els encerts com els errors del govern català, surt clarament discriminada en negatiu en comparació amb el Grup Godó i amb Premsa Ibèrica. I, encara més greu, aquests dos grans grups de comunicació segueixen al servei de la incompetència del govern espanyol, de qui reben milions d’euros, que els manté dòcils i mesells. En una paraula, comprats.
