El català suposa ara per ara menys de l’1% del catàleg de les plataformes internacionals. Segons dades actualitzades aquest novembre, Movistar+ té més de 300 pel·lícules i de 40 temporades de sèries en VOSC, mentre que les doblades en són només una cinquantena. Disney+ ofereix en català 37 llargmetratges i 2 curts, mentre que a Netflix en són unes 25, deu dels quals incorporades recentment. A Amazon Prime Video n’hi ha unes 50, 45 pel·lícules i 15 sèries, mentre que a HBO la presència de la llengua catalana és pràcticament inexistent.
L’altra cara de la moneda la representa Filmin, que té més de 2.490 pel·lícules i sèries de tots els gèneres en versions originals, subtitulades i doblades en català, el que representa un 23,4% del seu catàleg
Movistar+, Netflix i Disney+
La plataforma Movistar+ permet fer només la cerca dels continguts amb àudio en català, però no la dels continguts amb subtítols en català. Política Lingüística va impulsar el 2014 un acord per a la subtitulació de llargmetratges d’estrena i sèries. La col·laboració s’ha renovat anualment fins al 2021. Això ha permès l’oferta de 1.788 llargmetratges i de 260 sèries subtitulades en català. Actualment, hi ha més de 300 pel·lícules i de 40 temporades de sèries en VOSC. Els continguts amb àudio en català, també amb subtítols en català, són 55 llargmetratges i 1 sèrie
Netflix és present a l’Estat des de l’octubre de 2015 i l’any següent es fan els primers contactes amb Política Lingüística. Netflix ofereix continguts en català des del 2016, amb caràcter molt residual, el gener 2016. El maig de 2020 hi incorpora 2 llargmetratges en VO catalana (‘La propera pell’ i ‘Incerta glòria’) i 4 sèries en VO catalana (‘Merlí’, ‘Les de l’hoquei’, ‘Benvinguts a la família’, ‘Si no t’hagués conegut’), 2 documentals subtitulats i la sèrie juvenil ‘Sakura, caçadora de cartes’ doblada. En aquests moments, hi ha només 20 pel·lícules i 4 sèries en català.
Finalment, Disney+ incorpora el 30 d’octubre del 2020 el català a la seva plataforma, el mateix any que arriba a l’Estat. Actualment, ofereix 37 llargmetratges i 2 curts en llengua catalana.
Amazon Prime Video té problemes per indexar els descriptors i és difícil localitzar els continguts en català, però aproximadament hi ha unes 45 pel·lícules i 15 sèries. A Rakuten TV ha anat incrementant el catàleg en aquesta llengua pels contactes amb la Generalitat i ofereix àudios i subtítols en català sempre que no els comporti costos afegits. Hi ha aproximadament 230 pel·lícules en català
El català a HBO, inexistent
HBO marca el rècord a la baixa de plataformes i és que la presència d’aquesta llengua és quasi inexistent. El contingut és rotatori i depèn dels canvis en el catàleg, malgrat que a la conselleria de Cultura els consta tenen algunes pel·lícules doblades i subtitulades.
23% del catàleg de Filmin, en català
L’altra cara de la moneda la representa Filmin, i especialment Filmincat, la primera plataforma de distribució en línia de cinema i sèries íntegrament en català, creada al juny de 2017 amb suport del Departament de Cultura. Filmincat ha rebut directament ajut de Política Lingüística per al doblatge o la subtitulació en català de 24 llargmetratges i 31 temporades de sèrie (2017-2020), i distribueix continguts originals en català i doblats i subtitulats majoritàriament elaborats amb ajuts destinats a estrenes, altres plataformes, televisió i format físic. Al seu catàleg hi consten prop de 2.500 pel·lícules i sèries de tots els gèneres en versions originals, subtitulades i doblades al català.
En una entrevista a l’ACN prèvia a l’acord entre ERC i el govern espanyol, el secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, lamenta que davant transformació de l’entorn audiovisual, l’Estat ha continuat “ignorant” el mandat constitucional de protegir la diversitat lingüística.
“Lògicament, davant de la inhibició de qui té les competències, les plataformes han apostat quasi exclusivament pel castellà”, assevera en una entrevista amb l’ACN. Aquest fet ha provocat que l’oferta audiovisual en català “s’hagi reduït moltíssim en termes percentuals” i el consum de producció en català “ha baixat”.
L’objectiu per al Departament de Cultura és triple i busca garantir l’existència de certa oferta en català per al públic, lluitar contra la idea que el català és una llengua inadequada per al món audiovisual -contra l’anomenada “diglòssia digital”, i permetre la supervivència d’una indústria pròpia. “En tot cas, les polítiques de suport totes soles són molt insuficients”, assegura Vila.
Pel secretari de Política Lingüística, l’objectiu hauria de ser treure el català de la situació “d’absoluta anormalitat” en què es troba i normalitzar-ne la presència. “En un món en què l’audiovisual té un paper tan fonamental per a la vida quotidiana, és lingüísticament, culturalment i econòmicament absurd que els parlants d’una llengua mitjana com el català es vegin obligats a abandonar la seva llengua contínuament en el món del lleure i la cultura”, opina.
Al seu entendre, la normalitat passa per tenir una oferta raonable de producció pròpia, una “àmplia” oferta de les pel·lícules i les sèries més consumides doblades al català, i una oferta subtitulada en català. “Són objectius perfectament assolibles i desitjables per a un llengua mitjana com la nostra”, assevera a l’Agència.
El president del Consell de l’Audiovisual, Roger Loppacher, recorda a l’ACN (també en una entrevista prèvia a l’acord) que l’Estat té “l’obligació constitucional” de protegir les llengües cooficials i reclama que la diversitat “lingüística i cultural” es faci efectiva amb percentatges d’oferta de pel·lícules i sèries en català però també de producció.
En aquest sentit, Loppacher reconeix que el català ha perdut quota a l’audiovisual “de manera alarmant” i que, actualment, la presència és “molt, molt residual”. Per això, defensa l’establiment de quotes –”que ja existeixen per al castellà i per a les llengües cooficials”, “específiques” per al català.
Des del CAC, però, també posen deures al Govern, a qui demanen que impulsi una llei audiovisual pròpia, doti financerament la CCMA perquè pugui oferir “més continguts i de més qualitat” l’oferta audiovisual infantil i impulsi una plataforma potent en streaming dirigida al públic jove. “La llengua, si no està en aquestes grans plataformes, perd prestigi”, rebla.
