Els exconsellers de Cultura Ferran Mascarell i Santi Vila han assegurat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que mai ningú els va advertir que hi podia haver irregularitats en contractes de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Tots dos han declarat com a testimonis en el judici contra la presidenta suspesa del Parlament i exdirectora de la ILC, Laura Borràs, i dos altres investigats pel suposat fraccionament de contractes. En aquest sentit, han coincidit en dir que ells no coneixien el detall de les contractacions i l’interventor del departament ni cap altre funcionari els va comentar cap sospita d’il·legalitats.
Tant Mascarrell com Vila han avalat la correcció de la tasca de Borràs al capdavant de l’entitat. Mascarell ha afirmat que “era una recomanació” que els webs dels departaments de la Generalitat es vinculessin al CTTI, però es podia fer de forma autònoma si “era més eficient”, com va decidir fer Borràs en el cas de l’ILC. “Mai ningú em va advertir que res fos incorrecte”, ha assegurat Mascarell, tot argumentant que “hi ha un sistema molt reglat” en la contractació pública.
El successor de Borràs, Oriol Ponsatí, també ha lloat la tasca de la presidenta suspesa del Parlament al capdavant de l’ens. Així mateix, ha remarcat la importància de renovar la web i la professionalitat d’Herrero. A més, ha afirmat que ningú li va traslladar malestar per la tasca ni la contractació.
La versió de la Guàrdia Civil
En la sessió d’aquest dijous han testificat els dos instructors de la causa per part de la Guàrdia Civil, que han explicat que van heretar la causa de part dels Mossos d’Esquadra per ordre de la jutgessa d’instrucció de Barcelona. Després d’analitzar la documentació des de zero i fins i tot ampliar-la, diuen que van arribar a la conclusió que Isaías Herrero feia pressupostos falsos per a la ILC i que Borràs era qui ho permetia.
També van sospitar d’un treballador de l’organisme, que va ser arrestat, però finalment només ha hagut de declarar com a testimoni. A preguntes de la defensa de Borràs, els guàrdies civils han admès que aquest treballador, R.E., va substituir la cap d’administració durant la seva baixa, i que va fer les mateixes funcions. Aquesta responsable d’administració no havia presentat cap queixa formal sobre els procediments de contractació, però, en canvi, mai va ser investigada, han explicat. Segons els guàrdies civils, R.E. tenia una participació “directa i necessària” en els fets, i una “implicació superior” a la resta. A més, no els va lliurar alguns expedients que li van demanar.
Els responsables policials també han explicat que van veure un possible perjudici econòmic per a la ILC pel fet que Herrero, que era qui feia les feines, acabava cobrant menys diners que els que cobrava la cooperativa que formalment havia guanyat l’encàrrec.
Els guàrdies civils també han reconegut que legalment no era obligatori que els contractes menors comptessin amb tres pressupostos previs, però sí que era una exigència interna del Departament de Cultura. La defensa de Borràs ha preguntat a un d’ells si van investigar l’aleshores consellera de Cultura. El guàrdia civil ha respost que ells no investigaven persones, sinó fets.
Al principi de la sessió han declarat dos mossos d’esquadra informàtics que han explicat com van fer l’escorcoll a casa d’Herrero el desembre del 2017.
