Aquesta setmana hem llegit com tots els clubs de futbol professional estan fent tests de la Covid-19 als seus jugadors. Sembla que ens encaminem cap a la “nova normalitat” (sic).
Per altra banda, a cap dels meus familiars/coneguts que tenen o han tingut símptomes del coronavirus, que l’estan patint, l’han patit o, fins i tot, que han mort a causa d’aquesta malaltia, els han fet aquesta prova tipus test.
No veig problema en el fet que als professionals de qualsevol activitat, amb caràcter previ i de manera regular, se’ls facin proves per validar el seu estat de salut. Però sembla evident que caldria començar per la població que té símptomes. I tot seguit, pels professionals essencials: sanitaris i associats, transportistes, comerciants, bombers…
Mentrestant, a l’escenari polític espanyol continua la tragicomèdia, amb en Pedro Sánchez assegurant que Espanya ocupa el 5è lloc mundial en el nombre de tests fets segons l’informe publicat per la Universitat Johns Hopkins, tot i que aquesta universitat diu que no n’ha publicat cap, d’informe.
I d’altra banda, a diverses empreses (tinc constància de dentistes i veterinaris), els han requisat el material sanitari d’autoprotecció que tenien emmagatzemat per fer les seves activitats de manera segura. L’estat d’alarma decretat centralitza tota aquesta operació logística per fer un repartiment “igualitario”.
Tan rellevants són, els futbolistes, que la seva protecció passa per davant de sanitaris, mossos d’esquadra, bombers o assistents de geriàtrics? Tan sobrats anem, de proves, que a la majoria dels que tenen símptomes no els l’han fet, ni fan, el test?
La millor valoració de tot plegat la dona la Viquipèdia:
Panem et circenses (Pa i circ): és una locució llatina pejorativa d’ús actual que descriu la pràctica d’un govern que, per mantenir tranquil·la la població o per ocultar fets controvertits, proveeix les masses d’aliment i entreteniment de baixa qualitat i amb criteris assistencials.
