5.112.780 ciutadans dels 179 municipis de Madrid decideixen aquest dimarts el desenllaç d’una de les campanyes més crispades i polaritzades dels últims anys. El binomi “comunisme o llibertat” i “feixisme o democràcia” que han plantejat les formacions que hi concorren, sumat a amenaces de mort, cartells polèmics i referències als ‘ex’, ha contrastat amb l’absència de propostes concretes. Les eleccions de Madrid s’han projectat com el pròleg de les generals del 2023, malgrat que l’espectre sociològic madrileny no encaixa amb el del conjunt de l’Estat. Les últimes enquestes –publicades fora del termini que marca la llei electoral- apunten a una victòria de la mínima dels partits de la dreta però també a una mobilització creixent de l’esquerra.
Els madrilenys voten aquest dimarts des de les 9 del matí i fins a les 20h a 1.084 locals electorals amb 7.265 meses. La Comunitat oferirà un primer avançament de la participació a les 13h i un de segon a les 19h. Algunes de les novetats d’aquests comicis són un protocol de mesures per la covid, amb un control d’aforament als locals electorals que es podrà consultar a través d’una app que facilitarà el temps d’espera. La informació sobre la participació i l’escrutini es podrà consultar en directe a https://resultados2021.comunidad.madrid/
Les enquestes
Malgrat la unificació de les estratègies de les esquerres i la mobilització creixent dels votants de les esquerres, les enquestes –tant les que compleixen com les que incompleixen el límit establert per la llei electoral- situen PSOE, Més Madrid i Podem com a perdedors d’aquests comicis. Les tres formacions han provat de contrarestar durant la campanya el ‘frame’ de la ‘llibertat’ d’Isabel Díaz Ayuso i han tingut dificultats per presentar els seus programes i escapar del binomi marcat per la candidata del PP, ‘comunisme o llibertat’. L’ideòleg d’aquesta estratègia d’Ayuso és Miguel Ángel Rodríguez, l’assessor que ja va porta José María Aznar a La Moncloa.
Repercussió en la cursa a La Moncloa
Fonts del PSOE asseguren que sigui quin sigui el resultat d’aquests comicis, el govern de Pedro Sánchez mantindrà el seu mapa d’aliances amb ERC, Bildu i PNB. Els indults estaran aviat a la taula del consell de ministres, previsiblement durant el mes de maig, i Sánchez pot tenir una oportunitat per acabar de segellar aquesta entesa. El president espanyol s’ha implicat en la campanya i una derrota de les esquerres portaria el seu segell –i el del líder de Podem, Pablo Iglesias- però de retruc li restaria atractius per a una convocatòria anticipada de les eleccions generals, que toquen el 2023.
El PP ha situat aquests comicis com el primer graó per al seu retorn a La Moncloa. Pablo Casado ha aparegut en campanya a l’estela d’Isabel Díaz Ayuso, que no només aconsegueix una alta fidelitat dels seus votants, sinó que és la candidata preferida (obté millor valoració que els seus candidats) dels votants de Cs i de Vox. Més enllà de la personalitat de la candidata i de les seves referències a les ‘canyes’ i els ‘ex’, la fórmula d’Ayuso passa per una entesa amb Vox, i malgrat que Casado havia apuntat a un gir al centre, aspira a reproduir el model a escala estatal per reagrupar la dreta. Els experts apunten, però, que la realitat sociològica de Madrid no és equiparable al conjunt de l’Estat.
Els resultats electorals de Madrid determinaran el color d’un govern regional que només té un mandat per dos anys. Sigui quina sigui la seva composició, els madrilenys tornaran a les urnes el 2023, tal com marca la llei electoral madrilenya, que estableix que si hi ha eleccions anticipades –com és el cas- el mandat dura el que li quedava a la legislatura original. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, les va convocar suposadament per temor a una moció de censura del PSOE i Cs com la que havia tingut lloc a Múrcia, on va acabar fracassant pel vot trànsfuga de diputats del partit d’Inés Arrimadas.
Precisament la caiguda lliure de Cs pot ser determinant pel resultat d’aquestes eleccions, on segons les enquestes Isabel Díaz Ayuso s’emportarà tota la representació del partit d’Arrimadas i doblarà els seus resultats. Cs es podria quedar fora de l’Assemblea si es compleixen els pronòstics i no aconsegueix el 5% dels sufragis, que és la frontera que marca la llei madrilenya per tenir representació a la cambra. Vox, per la seva banda, supera aquest llindar i –si es compleixen els pronòstics- podria estar en disposició de donar suport extern a Ayuso o bé d’entrar al seu govern.
El fet que Ayuso hagi perforat en l’electoral de Vox i hagi ocupat un espai que va del centre a la ultradreta ha obligat la formació de Pablo Abascal a extremar les seves posicions. A l’inici de la campanya el CIS atorgava a Vox només el 5,4% dels vots, a quatre dècimes de no entrar a l’Assemblea. Els incidents de Vallecas i la polarització resultant de les amenaces i el cartell dels menors no acompanyats ha situat la seva candidata, Rocío Monasterio, entorn del 8%, suficient per sumar amb Ayuso, segons les enquestes.
PSOE, Més Madrid i Podem, per la seva banda, han centrat el tram final de les seves campanyes en la mobilització. Els socialistes van corregir l’estratègia inicial d’Ángel Gabilondo, que buscava el vot de ‘centre’ dels votants de Cs. L’episodi de les cartes amb bales i el cartell de Vox assenyalant menors van propiciar una unificació de les estratègies dels tres partits. Durant la campanya les enquestes han recollit un ascens de les expectatives de vot de Més Madrid, el partit de Mónica García, que ha retallat distàncies amb el PSOE i s’ha allunyat de Podem, que salvaria l’escull del 5% gràcies a la candidatura de Pablo Iglesias.
Eleccions i covid
Per a aquestes eleccions la Comunitat de Madrid ha desplegat un dispositiu anticovid inspirat en el que va funcionar a la campanya de les eleccions catalanes. Els votants i els membres de les meses tindran a la seva disposició 55.000 litres de gel hidroalcohòlic, 5 milions de mascaretes, 2 milions de guants, 45.000 pantalles de protecció facial, 9.100 de líquid desinfectant per a superfícies i 250.000 metres de cinta de senyalització.
330.000 votants emigrants
En aquests comicis hi tenen dret a vot 330.000 madrilenys que han emigrat a altres països. 38000 es troben als Estats Units, 29.000 a Mèxic, 28.000 al Regne Unit, 23.000 a França, 21.000 a Argentina i 20.000 a Alemanya. També n’hi ha 13.000 que resideixen a Suïssa, i més de 1.000 a Luxemburg.
