Maties Serracant, alcalde de Sabadell entre 2017 i 2019, s’asseurà al banc dels acusats el proper 26 d’abril per “no haver impedit” la celebració del referèndum de l’1-O a la capital vallesana. El jutjat d’instrucció número 2 de Sabadell l’ha citat després que al gener de 2019 es va acollir al dret a no declarar davant del jutge i que al novembre de 2021 se sabés que aniria finalment a judici.
La fiscalia demana una multa de 15.000 euros i la inhabilitació per exercir càrrec públic en dos anys, una pena que l’exalcalde ja va considerar al 2021 fora de lloc donat que no tenia capacitat per obstaculitzar la celebració de la jornada a la ciutat. Se li retreu, a més, no haver anul·lat el decret que informava dels espais disponibles per votar.
L’acusació de Serracant té un impacte concret, donat que la presidenta del Parlament durant l’1-O, Carme Forcadell, havia de votar a l’escola Nostra Llar de Sabadell. No obstant, la policia va irrompre al punt de votació a primera hora de matí i va entrar a cops de mall al centre escolar, d’on en van sortir amb unes caixes amb menjar per a celíacs i treballs manuals dels alumnes, però sense urnes. Forcadell va acabar votant poc després a l’escola Joanot Alisanda.
“Es tracta de reflectir què va passar aquells dies, davant la situació de caos i confusió es tractava d’observar des de les institucions la situació i poc més”, relata Serracant en declaracions a l’ACN. Recorda que els cossos policials estaven intervinguts sota un únic comandament i que ni tan sols l’operatiu desplegat va poder impedir que es celebrés la jornada no només a Sabadell, sinó a tot el país, fet pel qual poc marge hauria tingut ell com alcalde.
No obstant, considera que els governs locals havien de ser partícips de la situació i refermar la seva convicció política: “Hi ha un problema a Catalunya que és la incapacitat que ens dona l’Estat d’exercir el dret de l’autodeterminació, hi ha una majoria a Sabadell i a Catalunya que vol exercir aquest dret”. Amb tot, recorda que la jornada es va poder celebrar per l’organització de la gent.
El judici a Serracant arriba poc abans d’un mes clavat per la celebració de les eleccions municipals, un context plenament preelectoral. “L’1-O va ser un exemple de la capacitat de la gent d’organitzar-se i prendre el poder del que vol dir la democràcia, poder votar i exercir els drets, i és un bon moment per reivindicar el dret a l’autodeterminació i el manteniment d’aquests drets i llibertats bàsics”, apunta.
En el seu escrit, la fiscalia demana una pena de 15.000 euros de multa i dos anys d’inhabilitació per exercir càrrec públic. Actualment, Serracant és assessor del departament de Territori de la Generalitat, amb el seu predecessor a l’alcaldia, Juli Fernàndez, com a conseller.
No obstant, Serracant assegura que no l’amoïna la pena d’inhabilitació per seguir exercint la seva feina a la Generalitat. “La preocupació és poder dir tot el que va passar i reivindicar el meu dret de poder participar en la vida pública com alcalde, però també com a ciutadà, i exercir els drets de reivindicar l’autodeterminació, i tot això espero poder-ho fer en el marc del judici”, conclou.
El proper dimecres 26 d'abril vaig a judici com a alcalde de Sabadell l'1 d'octubre.
Serà un judici al meu compromís polític i alhora a la ciutadania de Sabadell que va fer possible la celebració del referèndum.
Si voleu acompanyar-m'hi, serem a les 11h als jutjats de Sabadell pic.twitter.com/JxnjPVbEPO
— Maties Serracant Camps (@mserracant) April 21, 2023
