Greu revelació sobre el que el 2018 era “el govern més progressista de la història”, format pel PSOE i Podem, i amb qüestionables personalitats, com la de Fernando Grande-Marlaska, al capdavant del Ministeri d’Interior, un dels principals que sustenten les clavegueres de l’estat. Segons ha revelat RAC1, Marlaska, ja com a ministre d’Interior, va mantenir a sou una confident clau de l’Operació Catalunya durant prop de sis mesos.
El sou, que es pagava amb els fons reservats del Ministeri d’Interior, és a dir, amb els impostos dels i les contribuents, oscil·lava entre els 2.500 i els 3.000 euros mensuals, i anava a parar ni més ni menys que a Victòria Álvarez, l’exparella de Jordi Pujol Ferrussola, el primogènit dels Pujol. Álvarez va cobrar d’Interior entre el 2012 i el 2015, però ara ‘El món a RAC1’ ha descobert que els pagaments es van allargar molts més anys, concretament fins a finals de l’any 2018.
Els primers contactes d’Álvarez amb els poders de l’Estat espanyol es remunten el juliol del 2010, quan va revelar els draps bruts dels Pujol a l’expresidenta del PPC Alícia Sánchez Camacho, aquell famós dinar el contingut del qual va quedar enregistrat. Va ser dos anys més tard, ja el 2012, quan la mateixa Camacho va posar en contacte Álvarez i Villarejo. A partir d’aquest moment, Victòria Álvarez comença a cobrar dels fons reservats, quantitats que no havia de declarar perquè els fons reservats són opacs, a canvi d’aportar informació sobre els Pujol i l’entorn de Convergència, perquè les clavegueres de l’Estat poguessin continuar amb l’Operació Catalunya amb el vistiplau de l’exministre d’Interior, Jorge Fernández Díaz.
Segons les fonts consultades per RAC1, Álvarez no era l’única font de l’Operació Catalunya que continuava a sou de la policia patriòtica; ja amb el PSOE a la Moncloa, alguns comandaments també van mantenir el contacte amb altres informants que vigilaven de ben a prop el moviment independentista i, si bé no tenien un sou, les trobades sí que es pagaven amb diners públics.
Quan Marlaska va accedir al càrrec de ministre d’Interior, va encarregar una revisió completa dels usos que es donaven als fons reservats. Durant l’auditoria van detectar-se els pagaments mensuals a Álvarez, i si bé es va ordenar tallar l’aixeta, l’informant va continuar cobrant durant sis mesos més, ja sota el comandament de Marlaska.
