Una campanya de micromecenatge busca finançament per a editar el llibre ‘Casa meva és casa vostra’, la història d’una família empordanesa que durant 30 anys ha acollit 19 nens casa seva. La iniciativa es va començar a gestar el 2021 de la mà de l’amiga i antiga mestra de la filla de l’Àngels i l’Agustí, els pares acollidors. “Els hi vaig dir que quan em jubilés en faria un llibre. És massa preciós i el món està ple de coses lletges per no explicar-ho”, afirma l’autora Mayte Mondéjar. El llibre compta amb els testimoni de gairebé tots els seus protagonistes: els pares d’acollida, els seus fills biològics, els infants i famílies. “És un homenatge; però també vol mostrar al món que hi ha gent molt bona”, explica Mondéjar.
Tot va començar fa més de 30 anys quan l’Àngels va escoltar a Catalunya Ràdio el cas d’una dona que havia fet diversos acolliments. “Em va cridar l’atenció la història i en vaig parlar amb l’Agustí -el seu marit- i vam quedar que demanaríem informació”, explica l’Àngels. I dit i fet. Van parlar-ne amb els seus fills biològics, que aleshores tenien 6 i 9 anys, van començar un curs de formació i al cap d’uns mesos acollien la primera nena.
“Al principi estàs nerviós. Recordo que em tremolaven les cames”, diu l’Àngels. “També penses en què passarà quan se’n vagi, perquè saps que ha de marxar”, afegeix l’Agustí. Aquella acollida va ser la primera de moltes. N’han fet d’infants pendents d’adopció i d’altres pendents de tornar amb la família biològica. La més curta, de 12 dies, i la més llarga, de més de 3 anys.
“Quan algú em pregunta: i quan te’l prenguin? Jo sempre els hi dic, no me’l poden prendre perquè no és meu; jo el cuido com si fos nostre, però no ho és”, remarca l’Àngels. I així van crear com una mena de “ritual” per transitar el “dol” cada cop que un infant marxava. “Jo trec tot el que fa referència a ells, les fotos, tot. I al cap d’uns dies ho torno a mirar”, detalla l’Àngels.
“Mai ens hem qüestionat si la manera era correcta o no i sempre intentem tenir relació amb aquestes criatures, també amb els pares adoptius. Generalment, ho hem aconseguit”, explica l’Agustí.
L’Àngels i l’Agustí, però, no són els únics que han hagut de fer dols. També els seus dos fills. “A vegades no ha sigut fàcil i crec que tampoc n’hem estat gaire conscients”, diuen. De fet, ha estat ara en el procés d’explicar la seva història quan han vist fins a quin nivell els ha marcat. “Sí que és veritat que queden com en un segon terme perquè sempre, els principals en tot el procés, han estat els nens acollits”, admet l’Àngels. Són el que es coneix com a fills multiacollidors.
Durant aquests gairebé 30 anys d’acolliments han arribat a tenir fins a quatre i cinc nens i nenes a casa -comptant, també, els seus pròpis fills-. Han viscut moments de tot, “igual que amb els fills biològics”, i també s’han trobat amb situacions desagradables generades per la pròpia administració. Però posant la vista enrere, el balanç és “positiu” i tots dos coincideixen que, malgrat les dificultats, ho tornarien a fer sense pensar-s’ho.
“Tenim una família molt gran”, conclouen. De fet, tenen contacte amb la majoria. N’hi ha que encara els truquen quan tenen un problema per demanar-los consells, hi van a menjar de tant en tant o a passar uns dies. “Potser som com uns segons tiets o padrins. No saps molt bé en quin lloc estàs, però sempre quedes allà, no?”, diu l’Àngels.
“A mi m’ha agradat molt fer aquest pas i penso: en comptes d’estar al centre poden estar a casa, compartir amb nosaltres, amb els nostres nens, anar d’excursió, fer dinars amb amics… és una riquesa”, afirma l’Àngels. En definitiva, donar-los el caliu, almenys temporal, d’una família i formar part d’una comunitat.
Per donar veu a aquesta història, la Mayte ha escrit un llibre. Era una promesa que li havia fet a l’Àngels i l’Agustí fa molts anys. Es van conèixer quan ella va arribar al poble per fer de mestra a llar d’infants i van acabar sent de la mateixa colla d’amics. “Era una cosa que no podia quedar així, era massa preciós”, insisteix.
Desenes d’entrevistes amb els protagonistes
I així l’any 2021 va començar el procés. S’ha entrevistat amb pràcticament tots els infants que l’Àngels i l’Agustí van tenir en acollida. També amb ells, amb els seus fills biològics i els pares adoptius de tots aquells nens i nenes. El llibre compta amb una part introductòria de l’Agustí i l’Àngels i de la pròpia autora on explica l’objectiu del llibre. Després hi ha un pròleg del poeta Quim Ponsa -el “padrí” de tots aquests infants- i un apartat dedicat a les adopcions i les acollides, la part més “tècnica”.
A partir d’aquí, el llibre s’endinsa en el relat de cadascuna de les històries que han acompanyat aquesta família. El llibre, a més, compta amb il·lustracions que ha fet una altra amiga de la parella, la Merche, i que il·lustren la família acollidora i cadascun dels infants acollits. En tots els dibuixos, els infants surten en una escena “distintiva” que defineix algun dels moments viscuts.
“Quan una dona està embarassada vol parlar amb embarassades o quan algú es trenca una cama i es troba amb algú amb crosses vol saber…. però, en aquest cas, la part humana no se sol explicar”, diu Mondéjar.
Per finançar la seva edició, han endegat una campanya de micromecenatge amb Verkami. Necessiten aconseguir uns 3.800 euros per fer-ne uns 150 exemplars. De moment, ja tenen el 74% del finançament. “Aquí no ens interessa guanyar res sinó sobretot que la gent sàpiga que hi ha gent molt bona, que no es planteja tant la part dolenta de la vida, perquè el món sigui millor”, afegeix Mondejar.
