Més de 5,7 milions de ciutadans de Catalunya estan cridats a les urnes per les eleccions europees de diumenge. En concret, 5.713.157 electors podran votar els seus representants al Parlament Europeu en uns comicis amb circumscripció única, segons dades de la delegació del govern espanyol a Catalunya, que ja preveu menys participació a jutjar per les peticions del vot per correu. En menys d’un mes, els catalans tornaran a votar després dels comicis de les catalanes del 12 de maig. Aquella jornada electoral va quedar marcada, en part, pel robatori de coure a Rodalies, així que Adif i Mossos d’Esquadra han reforçat el dispositiu de vigilància de la xarxa ferroviària per les eleccions del 9 de juny, segons l’executiu espanyol.
Segons dades de la delegació espanyola, el diumenge es desplegaran gairebé 10.000 agents a Catalunya, dels quals la meitat seran Mossos d’Esquadra. Entre membres de mesa, interventors, transmissors i agents de seguretat, hi haurà unes 42.000 persones implicades en el dispositiu electoral. Des de la delegació del govern espanyol van demanar als col·legis electorals que guardessin el material de les eleccions catalanes per reaprofitar-lo en els comicis europeus. Per la jornada del diumenge han distribuït 1.787 urnes. El pressupost electoral pel 9-J ha estat d’uns 1,2 milions d’euros, segons l’executiu espanyol.
Ultradreta, pagesos i conflictes
Venint d’unes eleccions catalanes que han deixat un panorama incert de cara a la formació de govern, durant la campanya de les europees els partits han abordat qüestions de política domèstica, com l’amnistia, el referèndum o el finançament singular . Ara bé, el possible augment de poder de la ultradreta a Brussel·les, el malestar dels agricultors i les guerres a Ucraïna i Gaza també han marcat els mítings electorals.
Pendents de la participació
Les peticions de vot per correu en les eleccions europees del 9 de juny s’han reduït un 27,5% a Catalunya respecte al 2019, segons dades de la delegació del govern espanyol a Barcelona. En una roda de premsa divendres, delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto, ho va atribuir a una previsible baixada general de la participació respecte a les últimes europees, que van coincidir amb els comicis municipals. “És bastant habitual si mirem la sèrie històrica”, va apuntar.
Deixant de banda les primeres eleccions que es van celebrar amb l’entrada d’Espanya a la UE el 1987, el màxim històric de participació en uns comicis europeus a Catalunya és del 2019. Aquestes eleccions van coincidir amb les municipals i, a més, els dos grans líders de l’independentisme del moment, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, es van presentar a les europees com un intent de portar la causa catalana a Brussel·les. Van votar gairebé 3.440.000 persones, un 60,93% del cens. Es va superar fins i tot la mitjana europea de participació (50,66%).
En canvi, en les europees del 2014 la participació va ser del 46,18%. El mínim històric és del 2009, quan menys del 37% dels electors catalans van votar per triar representant a l’Eurocambra, quedant per sota de la mitjana europea (43%), segons dades facilitades per l’Eurocambra.
En els últims vint anys la participació en les espanyoles a Catalunya ha estat per sobre del 62%. En les catalanes, va arribar a màxims històrics el 2015 (77%) i el 2017 (79%), però en les darreres es va rebaixar i el passat 12 de maig es va situar entorn el 58%. El mínim en 20 anys va ser el 2006 amb un 56% de participació.
Resultats a partir de les 23 h
Els resultats de les eleccions europees a Catalunya es començaran a fer públics a partir de les 23 h per no “influir en el conjunt del vot” a la UE, ja que a Itàlia els col·legis no tanquen fins llavors.
Així, els col·legis electorals catalans iniciaran a fer el recompte quan tanquin, a les vuit del vespre, però els resultats no es començaran a bolcar fins a les onze. Per tant, el govern espanyol preveu que les dades que es donin llavors ja seran amb un nivell d’escrutini “alt”.
El primer avanç de la participació es farà a les 14.30 h i el segon a les 18.30 h. Els resultats provisionals els donarà la ministra portaveu del govern, Pilar Alegria, i el ministre de l’Interior Fernando Grande-Marlaska, en una compareixença a partir de les onze de la nit.
