Un total de 273 entitats i moviments socials, professionals i activistes han creat l’Assemblea Catalana per a la Transició Ecosocial (acTe), una eina que pretén impulsar la transformació “justa i democràtica” que Catalunya necessita. La iniciativa davant la “incapacitat de les institucions d’estar a l’alçada que exigeix la crisi ecològica i social creixent”. Els promotors del moviment han presentat un document amb 50 mesures clau per assolir els seus objectius. Entre aquestes destaquen la protecció dels cabals dels rius, establir una Renda Bàsica Universal, impulsar les energies renovables, crear una Llei de les generacions futures, aturar macroprojectes com el Hard Rock o l’ampliació de l’aeroport o redefinir l’actual model productiu.
La presentació de la iniciativa s’ha dut a terme coincidint amb la campanya per a les eleccions al Parlament de Catalunya perquè, segons els promotors de l’acTe, la nova assemblea es planteja “com una oportunitat” d’abordar les demandes dels col·lectius socials en la transformació del territori.
Eva Vilaseca, una de les portaveus de l’assemeblea, ha assegurat que la societat civil s’ha organitzat i ha decidit “agafar el lideratge” per respondre a la “incapacitat de les institucions” de fer front a les crisis socials i mediambientals que afecten Catalunya. Ha defensat que el canvi de paradigma s’ha de fomentar en l’ecofeminisme, la justícia social i la justícia global.
En aquets sentit, Tatiana Sibilia, una altra de les portaveus, ha apuntat que aquesta nova eina s’ha d’entendre com “un front comú de col·lectius, persones i moviments que comparteixen l’ambició i el desig d’empènyer una transició ecosocial a Catalunya”. Alhora, ha assenyalat que és la suma de lluites i propostes que fa anys que existeixen.
50 propostes per avançar cap a la transició ecosocial
Sibilia també ha explicat que les diferents entitats i moviments que integren l’acTe han redactat un document amb 50 propostes per assolir la transició ecosocial. El text s’estructura en cinc eixos temàtics que inclouen la relació amb la natura, el sistema econòmic, l’energia, l’alimentació i el territori, la democràcia i drets socials, i el canvi cultural.
Entre d’altres, es contemplen mesures “bàsiques” com ara protegir el cabal ecològic dels rius, apostar per una gestió pública de l’aigua i per les energies renovables, o establir una Renda Bàsica Universal que permeti una “vida digna” per a totes les persones. També se’n plantegen d’altres que serveixin per posar límits a certes pràctiques. En aquets sentit, Sibilia ha destacat la necessitat d’aturar macroprojectes com els del Hard Rock, el Quart Cinturó o l’ampliació de l’aeroport del Prat. Així, ha apostat per “limitar l’expansió i la contaminació que generen determinats sectors”.
Redefinir el model productiu
A més, el document incorporà una línia enfocada en el futur i que obre la porta a reconvertir el model productiu català: “Creiem que una de les respostes necessàries és fer un pla pels propers 10 anys que analitzi com reconfigurar el nostre sistema econòmic perquè no depengui només del turisme o dels macroprojectes”, ha explicat Sibilia.
L’aprovació de la Llei de la biodiversitat; l’esmena a la totalitat de l’actual model energètic; posar en valor les cures; la creació d’un mínim vital d’energia i una tarifa social progressiva; prohibir la compra d’habitatges que no siguin residencials i aturar l’especulació dels grans tenidors; regularitzar la situació de les persones migrades; o oferir una educació pública de qualitat a tots els individus, són d’altres de les accions que planteja l’acTe.
Entre les organitzacions que s’han sumat a l’acTe hi ha Aigua és Vida – No en Raja; la Plataforma Aturem Hard Rock; l’Aliança contra la Pobresa Energètica; el Sindicat de Llogateres; LaFede.cat – Organitzacions per la Justícia Global; l’Observatori DESCA; la Xarxa per la Sobirania Energètica; Ecologistes en Acció; Regularización Ya; la Xarxa d’Economia Solidària; i la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona.
A més, a títol individual, s’hi han unit l’arquitecta i activista Itziar González, que ha demanat una Llei de participació i cooperació ciutadana “que reconegui el paper de la ciutadania compromesa amb el benestar de l’interès general i que sigui vinculant”. Per la seva banda, la poeta i editora Blanca Llum Vidal ha proposat crear “un programa de subvencions per fomentar i sostenir entitats sense ànim de lucre, col·lectius autogestionats i iniciatives comunitàries que tinguin objectius ecosocials” i promoure el debat crític a partir de la idea de la lluita contra els monocultius: “La llengua i la cultura són blocs monolítics que poden afectar la llibertat i el poder transformador de l’art”, ha sentenciat.
