Un 30,7% de la població vulnerable de l’àrea metropolitana de Barcelona no pot pagar la despesa associada a un aparell d’aire condicionat durant l’estiu. La dada es desprèn de l’enquesta ‘Percepcions i estratègies d’adaptació a la calor extrema de les llars vulnerables metropolitanes’, elaborada per l’AMB i l’Institut Metròpoli, que constata que aquesta pobresa energètica ha crescut un 7% en comparació a dos anys enrere. El mateix estudi indica que un 11,5% dels enquestats té retards en el pagament de les factures de serveis bàsics. També constata que prop d’un 20% no pren mesures bàsiques contra la calor: no beu més aigua, ni evita fer activitat física a l’aire lliure ni opta per canviar la manera de vestir-se o els aliments que menja.
Dels resultats, publicats aquest divendres, també s’extreu que l’augment de la temperatura ha provocat problemes comuns a 5 de cada 10 persones enquestades. Han manifestat dificultats per dormir, més cansament, més ansietat o malestar emocional. Un 10%, a més, indica que ha notat un empitjorament de malalties prèvies, mals de cap o migranyes.
Pel que fa a les opcions per refrescar-se, quasi un 80% opta per anar a platges, rius o espais naturals, mentre que un 78% té consciència de ventilar la llar i prop d’un 65% diu que va a zones urbanes més fresques. Altres mesures utilitzades són dormir en una estança més fresca (41,3%), posar tendals (35,8%) o refrescar-se en fonts públiques (29,6%).
Els espais quotidians en què es percep la calor amb més intensitat són els centres urbans, els recorreguts diaris a peu o en bicicleta i a casa durant el dia i la nit, segons els enquestats.
Finalment, els resultats de l’enquesta desprenen que hi ha coneixement dels ajuts per estalviar en la factura d’energia, però força desconeixement sobre els programes d’atenció a la calor. Bona part dels enquestats no saben que poden accedir a ajudes econòmiques per aïllar millor els habitatges o bé que existeix una xarxa de refugis climàtics.
En aquest sentit, l’AMB recorda que la xarxa metropolitana de refugis climàtics abraça 53 parcs, 115 equipaments i 18 piscines de més d’una vintena de municipis de l’àrea metropolitana. S’estima que donen cobertura a més de 556.000 veïns, els quals poden disposar d’un refugi a menys de 10 minuts caminant del seu domicili.
L’AMB ha fet aquesta enquesta ha fet a partir d’una mostra de 1.200 persones d’entre els 520.000 habitants que viuen als barris més vulnerables a la calor, identificats a partir de l’índex de vulnerabilitat al canvi climàtic (IVAC).
Segons aquest índex, un 16,1 % de la població metropolitana viu en zones amb elevada vulnerabilitat, les quals es concentren en àrees densament poblades de l’eix Besòs: Badalona, Montcada i Reixac, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet i els barris Sant Martí, Sant Andreu i Nou Barris de Barcelona. En el cas de l’eix Llobregat, la vulnerabilitat es focalitza a l’Hospitalet, Cornellà, algunes zones d’Esplugues i també de Sant Boi.
L’índex també identifica una concentració de famílies vulnerables als districtes de Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i Horta-Guinardó de Barcelona.
