Més de la meitat dels delictes d’odi són perpetrats per joves de menys de 35 anys, i una quarta part per menors

Més de la meitat dels delictes d’odi denunciats als Mossos d’Esquadra entre el 2020 i el 2022 van ser perpetrats per menors de 35 anys, segons dades obtingudes per l’ACN a través d’una petició de transparència. En concret, els joves de fins a 34 anys són els autors d’un 50,1% dels fets. A més, del total de denúncies rebudes per la policia catalana, els menors d’edat consten com a responsables d’un 22,6% dels delictes, amb una especial incidència en els adolescents. La franja entre els 35 i els 64 anys és la que acumula més fets, un 43,1% del total de 1.433 delictes registrats per Mossos en els tres anys. Uns quatre de cada deu crims per odi i discriminació són per LGTBI-fòbia (40,5%), i un terç per motius ètnics, d’origen o racials (33,1%).

Entre les altres raons per incórrer en delictes d’odi es van trobar els d’orientació política (17%), el religiós (2%), el sexisme (1,9%) i la islamofòbia (1,5%). Entre els menors d’edat, els atacs al col·lectiu LGTBI gairebé monopolitzen les infraccions, amb una incidència del 77,7% en aquesta franja d’edat. El racisme és el motiu del 15,6% de les accions, l’orientació política, el 2,4%, i les vexacions a discapacitats psíquics o mentals, l’1,8%.

Els partits d’extrema dreta i l’augment dels delictes d’odi entre els joves

Al president de l’Observatori contra l’Homofòbia (OCH), Eugeni Rodríguez, li preocupa que la gran majoria dels autors dels delictes siguin joves i assenyala que això té a veure amb el concepte de masculinitat i el masclisme i l’LGTBI-fòbia.

“S’han de fer molts deures a nivell educatiu però també canviar el paradigma de les masculinitats perquè tenim un monstre que actua de forma violenta vers les dones i les persones LGTBI”, apunta en una entrevista a l’ACN. Segons ell, a les escoles caldrien psicòlegs i psicopedagogs per reforçar les polítiques educatives necessàries per garantir els drets LGTBI i també prevenir el ‘bullying’.

El portaveu del Col·legi de Criminòlegs Jaume Hombrado lamenta una “normalització de conductes” entre els joves, com ara controlar el telèfon de la parella, vigilar la roba que fa servir i amb qui surt o atacar col·lectius com l’LGTBI. Una de les raons que hi veu és l’aparició de partits polítics que “minven” el fenomen de rebuig a l’homofòbia o que fins i tot estiguin “vanagloriant” el menyspreu de certes minories socials. “Les opinions d’extrema dreta han existit sempre, però si tens un interlocutor que defensa aquestes idees, les legitima i tu et sents amb més capacitat d’executar-les”, explica en declaracions també a l’ACN.

En la mateixa línia que Rodríguez, Hombrado creu que hi ha “valors” que s’han d’inculcar als joves pel que fa a l’educació sexoafectiva, sobre “quines conductes són permissibles”, o com tractar les minories socials amb valors.

Augment de denúncies

Les infraccions registrades han anat pujant, de les 382 del 2020, fins les 464 del 2021 i les 587 del 2022. En aquests tres anys, els homes han comès tres de cada quatre crims per discriminació (75,9%), i també són la majoria de les víctimes per aquests fets (63,8%).

Rodríguez destaca que els homes siguin en la major part dels casos els que exerceixin violència cap a minories o col·lectius vulnerables. En el col·lectiu LGTBI, diu, no només són homes els que l’exerceixen sinó que també majoritàriament els qui la pateixen, pel fet de ser gais.

Sobre l’augment de les denúncies, Hombrado opina que és “positiu” que els Mossos recullin més incidents, ja que “implica que el sistema funciona”. Segons ell, “l’alternativa és que es rebi una situació de victimització i no la denunciï, sinó que se la quedi a casa”. Pel també professor de Dret a la UB, hi ha conductes que fa cinc o deu anys que es consideraven acceptables, mentre que ara la societat les victimitzen, i cita l’incident entre el president de la RFEF, Luis Rubiales, i la futbolista Jenni Hermoso. “Ara hi ha molta gent molt més sensible a una realitat social o circumstància que ha de tenir una conseqüència”, afegeix. Això implica, segons ell, que pugui haver-hi confusions entre l’augment de denúncies i un suposat increment dels delictes.

El perfil dels delictes d’odi: a via pública, contra l’exercici de drets fonamentals i a Barcelona

D’altra banda, les dades de Mossos mostren que la via pública és la ubicació més freqüent on es perpetren aquests delictes (40,2%), seguit de l’interior dels habitatges, amb al voltant del 20%.

La policia catalana també divideix les accions entre tipus de fets segons consten al codi penal, i els que s’emmarquen en les accions contra l’exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques ocupen el 24,4% dels casos. El 23,1% són delictes de lesions, mentre que el 20,7% són d’amenaces i un 8,5% són de danys, i el 4,5% de denúncies són per tracte degradant o vexatori. D’altra banda, les dades també reflecteixen que la immensa majoria de crims són presencials (1.298 dels 1.433, un 90,5%). La resta són per internet i/o xarxes socials (135).

Barcelona és el municipi on s’han registrat més delictes d’odi en els últims tres anys, amb un 27,4% del total dels casos a Catalunya, i destaquen els districtes de l’Eixample (5,5%), Sant Martí (5%) i Ciutat Vella (4,7%). De fet, aquests tres districtes són les àrees policials on se n’han registrat més arreu del país, seguit de l’ABP Segrià – Garrigues – Pla d’Urgell (4,5%), l’ABP Osona (4%), l’ABP Badalona (3,6%) i l’ABP Garraf (3,6%).

Necessitat de prevenció i detecció

Rodríguez recorda la importància de “prevenir, detectar i intervenir”. Segons ell, normalment s’actua “tard i malament” perquè cal més prevenció i detecció. A l’OCH, comenta, s’han registrat més de 200 incidències per LGTBI-fòbia fins a l’1 de setembre, una tendència que podria fer que les dades del 2023 superin les del 2022. “Calen polítiques contundents”, reivindica. En aquest sentit, subratlla que al setembre es va abordar la modificació de la llei 11/2014 i demana que es faci per “la reparació efectiva de les víctimes”.

A més, també explica que ha proposat al Síndic de Greuges de Barcelona crear una taula de ciutat contra els delictes d’odi. Les dues mesures, matisa, no serien “suficients” però serien un pas per començar a “revertir” l’odi. A més, demana que les institucions no donin veu a persones amb discursos LGTBI-fòbics perquè considera que així es legitimen.