En els últims quatre anys, un total de 1.546 presos de Catalunya han estat classificats en algun moment en primer grau, el més restrictiu del tres que té el reglament penitenciari, 328 dels quals en el règim especial, el més dur. Dels més de 1.500 en primer grau, 148 van ser classificats inicialment en aquest règim, i 1.398 ho van ser després d’estar en un grau superior però haver tingut un mal comportament o evolució o per circumstàncies personals. El 5 de maig passat, Catalunya tenia 1.683 interns en règim obert o tercer grau, xifra estable durant l’últim any, 6.110 en règim ordinari o segon grau, i 127 en règim de primer grau o tancat.
Les dades les ha facilitat la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, en diverses respostes per escrit a preguntes del grup parlamentari de Vox.
Dels 1.546 presos que han passat pel primer grau, 328 van ser classificats en el règim especial, el de l’article 93 del reglament penitenciari, el més dur dins del primer grau. D’aquests, 35 van ser-hi destinats directament, i 298 ho van ser després de ser regressats al primer grau. Als altres 1.218 en primer grau se’ls va aplicar el règim tancat, una mica més flexible que l’especial, regulat a l’article 94 del reglament penitenciari. D’aquests, 113 van ser inicialment classificats en aquest règim i 1.105 ho van ser posteriorment, després de ser reclassificats pel seu comportament, evolució o altres circumstàncies.
En segon grau però gaudint del règim de l’article 100.2 del reglament penitenciari, que permet sortir gairebé cada dia laborable, al maig hi havia 33 interns, cinc dels quals eren a presó per primer cop, amb penes inferiors a 6 anys i amb la quarta part de la pena complerta. Nou d’aquests 33 tenien penes superiors als sis anys. Ciuró recorda que no és un requisit fer un voluntariat per gaudir d’aquest article del reglament. Uns 1.800 presos gaudeixen de permisos ordinaris de manera habitual.
La classificació inicial en tercer grau s’aplica, com a prova pilot, al centre obert de Barcelona i al centre obert de Lleida. De moment s’ha proposat per a 23 reclusos, amb penes de 9 mesos a 5 anys de presó, i amb delictes per drogues, trànsit, lesions i econòmics.
Respecte als presos amb certs beneficis penitenciaris, han passat de 543 l’any 2011, la majoria dels quals a la presó de Lleida i a la de joves, a 1.030 l’any 2020, amb xifres importants també a Mas d’Enric i Puig de les Basses. La immensa majoria de beneficis són notes meritòries, però també hi ha comunicacions especials i extraordinàries addicionals, premis en metàl·lic, reducció de sancions, reduir a la meitat el temps de cancel·lació o redempció extraordinària.
D’altra banda, en data 11 de maig les presons catalanes acollien tres reclusos per delictes vinculats al terrorisme islamista, als quals s’aplica el protocol de seguiment corresponent.
Agressions físiques i verbals a treballadors
La Generalitat va prestar assistència jurídica a 24 treballadors de presons el 2019 per 15 agressions físiques i nou verbals, i 18 assistències el 2020, 12 per agressions físiques i sis per agressions verbals. A més, se’ls va prestar suport psicològic. Les baixes laborals derivades d’aquestes agressions van pujar de 63 a 100 entre el 2016 i el 2019, però el 2020 van baixar a 50.
Pel que fa als presos agressors, és habitual traslladar-los de centre quan provoquen aldarulls greus com motins, agressions amb armes o objectes perillosos, intent violent de fuga o presa d’ostatges. El 2017 van ser traslladats de presó nou interns, cinc dels quals de Brians 2; el 2018 es van fer onze trasllats, quatre de Brians 2 i quatre de Quatre Camins; el 2019 se’n van fer 20: quatre de Puig de les Basses, set de Mas d’Enric i quatre de Brians 2. El 2020 es van fer deu trasllats, la meitat dels quals de Brians 2.
El 2017 hi va haver 332 agressions d’interns a funcionaris, 20 de les quals van ser greus, 122 van ser lleus, i 177 es van quedar en intent. També hi va haver agressions psiquiàtriques. El centre amb més agressions va ser Brians 1, amb 131, seguit de Quatre Camins, amb 68, vuit de les quals van ser greus. El 2018 hi va haver 398 agressions, 35 greus, 143 lleus i 206 intentades, amb Brians 1 al capdavant, amb 98, seguit de Quatre Camins, amb 83, i Brians 2, amb 70.
L’any 2019 les agressions van pujar a 403, amb 36 greus, 186 lleus i 170 intentades. Brians 1 va acumular 134 agressions, seguida de Quatre Camins, amb 61, i Brians 2 i Puig de les Basses amb 54 cadascuna. Finalment el 2020, any de la pandèmia, hi va haver 446 agressions, 28 greus, 188 lleus i 217 intentades. El centre amb més agressions va tornar a ser Brians 1, amb 189, seguit de Brians 2, amb 77.
Sarna, tuberculosi i polls
El 2017 es van detectar 16 casos de sarna a Brians 1, 12 a Brians 2, 20 a la presó de Joves, 61 a Puig de les Basses, 8 a Quatre Camins i un a la presó de Dones. El 2018 hi va haver 19 casos a Brians 1, vuit a Brians 2, 26 a Joves, vuit a Lledoners, deu a Mas d’Enric i 22 a Puig de les Basses, entre altres. El 2019 es van detectar 31 casos a Brians 1, 67 a Joves, 13 a Puig de les Basses, onze a Quatre Camins i nou a Ponent, entre altres. Finalment, el 2020 hi va haver 81 casos a Brians 1, onze a Brians 2, 17 a Joves, nou a Lledoners, 41 a Mas d’Enric, 31 a Puig de les Basses i nou a Quatre Camins, entre altres.
Pel que fa a la tuberculosi, el 2017 es van detectar quatre casos a Brians 1, tres a Brians 2, tres a Ponent i un a Quatre Camins. El 2018 hi va haver vuit casos a Brians 1, tres a Brians 2, un a Joves, un a Lledoners i un a Ponent. El 2019 es van registrar dos casos a Brians 1, un a Brians 2, dos a Joves, dos a Mas d’Enric i dos a Quatre Camins. Finalment, el 2020 es tenen constància de vuit casos a Brians 1, un a Joves, dos a Lledoners i tres a Quatre Camins.
També es van detectar polls a les presons, en concret 19 casos a la presó de Dones de Wad-ras el 2017, més un a Ponent i un altre a Lledoners. El 2018 es van detectar 15 casos a Brians 1, onze a Dones, i quatre a Puig de les Basses, entre altres. El 2019 hi va haver deu casos a Brians 1, set a Mas d’enric i 14 a Dones, entre altres. I el 2020 es van registrar sis casos a Brians 1, cinc a Mas d’enric, quatre a Dones i un a Brians 2.
Pel que fa als treballadors, s’han detectat nou casos de sarna des del 2017 i un positiu per tuberculosi, però no contagiós i que no va desenvolupar la malaltia. No hi ha cap registre específic per picades de xinxes. Tampoc s’ha detectat cap altre risc infecto-contagiós, a banda de la covid, a les presons catalanes els últims quatre anys, ni s’ha registrat cap plaga de rosegadors o insectes.
