MÉS per Mallorca va presentar dissabte a Palma la seva candidatura al Parlament de les Illes Balears, la qual estarà liderada pel coordinador de la formació econacionalista i actual batle de Deià, Lluís Apesteguia. «Estam preparats per avançar i ser encara més determinants. Estam preparats per liderar el Govern de les Illes Balears», va manifestar Apesteguia.
El coordinador econacionalista va apuntar que «MÉS per Mallorca som l’única garantia perquè els ciutadans d’aquest país puguin desenvolupar els seus projectes de vida». En aquest sentit, va assegurar que «som la gent de les polítiques valentes, de l’esquerra transformadora que no es planta davant ningú, i que només té un únic compromís, que és amb la ciutadania d’aquest país». «Defensarem, sense arronsar-nos davant ningú, com sí fan alguns, el dret a l’accés a un habitatge digne, el medi ambient i el territori, i la normalització de la llengua catalana en tots els seus àmbits», va concloure el candidat a president del Govern.
A la candidatura encapçalada per Apesteguia, també hi seran presents la secretària de Territorial de MÉS per Mallorca i actual batlessa d’Esporles, Maria Ramon (Esporles, 1987); el gerent de l’Institut Balear d’Energia, Ferran Rosa (Palma, 1989); la directora general d’Infància, Joventut i Famílies del Govern i portaveu de la formació econacionalista, Marta Carrió (Palma, 1984); el diputat Joan Mas ‘Collet’ (Montuïri, 1974).
La graduada en Dret i advocada Siham Ferdi (Ariany, 1996); el glosador Mateu Matas ‘Xurí’ (Santa Margalida, 1982); la secretària general de Mallorca Nova Maria Victòria Llull (Inca, 1995); el metge Joan Albert Pou (Felanitx, 1986), i la directora general de Territori i Paisatge Maria Magdalena Pons (Binissalem, 1983), també formaran part de la candidatura de MÉS per Mallorca a la cambra autonòmica.
Tancaran la llista l’excoordinador i exvicepresident del Govern, Biel Barceló; l’activista per la memòria històrica Magdalena Nebot; l’exsecretari general del PSM-Entesa i exvicepresident del Govern durant el primer Pacte, Pere Sampol, i l’activista i primera directora de l’Institut Balear de la Dona, Lila Thomàs.
