L’alcalde de Sabadell durant l’1-O, Maties Serracant, ha assegurat davant la jutgessa que no podia fer res que estigués sota les seves competències per evitar la celebració del referèndum a la ciutat. Serracant ha declarat aquest dimecres davant la titular del jutjat penal número 1 de Sabadell, on també ho han fet com a testimonis qui va ser el seu primer tinent d’alcalde, Joan Berlanga, el secretari de l’Ajuntament, la cap de serveis d’atenció ciutadana i el cap dels Mossos a la ciutat. L’exalcalde ha detallat que va prendre decisions com assumir temporalment competències, com les d’Educació, davant la “complexitat del moment”. La fiscalia manté la petició de multa de 15.000 euros i inhabilitació per a càrrec públic electe.
Serracant ha arribat als jutjats amb companys de files de la Crida per Sabadell, la formació que el va dur a l’alcaldia l’estiu del 2017, d’acord a un pacte de govern dos anys abans amb ERC. Davant de l’edifici l’esperava un centenar de persones, entre ells la presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs, el conseller d’Interior i predecessor seu a l’alcaldia de Sabadell, Juli Fernàndez, el president d’Òmnium, Xavier Antich, el diputat de la CUP Xavier Pellicer i alcaldes i alcaldables de la comarca.
El judici ha començat al punt del migdia, mitja hora més tard del previst i amb sorpresa. L’advocat que va denunciar inicialment Serracant, Jesús Gordo Gavilanes, resident a Múrcia, es quedava sense possibilitat de procedir com acusació popular, després que la fiscal presentava un defecte de forma detectat en el procediment emprat. No obstant, ha optat per quedar-se al seu lloc, sense dret a intervenir en tot el procés.
L’exalcalde ha respost a les preguntes de la fiscal i el seu advocat. A preguntes de la fiscal, ha destacat que no va procedir a donar cap ordre respecte l’organització de l’1-O a Sabadell, donat que hi havia una suspensió del referèndum i per tant el Govern no podia fer que els ajuntaments procedissin com en una convocatòria electoral ordinària.
La fiscal ha mostrat especial interès en el vet que Serracant revoqués les competències a quatre regidors del govern municipal via decret, assumint-ne, entre d’altres, la d’Educació, que englobava les escoles i instituts on habitualment es vota. Ha defensat que ho va fer per les circumstàncies excepcionals que es donaven no només a Sabadell, a tot el país, recordant que la Policia Municipal tenia ordres de custodiar les urnes que habitualment s’utilitzen en les jornades electorals perquè no es poguessin fer servir pel referèndum. Ho va fer, ha dit, amb l’aval jurídic del secretari municipal, que va validar el procediment com a correcte.
“Queda contrastat que ni jo ni ningú podia impedir una voluntat ciutadana majoritària”, ha destacat, donat que ni ell ni cap cos policial va poder frenar l’arribada de les urnes que finalment es van fer servir per votar. “No vaig tirar endavant cap acre administratiu”, ha assenyalat.
A preguntes del seu advocat, Serracant ha reiterat que l’autorització d’ús de les instal·lacions municipals no era d’ell, de manera que les activitats que es van fer a partir del divendres 29 de setembre les van organitzar entitats alienes al consistori. Preguntat sobre si va poder votar: “Jo vaig votar, després de veure la policia pegant els veïns de la meva ciutat”.
Aval dels testimonis
El primer en declarar com a testimoni ha estat qui va ser primer tinent d’alcalde i regidor d’Educació, Joan Berlanga, que ha negat conèixer detalls com la invalidació del decret de convocatòria del referèndum, en tractar-se d’una informació enviada directament al correu d’Alcaldia. A més, ha assenyalat que “no es va destinar ni un euro ni personal de l’Ajuntament al referèndum”.
Berlanga ha destacat que tot allò referent al referèndum quedava “desbordat- socialment amb la ciutadania”, i que no es van donar les claus dels centres on entitats i AMPES van organitzar actes des de divendres a la tarda, en acabar la jornada lectiva. De la mateix amanera, ha reiterat que tampoc es va cedir material ni treballadors del consistori.
Pel que fa a l’afectació, ha volgut posar èmfasi en l’entrada de la Policia Nacional a l’escola Nostra Llar, on hi havia de votar la llavors presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i on Juli Fernàndez, llavors tinent d’alcalde, va acabar arrossegat per terra per la policia. “El funcionament passat l’1-O va ser normal a totes les escoles menys en una, on es va produir un fet que ens va preocupar molt i que potser s’apropa més a un fet delictiu, perquè la policia va destrossar l’escola: aquest és l’incident més greu que hi va haver l’1-O”, ha dit.
En el judici també ha declarat la cap de serveis de l’Ajuntament l’any 2018, Assumpció Puig, que ha explicat el procediment que se segueix per derivar les notificacions i informacions que arriben al consistori, també a l’alcalde. El secretari general del consistori, David Cabezuelo, ha explicat que no es va notificar cap instrucció relativa al referèndum i que no es va tractar aquest tema en cap ple municipal.
L’últim en declarar ha estat Felip Garcia, cap de la comissaria dels Mossos d’Esquadra a Sabadell aquella jornada, que ha explicat com van procedir per detectar els locals susceptibles d’acollir punts de votació, on en la majoria d’ells s’hi van fer durant tot el cap de setmana activitats de tipus cultural i festiu. “L’1-O vam aixecar moltes actes perquè les escoles estaven obertes, vam seguir directrius del cos, i els companys de la Policia Municipal van col·laborar amb nosaltres, però des de l’Ajuntament no vam tenir cap indicació d’actuació”, ha dit, definint que el que passava al carrer va ser “una cosa extraordinària”.
Manteniment de la petició de pena
La fiscalia ha mantingut la seva petició de 15.000 euros de multa i la inhabilitació de càrrec públic electe per dos anys, una pena, però, que no influiria en la feina actual de Serracant, assessor del departament de Territori de la Generalitat. Tampoc afectaria la llista electoral de la Crida de Sabadell, on va de suplent, segons ha informat la defensa.
El seu advocat ha destacat que Serracant va actuar correctament, revocant les competències dels seus regidors un cop els locals ja havien estat ocupats amb activitat, divendres a la tarda. “Mai sabrem si hagués desobeït o no, perquè no se li va demanar de manera formal l’autorització per fer ús dels espais, i per tant no es va concedir cap autorització”, ha dit.
Al·legat final
Serracant ha destacat en la seva intervenció final que a la ciutat hi van votar 63.000 persones, fet que suposa un 41% de la població, “al marge de les institucions”. “És un honor com alcalde que això passés, més enllà de les meves atribucions com alcalde”, ha afegit.
Ja a fora dels jutjats, l’exalcalde ha assegurat sortir-ne satisfet per haver acreditat que l’1-O es va celebrar gràcies a què “moltíssima gent es va comprometre a la celebració del referèndum”. “Hem pogut demostrar que la meva activitat com alcalde va haver de ser anul·lada, però que la meva activitat política ha de continuar sent intocable”, fet pel qual demana l’absolució per defensar la seva llibertat i les llibertats col·lectives.
Serracant va acabar votant al seu col·legi electoral habitual, l’Escola Industrial, on també va emetre el seu vot l’expresident d’Òmnium Cultural Jordi Cuixart.
https://twitter.com/CridaSabadell/status/1651180818616709120
