Més d’un miler de persones s’han manifestat aquest dissabte a Perpinyà (Catalunya Nord) en contra del Tractat dels Pirineus, signat el 7 de novembre del 1659. Les quatre entitats convocants de la protesta (Òmnium Catalunya Nord, Casal de Perpinyà, Consell de la República a Catalunya Nord i Assemblea Nacional Catalana a Catalunya Nord) han centrat la reivindicació d’enguany en dos punts principals: la condemna contra els municipis que van aprovar l’ús del català als plens i el tancament dels passos fronterers des del gener de 2021. Com és habitual, l’acte ha començat a les quatre de la tarda a la plaça de Catalunya des d’on els participants han marxat pel centre de la localitat fins a arribar al Castellet, on s’ha llegit el manifest.
El centre de Perpinyà ha tornat a ser el punt de trobada de centenars d’independentistes d’arreu per protestar aquest dissabte. Els motius han estat el tancament dels passos fronterers entre la Catalunya Nord i el Principat i que el govern francès manté bloquejats. No és la primera concentració que es fa per aquesta decisió de l’Elisi i que indigna els habitants de pobles d’una i altra banda de la frontera, com Espolla i Banyuls. En total han estat més d’un miler de persones les que han reclamat a Perpinyà la reobertura d’aquestes carreteres, però també s’han queixat contra la justícia francesa que prohibeix l’ús del català en els plens dels ajuntaments.
Una sentència del Tribunal Administratiu de Montpeller considera que vulnera la primacia de la llengua francesa i per això el va prohibir, en una sentència que els ajuntaments afectats -Elna, Tererac, Sant Andreu de Sureda, Portvendres i Els Banys- ja han anunciat que recorreran, al tri-bunal d’apel·lació de Tolosa.
Quatre entitats convocants
La membre del Casal de Perpinyà, Marta Serra, destaca el fet que en les manifestacions anteriors els participants venien a títol individual i aquesta vegada ja hi ha hagut quatre entitats que han convocat per assistir a l’acte: Òmnium Catalunya Nord, Casal de Perpinyà, Consell de la República a Catalunya Nord i Assemblea Nacional Catalana a Catalunya Nord. “Això només fa que ampliar l’eix d’acció i treballar conjuntament en les properes diades i actes que s’organitzin”, ha remarcat. Fins ara l’organitzava en solitari El Col·lectiu 7 de novembre.
Serra ha lamentat l’actitud del govern francès i la Justícia per prohibir el català als plenaris dels cinc ajuntaments afectats i diu que treballaran per revertir la situació. A més, els convocants exigeixen que es reobrin els passos fronterers per “facilitar la vida” als habitants dels pobles afectats.
Vinguts d’arreu dels països catalans, més d’un miler de persones s’ha congregat a partir de quarts de quatre de la tarda a la plaça Catalunya de Peripinyà per començar la marxa pels principals carrers de la localitat fins al Castellet, on s’ha fet la lectura del manifest.
Un dels participants, Lluc Gaià que venia de Mallorca, ha dit que hi era no només per les dues reivindicacions amb què l’organització centrava la convocatòria, sinó també “per reivindicar la nació sencera dels països catalans i un projecte polític propi que és sa independència del nostre país”. La terrassenca Núria Rabós, qui també ha assistit a la protesta, ha dit que hi ha donat suport perquè hi va des de fa molts i perquè la societat està “desil·lusionada amb tot el que està passant”.
Aquest acte de rebuig al Tractat dels Pirineus es repeteix un cop l’any des del 1984. Enguany, sota el lema ‘Sem Catalunya Nord’, s’ha commemorat el 364 aniversari. La manifestació ha seguit a quarts de vuit amb el concert del Correllengua a la Casa Musical de Perpinyà.
